Diferencia entre revisiones de «Museo de la Vida Rural»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Revertidos los cambios de 161.116.143.119 (disc.) a la última edición de Felipealvarez
m Revertidos los cambios de Drini (disc.) a la última edición de 161.116.143.119
Línea 7: Línea 7:
| país = {{ESP}}
| país = {{ESP}}
| ciudad = [[Espluga de Francolí]]
| ciudad = [[Espluga de Francolí]]
|latitud = 41.396931
| latitud = 41.396931
|longitud = 1.106628
| longitud = 1.106628
|fundación = [[1988]]
| fundación = [[1988]]
|reinaguración = [[2009]]
| reinaguración = [[2009]]
|localitzación = c/ d'en Canós, 16,<br />[[Espluga de Francolí]], [[Provincia de Tarragona|Tarragona]]
| localitzación = c/ d'en Canós, 16,<br />[[Espluga de Francolí]], [[Provincia de Tarragona|Tarragona]]
|ámbito = Museo de la Payesia
| ámbito = Museo de la Payesia
|visitantes = 15.339 (2008)
| visitantes = 15.339 (2008)
|superfície = 3.300 m<sup>2</sup>
| superfície = 3.300 m<sup>2</sup>
|director = Ramon Rosich
| director = Ramon Rosich
|transporte_publico = [[Estació de l'Espluga de Francolí]]<br />([[Línia Ca4|Ca4]] de [[Renfe Operadora|RENFE]])
| transporte_publico = [[Estació de l'Espluga de Francolí]]<br />([[Línia Ca4|Ca4]] de [[Renfe Operadora|RENFE]])
|web = [http://www.museuvidarural.cat/ www.museuvidarural.cat]
| web = [http://www.museuvidarural.cat/ www.museuvidarural.cat]
}}
}}
El '''Museu de la Vida Rural''' de [[Espluga de Francolí]] és una iniciativa cultural que pretén mostrar la importància que tenen valors tradicionals com l’Esforç, el Temps i la paciència per reviure un Món més [[sostenible]]. El Museu forma part de la Fundació Lluís Carulla i ocupa la casa pairal que la [[Lluís Carulla i Canals|família Carulla]] tenia a [[Espluga de Francolí]] (en la [[provincia de Tarragona|Tarragona]]), on diverses generacions de la qual hi van exercir com a [[apotecari]]s des de començaments del segle [[segle XVII]]. <ref>http://www.diaridetarragona.com/035231/nou/museu/vida/rural</ref>


El museu es va crear l'any [[1988]] per la [[Fundació Lluís Carulla]], i s'hi exposen eines, estris, mobles, vestits, atuells, etc., propis d'una manera de viure i de fer les coses que el progrés ha anat modificant. El seu propòsit més que conservar uns atuells o uns mobles és salvar de l'oblit unes [[tradicions]] per entendre el present fruit d'una [[civilització]] configurada al llarg dels segles. Consta de quatre seccions: la [[pagesia]], la [[llar]] pairal, els [[oficis]] tradicionals, i el [[paisatge]] de l'Espluga i la Conca de Barberà.


El '''Museu de la Vida Rural''', o Museo de la Vida Rural, está en la [[Espluga de Francolí]] y es una iniciativa cultural que pretende mostrar la importancia de los valores tradicionales como el Esforç, el Tiempo y la paciencia para revivir un Mundo mas [[sostenible]]. El Museo forma parte de la Fundación Lluís Carulla y ocupa la hacienda família Carulla tenia en la población de la [[provincia de Tarragona|Tarragona]]), donde muchas generacions hicieron de boticarios des de principios del [[siglo XVII]]. <ref>http://www.diaridetarragona.com/035231/nou/museu/vida/rural</ref>
Tot i ser un Museu eminentment etnogràfic la seva funció cultural ultrapassa aquesta temàtica a partir d'una extensa programació d'exposicions temporals a diferents nivells. En els últims anys si han pogut veure mostres artístiques de [[Joan Ponç i Bonet|Joan Ponç]], [[Joan Brossa]], [[Guillem Viladot]] o [[Philippe Lavaill]] entre d'altres.


