Diferencia entre revisiones de «La Armentera»
Contenido eliminado Contenido añadido
mSin resumen de edición |
m Revertidos los cambios de Joliverastubert a la última edición de BOTirithel |
||
| Línea 19: | Línea 19: | ||
| alcalde = Josep Oliveras Tubert |
| alcalde = Josep Oliveras Tubert |
||
| web = [http://www.ddgi.cat/armentera/ www.ddgi.cat/armentera] |
| web = [http://www.ddgi.cat/armentera/ www.ddgi.cat/armentera] |
||
}} |
}} |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
EL TERME DE L'ARMENTERA |
|||
El terme municipal de L'Armentera està situat a l'Alt Empordà, al sud-est i vora el mar encara que no arribi a la platja; uns 200 metres el punt més a prop; limita al nord amb els municipis de Sant Pere Pescador i Torroella de Fluvià mitjançant el riu; a l'oest amb el de Ventalló; al sud amb Ventalló i L'Escala i a l'est amb Sant Pere Pescador que ens tanca per acabar d'arribar a la platja; l'extensió superficial total del terme es d'uns 5 km2; és un dels ter¬mes més petits que hi ha a la província de Girona, La població és d'uns 830 habitants actualment; està a uns'35 km de la capital; uns 18 km de Figueres, uns 22 de Roses, uns 4 km de Empúries, etc, Per anar a la platja s'ha d'anar o bé a Sant Pere o a Empúries ja que per ara no hi ha cap camí directe a la platja. Les festes patronals de L'Armentera per Santa Cristina el 24 de juliol i per Sant Martí l'1 1 de novembre; també es celebra el Carnestoltes on s'ofereix al foraster una suculenta arrossada; totes aquestes festes són molt boniques i animades, especialment la d'estiu. El terme de L'Armentera és pràcticament planer, té una lleugera inclinació cap al mar i cap al sud; la màxima cota és dins el poble, al punt anomenat ei Puig, que és de 7 m, damunt el nivell del mar, i la més petita és a tocar ei rec Madral a la Barraca que no arriba a 4 m. La toponímia del nostre terme és un fidel reflex dels noms amb els terrenys que anomena pel que fa la superfície del terme; n'hi ha forces, així començarem per anomenar-los pel nord, cap a l'est, sud i oest. |
|||
Les Trencades: són els terrenys al nord, tocant ai terme de Sant Pere i allà on ei riu hi passava abans de trencar cap ai nord, a l'any 1421, |
|||
El Pedregar: que vol dir que hi havia moltes pedres i sorra perquè també hi havia passat ei riu; és el troç de terra que toca les trencades i a Santa Cristina. |
|||
Santa Cristina: és el troç de terra entre el Pedregar i les Bai-xures a cada costat de la carretera de Sant Pere; pren ei nom de l'ermita de la Santa, que el riu se la va emportar per alià a l'any 1790. |
|||
Les Baixures: en aquell temps ei terreny més bo del terme; entre Sta, Cristina, el Pedregar i Rec Veli. |
|||
El Clot de les Baixures: el troç que fa més baix vora el rec del molí on abans hi passava el riu. |
|||
El Rec Vell; els camps que hi ha a cada costat de l’anomena’t rec, |
|||
El Molí: tot el troç de terra que hi ha davant de 1!esmentat molí i tota vora de rec fins a on hi havia el corriol dels Prats; també hi ha els camps de les barques, perquè hi havia Tembarcader, |
|||
Els Pujals: tot el troç de terra que hi ha a cada costat del camí del mateix nom que va del camí del molí fins al travesser, lloc on la terra de quan en quan s'enfonsava i el camí era fondo, |
|||
La fenrera: entre els Pujals i la Font d'en Carbó, lloc que vol dir que hi havia molt bona terra; també hi ha el troç que en deien la rajoleria perquè en aquells temps, 1.600 enrera, d'aquella terra en feien els rajols per fer les cases del poble i les parets de tapia. |
|||
Font d'en Carbó: tot aquell troç de terra que hi ha davant de la font; la font ja no hi és; porta el nom d'un propietari d'aquell temps del poble. |
|||
Els Salats: totes les terres que hi ha a cada costat del camí del mateix nom; vol dir que en aquestes terres a l'hivern hi surt el sal mastec? |
|||
La Carreterassa: tots els camps que hi ha des de la Creu dels Prats fins a L’agulla de cada costat. |
|||
Pont de l’Omeda; tot el troç que hi ha des del pont de l'Agulla fins al dels Prats i el Mas Ballet, se'n diu així pels oms que hi devia haver, |
|||
== Contexto geográfico == |
|||
El Mas Ballet: totes les terres que hi ha a cada costat del camí que va al mas fins arribar al rec Madral; se'n diu així pel nom del mas que hi havia: era una borda, era habitada del 1500, |