El museo se creó en [[1988]] por la Fundación Lluís Carulla, y se exponen herramientas, utensilios, muebles, vestidos, utensilios, etc., Propios del pasado, antes que el progreso haya ido modificando todo. Su propósito, más que conservar unos vasijas o unos muebles, es salvar del olvido unas tradiciones para entender el presente fruto de una [[civilización]] configurada a lo largo de los siglos. Consta de cuatro secciones: la [[agricultura]], el hogar rural, los [[oficios]] tradicionales, y el [[paisaje]] de L'Espluga y la comarca de la [[Conca de Barberà]].
A inicis del [[2008]] el Museu de la Vida Rural es va sotmetre a una ampliació que el dotà amb un nou edifici annex, duplicant l'espai per a l'exposició permanent i dotant-lo de noves infraestructures museístiques així com d'una moderna museografia. Aquesta ampliació, dissenyada per l'arquitecte [[Dani Freixes]] fou inaugurada fa poc, duran l'any [[2009]]. <ref>http://www.covesdelespluga.info/htm/cat/2_visitar/2_escoles/07_museu_vida.htm</ref>


A pesar de ser un Museo eminentemente [[etnografía|etnográfico]] su función cultural sobrepasa esta temática a partir de una extensa programación de exposiciones temporales en diferentes niveles. En los últimos años se han podido ver muestras artísticas de [[Joan Ponç i Bonet|Joan Ponç]], [[Joan Brossa]], [[Guillem Viladot]] o [[Philippe Lavaill]] entre otros.
Al març del 2009, el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí va entrar a formar part de la [[Xarxa de Museus Etnològics]]. <ref>http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.cc396c23f1b1adc20985bdb1b0c0e1a0/?vgnextoid=a73e20d66949b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a73e20d66949b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=2293d93ca75ff110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD</ref>


A inicios del [[2008]] el Museo de la Vida Rural se sometió a una ampliación que lo dotó con un nuevo edificio anexo, duplicando el espacio para la exposición permanente y dotándolo de nuevas infraestructuras museísticas así como de una moderna museografía. Esta ampliación, diseñada por el arquitecto [[Dani Freixes]] fue inaugurada hace poco, llevarán el año [[2009]]. <ref>http://www.covesdelespluga.info/htm/cat/2_visitar/2_escoles/07_museu_vida.htm</ref>


En marzo del 2009, el Museo de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí entró a formar parte de la Red de Museos Etnológicos de la [[Generalitat de Catalunya]]. <ref>http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.cc396c23f1b1adc20985bdb1b0c0e1a0/?vgnextoid=a73e20d66949b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a73e20d66949b010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=2293d93ca75ff110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD</ref>




==Los Valores del Museo==
==Los Valores del Museo==


Els [[valors]] que exposen el '''MVR''' volen demostrar la importància que tenen la [[Matèria]], el [[Temps]] i l’[[Esforç]] com a valors fonamentals per fer un Món més sostenible, i en contrast amb la vida actual. Així doncs, des d'aquesta concepció del món es reflexiona sobre aquest valors per facilitar l’anàlisi, preservació i transmissió de tots aquests valors, i per poder-los integrar a la vida quotidiana i social.
Los [[valores]] que exponen el '''MVR''' quieren demostrar la importancia que tienen la [[Materia]], el [[Tiempo]] y el [[Esfuerzo]] como valores fundamentales para un Mundo más sostenible, en contraste con la vida actual. Así pues, desde esta concepción se reflexiona sobre estos valores para facilitar el análisis, preservación y transmisión de todos estos valores, y para poderlos integrar en la vida cotidiana y social.


===Materia===
=== Materia ===


La Matèria és el element que s'utilitza per aportar als visitants un nou paradigma de la realitat allunyat de les concenpcions més modernes i ebocades al progrés i creixement infinit. La matèria no és infinita, és limitada i s’ha d'aprofitar i transformar. El món material és físic i tangible, per això el MVR necessita ésser un museu real i no un museu virtual, però afegeix l'[[Comunicació Audiovisual| audiovisual]] a les seues exposicions. El MVR pretén que el visitant s’apropi en aquest món material, que el pugui tocar i que coneguin el valor i la utilitat de les peces exposades.
La Materia es el elemento que aporta a los visitantes un nuevo paradigma de la realidad alejada de las concenpcions más modernas y ebocades al progreso y crecimiento infinito. La materia no es infinita, es limitada y debe aprovecharse y transformarse. El mundo material es físico y tangible y por eso el museo debe ser real y no virtual. No obstante, añade el [[Comunicación Audiovisual | audiovisual]] a sus exposiciones. El MVR pretende que el visitante se acerque en este mundo material, que lo pueda tocar y que conozcan el valor y la utilidad de las piezas expuestas.


===Tiempo===
=== Tiempo ===


El Temps es un dels altres valors bàsics que caracteritzen la voluntat i sentit d'aquest Museu. El Temps el podem administrar millor o pitjor, però no es pot inventar. La natura segueix el seu propi temps i manté uns cicles que es repeteixen any rera any. El MVR fa referència al valor del Temps mitjançant [[dites populars]] i referències tradicionals, que introdueixen conceptes com l’[[estalvi]] o la [[paciència]] tan importants. En aquest ambient es recupera un altre ritme de vida i del temps històric on el temps ens marca una lògica diferent de la vida frenètica contemporània.
El Tiempo es uno de los otros valores básicos que caracterizan la voluntad y sentido de este Museo. El Tiempo lo podemos administrar mejor o peor, pero no se puede inventar. La naturaleza sigue su propio tiempo y mantiene unos ciclos que se repiten año tras año. El MVR hace referencia al valor del Tiempo mediante refranes y referencias tradicionales, que introducen conceptos como el [[ahorro]] o [[paciencia]]. En este ambiente se recupera otro ritmo de vida y de tiempo histórico donde el tiempo nos marca una lógica diferente de la vida frenética contemporánea.


===Esfuerzo===
===Esfuerzo===


Cal destacar en tot aquest món la importància de l’Esforç, que és indispensable per assegurar un domini responsable sobre el món. El MVR reflecteix la transformació que va patir el camp després de la [[Revolució Industrial]], així com les conseqüències que comporten en el territori els canvis en la forma de vida i de [[treball]]. L’energia ha canviat i els models de relació amb la natura també. Per exemple, on hi havia un cavall ara hi trobem un tractor. No obstant, el MVR vol recuperar la trascendència que l'esforç davant la terra la vida i la natura per a construir el nostre món.
Cabe destacar la importancia del Esfuerzo, que es indispensable para asegurar un dominio responsable sobre el mundo. El MVR refleja la transformación que sufrió el campo después de la [[Revolución Industrial]], así como las consecuencias que comportan en el territorio los cambios en la forma de vida y de [[trabajo]]. La energía ha cambiado y los modelos de relación con la naturaleza también. Por ejemplo, donde había un caballo ahora encontramos un tractor. Sin embargo, el MVR quiere recuperar la relevancia que tiene el esfuerzo ante la tierra, la vida y la naturaleza para construir nuestro mundo.



==El edificio y sus posibilidades==
==El edificio y sus posibilidades==
Línea 94: Línea 99:
El Museu ofereix seccions monogràfiques de tema local, sobre l'Espluga de Francolí i la Conca de Barberà, dedicades al medi natural (la terra i el paisatge, l'estructura geològica, la flora, la fauna, la cova de la Font Major), a la història de la població des de la seva fundació fins a l'actualitat, a l'Espluga urbana, etc.
El Museu ofereix seccions monogràfiques de tema local, sobre l'Espluga de Francolí i la Conca de Barberà, dedicades al medi natural (la terra i el paisatge, l'estructura geològica, la flora, la fauna, la cova de la Font Major), a la història de la població des de la seva fundació fins a l'actualitat, a l'Espluga urbana, etc.