|||
El término municipal consta de una extensión de 6 km² y 7 metros de altitud. Los límites del [[municipio]] son al norte con [[San Pedro Pescador]], al este con el [[Mar Mediterráneo]], al sur con [[Viladamat]] y al oeste con [[Torroella de Fluviá]]. |
|||
| ⚫ | |||
La Barraca; a cada costat del camí, fins al Madral i Riu Vell; en el seu temps era una borda, també habitat del 1500 enrere; era propietat d'un tal Ballet, |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | * El '''Molí de L'Armentera''': Es un edificio del [[siglo XVIII]], del que se conservan las paredes exteriores, el techo entre la planta baja y el primer piso (cabe destacar la gran viga maestra de madera que lo sostiene), y el tejado, de inclinación muy pronunciada,sorprendente en la zona debido a la bonanza del clima (los tejados muy inclinados son propios de zonas con más precipitaciones). Aunque ha sido muy restaurado y ha sufrido diversas modificaciones, en el interior permanecen buena parte de los elementos antiguos del molino; se puede ver por dónde entraba y salía el agua, todo en buen estado. Actualmente alberga un establecimiento de hostelería. |
||
La Sabatera: troç de terra entre el camí del Mas Borda, el Madral i les terres del Mas Ballet; en diuen això perquè la seva terra és argilosa i forta com les soles de sabata. |
|||
Els Prats Grossos: tot el terreny que hi ha entre el camí del Mas Borda, l'Agulla Madral i a cada costat de la carretera que va a Empúries, fins a tocar a les feixes; se'n diu Prats perquè no eren res més que pasturatges i aiguamolls, |
|||
Feixes de Prats: llargues i curtes: és el troç que hi ha del camí de les Closes d'un costat, fins al Prats grossos de Fa'ltre, i entre l'Agulla i el Madral hi ha feixes llargues (800 m) i curtes (190 m). |
|||
L'Agulla: els camps de l'Agulla són els que hi ha entre la mateixa, les Bemes, els Salats i la Terrera. |
|||
Les Bernes: troç de terra que hi ha entre el camí de les Clo¬ses, tocant els camps de l'Agulla, del salats i els del pujals, ' |
|||
La Porra: és un camp d'una vessana que hi ha a l'altre costat del camí de les ciosses, que pertanyia a l'Església i el varen donar al baró de L'Armentera, en Xatmar, a canvi de no haver-lo d'anar a esperar cada vegada que venia al poble amb processó i amb la porra; és a davant de les Bernes, |
|||
La Dressera: les terres que hi ha a cada costat del camí i cornol del mateix nom i que van del camí de les Glosses al corriol; en diuen Dressera perquè del poble va dret al camí de les dosses sense passar pel Padró, |
|||
El Padró: és el troç que hi ha entre el camí que va a Saldet i la carretera que va a Vilademat i algun camp de l'altre costat fins a tocar ei poble; se'n diu Padró perquè a la punta on hi ha la creu dels camins, hi havia l'ara i la creu de cap de terme, que ja abans de la guerra era mig esgavellat i amb la guerra ho varen acabar de destruir-ho i no 'ha tornat a refer més. |
|||
Els Fluvinets: són totes les terres que hi ha de la carretera de Saldet i Sant Pere i de cementiri seguint el marge de les motes fins el camí de la Pussa, |
|||
La Pussa: són els camps que hi ha entre el camí del mateix nom fins al de la Debaixada i seguint el marge de les motes fins el dels Fluvinets. |
|||
El Cagaloca: són les terres i pedregars que hi ha des dels Fluvinets seguint el camí de partició del terme amb Saldet; va fins al riu i segueix tot el troç que hi ha entre el riu i el marge de la mota. |
|||
Pesquers: gairebé tot aquest paratge és del terme de Sal-det; només un petit troç a tocar el riu i al cantó del Cagaloca. |
|||
La Debaixada: són totes les terres i pedreguet que hi ha bai-xant el camí del mateix nom i de cada costat, i entre el riu i el marge de la mota fins a tocar el paratge de Santa Cristina. Totes aquestes denominacions són les que corresponen als diferents paratges de que es compon ei nostre terme i que és marcat al planell. |
|||
| ⚫ | |||