==Les pintures murals de Llucià Navarro==
El '''Museu de la Vida Rural''' compta amb molts metres quadrats de pintures murals dutes a terme per l'artista barceloní [[Llucià Navarro]], que exemplifiquen diferents aspectes de la vida rural com ara feines, tradicions i [[cultura popular|costums]], relacionables amb les peces conservades al Museu, i que també fan referència a edificis i [[institució|institucions]] de l'Espluga i de la Conca de Barberà.


== Las pinturas murales de Luciano Navarro ==
L'il·lustre pintor va encarregar-se igualment de la decoració del nou presbiteri del [[temple]] [[parròquia|parroquial]] de l'Espluga, i va pintar diversos murals del Casal, entre els quals cal destacar el [[mosaic]] romà de la façana principal, i de la Residència [[Jaume I]].

El '''Museu de la Vida Rural''' cuenta con muchos metros cuadrados de pinturas murales realizadas por el artista barcelonés [[Llucià Navarro]], que ejemplifican diferentes aspectos de la vida rural como trabajos, tradiciones y [[cultura popular | costumbres]], relacionadas con las piezas conservadas en el Museo, y que también hacen referencia a edificios y [[institución|instituciones]] del lugar.


El ilustre pintor se encargó igualmente de la decoración del nuevo presbiterio del [[templo]] [[parroquia | parroquial]] del pueblo, y pintó varios murales, entre los que cabe destacar el [[mosaico]] romano de la fachada principal, y de la Residencia [[Jaime I|Jaume I]].
==Exposiciones Temporales==


== Exposiciones Temporales ==
El '''MVR''' també compta amb un conjunt d'espais que serveixen per ubicar-hi exposicions temporals d'interés per els seus visitants. Existeix un llistat nombrós d'exposicions temporals, presentacions, [[conferències]] i altres actes que s'han dut a terme i es duran a terme al Museu en el seu futur. En els últims anys si han pogut veure mostres artístiques de [[Joan Ponç]], [[Joan Brossa]], [[Guillem Viladot]] o [[Philippe Lavaill]] entre d'altres. Actualment s'hi ubica una exposició anomenada '''Vestigis''', de [[pintura]] i [[escultura]] inspirada en la descoberta d’una nau que va patir un naufragi al [[segle XIV]] a la desembocadura del riu [[Llobregat]]. Conté, també, quadres inspirats en el Museu, pintats sobre tapes d’antigues bótes de [[vi]], i una cinquantena de gravats de l’ermita de la Santíssima Trinitat de l’Espluga de Francolí.


El '''MVR''' también cuenta con un conjunto de espacios que sirven para ubicar exposiciones temporales de interés para sus visitantes. Existe un listado numeroso de exposiciones temporales, presentaciones, [[conferencias]] y otros actos que se han llevado a cabo. En los últimos años se han podido ver muestras artísticas de [[Joan Ponç]], [[Joan Brossa]], [[Guillem Viladot]] o [[Philippe Lavaill]] entre otros. Actualmente se ubica una exposición llamada '''Vestigios''', de [[pintura]] y [[escultura]] inspirada en el descubrimiento de una nave que naufragó en el [[siglo XIV]] en la desembocadura del río [[Llobregat]]. Contiene cuadros inspirados en el Museo, pintados sobre tapas de antiguas barricas de [[vino]], y muchos grabados de la ermita de la Santísima Trinidad de la Espluga de Francolí.
==Servicios==


== Servicios ==
El '''MVR''' ofereix diferents serveis als seus visitants per tal de garantir la millor possible de les estades en el Museu tan sigui des dels aspectes didàctics com de les facilitats per poder arribar des de diferents mitjans de transport. El Museu compta amb una Zona de [[lleure]], [[Pàrquing]] d’[[autocar|autocars]], també una botiga on adquirir records del Museu, a més d'accés preparats per a persones de mobilitat reduïda.


El '''MVR''' ofrece diferentes servicios a sus visitantes para dar la mejor de las estancias en el Museo, desde los aspectos didácticos como de facilidades para poder llegar en diferentes medios de transporte. El Museo cuenta con [[Párquing]] de [[autocar | autocares]], también una tienda donde adquirir recuerdos del Museo, además de accesos preparados para personas de movilidad reducida.
Per tal d’afavorir una visita més activa i reflexiva al museu, el MVR ofereix diferents propostes pedagògiques i visites guiades adreçades tant a alumnes d'[[Escola]] com per a adults, entitats culturals, casals de gent gran gent interessada en l'[[etnografia]] rural.


Para favorecer una visita más activa y reflexiva en el museo, el MVR da diferentes propuestas pedagógicas y visitas guiadas dirigidas tanto a alumnos como para adultos, entidades culturales, centros para gent mayor, y interesados en la [[etnografía]] rural.


==Referencias==
==Referencias==

Revisión del 12:28 22 oct 2009

Museu de la Vida Rural
Bien cultural parte del patrimonio cultural de Cataluña
Archivo:Museu vida rural.JPG
Vista del edificio
Ubicación
País EspañaBandera de España España
Localidad Espluga de Francolí
Coordenadas 41°23′49″N 1°06′23″E / 41.396868, 1.106336
Tipo y colecciones
Tipo Museo
Historia y gestión
Creación 1988
Inauguración 1988
Director Ramon Rosich
Información para visitantes
Visitantes 15.339 (2008)
www.museuvidarural.cat


El Museu de la Vida Rural, o Museo de la Vida Rural, está en la Espluga de Francolí y es una iniciativa cultural que pretende mostrar la importancia de los valores tradicionales como el Esforç, el Tiempo y la paciencia para revivir un Mundo mas sostenible. El Museo forma parte de la Fundación Lluís Carulla y ocupa la hacienda família Carulla tenia en la población de la Tarragona), donde muchas generacions hicieron de boticarios des de principios del siglo XVII. [1]

El museo se creó en 1988 por la Fundación Lluís Carulla, y se exponen herramientas, utensilios, muebles, vestidos, utensilios, etc., Propios del pasado, antes que el progreso haya ido modificando todo. Su propósito, más que conservar unos vasijas o unos muebles, es salvar del olvido unas tradiciones para entender el presente fruto de una civilización configurada a lo largo de los siglos. Consta de cuatro secciones: la agricultura, el hogar rural, los oficios tradicionales, y el paisaje de L'Espluga y la comarca de la Conca de Barberà.

A pesar de ser un Museo eminentemente etnográfico su función cultural sobrepasa esta temática a partir de una extensa programación de exposiciones temporales en diferentes niveles. En los últimos años se han podido ver muestras artísticas de Joan Ponç, Joan Brossa, Guillem Viladot o Philippe Lavaill entre otros.


A inicios del 2008 el Museo de la Vida Rural se sometió a una ampliación que lo dotó con un nuevo edificio anexo, duplicando el espacio para la exposición permanente y dotándolo de nuevas infraestructuras museísticas así como de una moderna museografía. Esta ampliación, diseñada por el arquitecto Dani Freixes fue inaugurada hace poco, llevarán el año 2009. [2]


En marzo del 2009, el Museo de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí entró a formar parte de la Red de Museos Etnológicos de la Generalitat de Catalunya. [3]


Los Valores del Museo

Los valores que exponen el MVR quieren demostrar la importancia que tienen la Materia, el Tiempo y el Esfuerzo como valores fundamentales para un Mundo más sostenible, en contraste con la vida actual. Así pues, desde esta concepción se reflexiona sobre estos valores para facilitar el análisis, preservación y transmisión de todos estos valores, y para poderlos integrar en la vida cotidiana y social.