Lugares de interés |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | * La '''Iglesia de San Martí''': La actual iglesia parroquial de San Martí de L'Armentera es una construcción del [[siglo XIX]], de estilo neo-clásico presentando escasos restos del edificio anterior, románico (siglos [[Siglo XII|XII]] - [[Siglo XIII|XIII]]). Se conservan unas pinturas de Juan B. Panyó que representan los cuatro misterios del Rosario. Panyó fue un pintor de finales del [[siglo XIX]], precursor de la denominada «[[Escuela de Olot]]». |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | * El '''parque natural de los [[Aiguamolls de l'Empordà]]''': Situado en la franja costera central del Alto Ampurdán. Forman parte de este parque los [[municipio]]s de La Armentera, [[Castellón de Ampurias]], [[La Escala]], [[Palau-saverdera]], [[Pau (Gerona)|Pau]], [[Pedret y Marsá]], [[Peralada]], [[Rosas (Gerona)|Rosas]] y [[San Pedro Pescador]]. |
||
| ⚫ | |||
{{coord|42.174|N|3.076|E|display=title|source:cawiki}} |
|||
| ⚫ | |||
[[Categoría:Localidades del Alto Ampurdán|Armentera, La]] |
|||
[[Categoría:Municipios de Alto Ampurdán|Armentera, La]] |
|||
[[Categoría:Localidades de la provincia de Gerona]] |
|||
[[an:L'Armentera]] |
|||
42°10′26″N 3°4′34″E / 42.174, 3.076 <a rel="license" href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/"><img alt="Creative Commons License" style="border-width:0" src="http://i.creativecommons.org/l/by-sa/3.0/88x31.png" /></a> |
|||
[[ca:L'Armentera]] |
|||
Aquesta obra està subjecta a una llicència de <a rel="license" href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/">Reconeixement-Compartir Igual 3.0 No adaptada de Creative Commons</a> |
|||
[[de:L’Armentera]] |
|||
[[en:L'Armentera]] |
|||
[[eu:L'Armentera]] |
|||
[[fr:L'Armentera]] |
|||
[[it:L'Armentera]] |
|||
[[pam:L'Armentera]] |
|||
[[pl:L'Armentera]] |
|||
[[pt:L'Armentera]] |
|||
[[ro:L'Armentera]] |
|||
[[ru:Ла-Арментера]] |
|||
[[ty:L'Armentera]] |
|||
[[uk:Л'Армантера]] |
|||
[[vi:L'Armentera]] |
|||
Revisión del 21:00 15 abr 2010
| La Armentera
L'Armentera | ||||
|---|---|---|---|---|
| municipio de Cataluña | ||||
| ||||
 Situación de La Armentera en el Alto Ampurdán | ||||
| País |
 España | |||
| • Com. autónoma |
 Cataluña | |||
| • Provincia | Gerona | |||
| • Comarca | Alto Ampurdán | |||
| Ubicación | 42°10′26″N 3°04′34″E / 42.173888888889, 3.0761111111111 | |||
| • Altitud | 7 m | |||
| Superficie | 6 km² | |||
| Población | 1061 hab. (2023) | |||
| • Densidad | 158,17 hab./km² | |||
| Gentilicio | Armenterense | |||
| Código postal | 17472 | |||
| Alcalde | Josep Oliveras Tubert | |||
| Sitio web | www.ddgi.cat/armentera | |||
La Armentera (en catalán y oficialmente: L'Armentera) es un municipio español situado en la comarca del Alto Ampurdán, provincia de Gerona, comunidad autónoma de Cataluña.
Contexto geográfico
El término municipal consta de una extensión de 6 km² y 7 metros de altitud. Los límites del municipio son al norte con San Pedro Pescador, al este con el Mar Mediterráneo, al sur con Viladamat y al oeste con Torroella de Fluviá.
Lugares de interés
La Armentera tiene muchos lugares de interés, se destacan:
- El Molí de L'Armentera: Es un edificio del siglo XVIII, del que se conservan las paredes exteriores, el techo entre la planta baja y el primer piso (cabe destacar la gran viga maestra de madera que lo sostiene), y el tejado, de inclinación muy pronunciada,sorprendente en la zona debido a la bonanza del clima (los tejados muy inclinados son propios de zonas con más precipitaciones). Aunque ha sido muy restaurado y ha sufrido diversas modificaciones, en el interior permanecen buena parte de los elementos antiguos del molino; se puede ver por dónde entraba y salía el agua, todo en buen estado. Actualmente alberga un establecimiento de hostelería.
- La Iglesia de San Martí: La actual iglesia parroquial de San Martí de L'Armentera es una construcción del siglo XIX, de estilo neo-clásico presentando escasos restos del edificio anterior, románico (siglos XII - XIII). Se conservan unas pinturas de Juan B. Panyó que representan los cuatro misterios del Rosario. Panyó fue un pintor de finales del siglo XIX, precursor de la denominada «Escuela de Olot».
- El parque natural de los Aiguamolls de l'Empordà: Situado en la franja costera central del Alto Ampurdán. Forman parte de este parque los municipios de La Armentera, Castellón de Ampurias, La Escala, Palau-saverdera, Pau, Pedret y Marsá, Peralada, Rosas y San Pedro Pescador.
{{#coordinates:}}: no puede tener más de una etiqueta principal por página