Materia

La Materia es el elemento que aporta a los visitantes un nuevo paradigma de la realidad alejada de las concenpcions más modernas y ebocades al progreso y crecimiento infinito. La materia no es infinita, es limitada y debe aprovecharse y transformarse. El mundo material es físico y tangible y por eso el museo debe ser real y no virtual. No obstante, añade el audiovisual a sus exposiciones. El MVR pretende que el visitante se acerque en este mundo material, que lo pueda tocar y que conozcan el valor y la utilidad de las piezas expuestas.

Tiempo

El Tiempo es uno de los otros valores básicos que caracterizan la voluntad y sentido de este Museo. El Tiempo lo podemos administrar mejor o peor, pero no se puede inventar. La naturaleza sigue su propio tiempo y mantiene unos ciclos que se repiten año tras año. El MVR hace referencia al valor del Tiempo mediante refranes y referencias tradicionales, que introducen conceptos como el ahorro o paciencia. En este ambiente se recupera otro ritmo de vida y de tiempo histórico donde el tiempo nos marca una lógica diferente de la vida frenética contemporánea.

Esfuerzo

Cabe destacar la importancia del Esfuerzo, que es indispensable para asegurar un dominio responsable sobre el mundo. El MVR refleja la transformación que sufrió el campo después de la Revolución Industrial, así como las consecuencias que comportan en el territorio los cambios en la forma de vida y de trabajo. La energía ha cambiado y los modelos de relación con la naturaleza también. Por ejemplo, donde había un caballo ahora encontramos un tractor. Sin embargo, el MVR quiere recuperar la relevancia que tiene el esfuerzo ante la tierra, la vida y la naturaleza para construir nuestro mundo.


El edificio y sus posibilidades

El pla de renovació del Museu de la Vida Rural ha comportat canvis importants, del qual cal destacar la construcció d’un nou edifici, obra de l’arquitecte Dani Freixes, que dobla l’espai expositiu del Museu. Així doncs, el Museu compta ara amb dos edificis de concepció i disseny molt diferents, però que es complementen a la perfecció per formar un sol museu. [4]​ Aquesta ampliació fa que el Nou Museu passi a ocupar 2.900 metres quadrats, que represneten més del doble del que ocupava abans.

La renovació actual del Museu suposa l’adequació i modernització del discurs per possibilitar una comprensió més eficaç i complerta del món rural. Per aquest motiu, s’està treballant perquè les eines ampliïn el seu discurs funcional, i els oficis estiguin explicats en el seu context i s’apreciï la seva importància en el sistema econòmic i de convivència dins la vida rural.

Amb les transformacions del MVR s'evoluciona d’explicacions escrites a la preponderància dels audiovisuals, complementada per plafons explicatius a cada vitrina. Més enllà d’un conjunt de peces ordenades, el Museu pretén que les peces expliquin una història, la història de la ruralia a Catalunya. Es compta amb una nova il·luminació que ordena els recorreguts, hi han entre 20-25 punts d’imatges audiovisuals que faran que les explicacions siguin més didàctiques, s'incorpora el so per disposar de testimonis orals, a més de sistemes interactius i les olors per reviure l'ambient de cuir, el ferro o el gra.

El Nuevo Edificio

Es tracta d’un edifici singular dins el seu context, de disseny modern, pensat per aprofitar el major nombre possible d’hores la llum natural. La seva estructura externa, en forma d’escala, té a cada graó claraboies que permeten l’entrada de llum directa. Gràcies a això l’edifici ha pogut renunciar, excepte en zones específiques, a les finestres. D’aquesta manera les parets es poden dedicar en la seva totalitat a l’exposició de les peces desitjades sense interrupcions físiques.

L’Edifici Nou té la intenció de simular un contenidor annex de l’Edifici Antic que alberga els continguts sobre la transformació que el camp ha viscut des de la introducció de la industrialització fins als nostres dies. La façana, per contra, fa un homenatge al vocabulari propi del món rural. Mots que es van perdent, paraules que fan referència a oficis i eines que ja no coneixem, que hem oblidat o que no sabem per a què serveixen.

Per tal de respectar i aprofitar el major nombre de recursos mediambientals possibles, el Nou Edifici climatitzarà gràcies a l’energia geotèrmica. Es tracta d’una font d’energia natural, renovable i no contaminant, que aprofita l’energia del subsòl per refredar o escalfar les sales de l’edifici.

El Edificio Antiguo

L’edifici històric és la casa pairal de la família Carulla des de 1690, i segueix explicant, ara amb l’ajuda d’audiovisuals, la vida rural anterior a la industrialització del camp. La Casa pairal des del segle XVII, és l’Edifici Antic i va ser restaurat i remodelat interiorment durant els anys 80 per albergar les peces del Museu de la Vida Rural, que es va inaugurar l’any 1988. De cara a la reinauguració del Museu l’edifici ha sofert importants modificacions per fer una posada al dia en la museografia, en la disposició d’algunes vitrines i ha estat adaptat per a la instal·lació de les tecnologies més modernes.

Los espaciso del Museo

El MVR ofereix un recorregut per les eines i estris d’una vida passada que s’estructura per àmbits de feines: les de l’agricultura, les dels oficis del poble (mossèn, mestre, cafeter, pastisser, filadora, apotecari, barber....) i les domèstiques.

Comencem per analitzar com la petjada de l’home ha transformat el territori i les relacions entre els seus habitants al llarg del temps, explicant les grans transformacions del camp dels darrers 70 anys. Després s’analitza la transcendència de la gent que treballa en el món rural: feines que han de permetre preservar la salut de la Terra, treballant amb respecte i cura, proporcionant els aliments d’una manera sana i sostenible.

Per entendre el present es visita un espai, que s’actualitzarà periòdicament, on es parla de les bones pràctiques que avui en dia es coneixen i que són les llavors del nostre futur. Després d’un epíleg on es fa una mirada general a les dades globals del Món Rural, ens acomiadem del recorregut passant per un espai de reflexió i animació al voltant de la metàfora de la sembra, els adobs, el rec i les seves conseqüències. [5]

L'exposició del MVR explica, ara a través de l’ajuda d’audiovisuals, la vida rural anterior a la industrialització del camp. Per tal de recuperar aquesta visió del món, el Museu compta amb quatre seccions: la pagesia tradicional, la llar pairal, els oficis tradicionals, i l'Espluga i la Conca de Barberà.

El jardín y la vuelta de los carros

thumb|left|La volta dels carros La visita comença pel jardí, on antigament hi havia hagut els horts de la casa. A l'exterior del Museu hi ha una col·lecció d'esgrafiats, entre els quals destaquen el del Monestir de Santa Maria de Poblet, el del Celler Cooperatiu de l'Espluga (edifici modernista obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner), i els de festes i tradicions populars com el Corpus, el ball de bastons, la Pasqua, la benedicció dels camps, etc.

Al jardí hi ha una reproducció de la Creu de l'Horta, destruïda a començament del segle XX. Les restes de la creu gòtica original es conserven a l'interior del Museu. Entre les col·leccions del Museu hi ha un notable conjunt de diorames elaborats per agrupacions de pessebristes de toda Cataluña, sobretot dedicats al cicle nadalenc, però també a altres tradicions i costums. A la volta dels carros, es poden trobar diversos mitjans de transport usats antigament: una tartana, un carro de trabuc, un d'escales i un carro de torn, destinat, aquest darrer, al transport de grans bótes de vi. Sota la volta hi ha un fris dedicat a treballs i oficis tradicionals, obra de Llucià Navarro.

La agricultura tradicional

El Museu de la Vida Rural s'obre fent atenció a la pagesia, l'activitat tradicionalment més important de la Conca de Barberà. La vinya, els cereals i l'olivera són els cultius més estesos. Aquestes activitats estan representades a la primera planta del Museu amb les eines, les màquines i els sistemes de producció més importants. Hi destaquen els cups originals de la casa, destinats a la fermentació del most, juntament amb les dues grans premses de raïm, i el molí i una premsa d'oli del segle XVI. En aquesta planta també es pot observar La Sala Traité d'etnografia rural: Aquesta sala exposa l'obra de l'artista olotí Josep Traité. Es tracta de figures individuals o de conjunts de temàtica etnogràfica elaborats en terracota, una forma d'art de gran tradició a Catalunya.

La casa rural, las costumbres familiares y la farmacia

La casa, a la qual es dedica l'exposició de la segona planta, contenia tot el necessari per a la vida quotidiana: el mobiliari, el vestit, la cuina, els estris casolans, etc., aspectes que cal relacionar amb els costums familiars, festius i religiosos, i els treballs domèstics. En aquesta planta hi ha així mateix una secció dedicada a la farmàcia del llinatge Carulla (ss. XVIII-XIX).

Los oficios tradicionales

Donar a conèixer els oficis, les tècniques i les eines dels antics artesans és un dels objectius del Museu de la Vida Rural. L'exposició de la tercera planta inclou eines i objectes dels principals oficis tradicionals, des del baster, el carreter, el corder, el fuster o el boter, fins al sabater i l'espardenyer, passant per les diverses especialitats generades a partir de l'ofici de ferrer, com ara la de serraller o forjador, la de ferrador de cavalls o la de clavetaire. També es dedica un espai a l'ofici de pastisser, de tradició molt arrelada a l'Espluga.

El paisage, l'Espluga de Francolí y la Conca de Barberá

El Museu ofereix seccions monogràfiques de tema local, sobre l'Espluga de Francolí i la Conca de Barberà, dedicades al medi natural (la terra i el paisatge, l'estructura geològica, la flora, la fauna, la cova de la Font Major), a la història de la població des de la seva fundació fins a l'actualitat, a l'Espluga urbana, etc.


Las pinturas murales de Luciano Navarro

El Museu de la Vida Rural cuenta con muchos metros cuadrados de pinturas murales realizadas por el artista barcelonés Llucià Navarro, que ejemplifican diferentes aspectos de la vida rural como trabajos, tradiciones y costumbres, relacionadas con las piezas conservadas en el Museo, y que también hacen referencia a edificios y instituciones del lugar.

El ilustre pintor se encargó igualmente de la decoración del nuevo presbiterio del templo parroquial del pueblo, y pintó varios murales, entre los que cabe destacar el mosaico romano de la fachada principal, y de la Residencia Jaume I.

Exposiciones Temporales

El MVR también cuenta con un conjunto de espacios que sirven para ubicar exposiciones temporales de interés para sus visitantes. Existe un listado numeroso de exposiciones temporales, presentaciones, conferencias y otros actos que se han llevado a cabo. En los últimos años se han podido ver muestras artísticas de Joan Ponç, Joan Brossa, Guillem Viladot o Philippe Lavaill entre otros. Actualmente se ubica una exposición llamada Vestigios, de pintura y escultura inspirada en el descubrimiento de una nave que naufragó en el siglo XIV en la desembocadura del río Llobregat. Contiene cuadros inspirados en el Museo, pintados sobre tapas de antiguas barricas de vino, y muchos grabados de la ermita de la Santísima Trinidad de la Espluga de Francolí.

Servicios

El MVR ofrece diferentes servicios a sus visitantes para dar la mejor de las estancias en el Museo, desde los aspectos didácticos como de facilidades para poder llegar en diferentes medios de transporte. El Museo cuenta con Párquing de autocares, también una tienda donde adquirir recuerdos del Museo, además de accesos preparados para personas de movilidad reducida.

Para favorecer una visita más activa y reflexiva en el museo, el MVR da diferentes propuestas pedagógicas y visitas guiadas dirigidas tanto a alumnos como para adultos, entidades culturales, centros para gent mayor, y interesados en la etnografía rural.

Referencias

Vease también

Enlaces externos