Diferencia entre revisiones de «Gotarta»
traducción al castellano y revisión gramatical y ortográfica |
|||
Línea 4: | Línea 4: | ||
| nombre = Gotarta |
| nombre = Gotarta |
||
| nombre_oficial = |
| nombre_oficial = |
||
| imagen = |
| imagen = Localització del Pont de Suert respecte de l'Alta Ribagorça.svg |
||
| mapa_loc= Cataluña |
| mapa_loc= Cataluña |
||
| latd= 42 |
| latd= 42 |
||
Línea 25: | Línea 25: | ||
}} |
}} |
||
'''Gotarta''' es un pueblo del municipio de [[ |
'''Gotarta''' es un pueblo del municipio de [[el Pont de Suert]], en la [[Alta Ribagorza]]. Formó parte del término de [[Llesp (antiguo municipio)|Llesp]] hasta su incorporación a [[el Pont de Suert]] en [[1968]]. Está situado en el extremo de levante del antiguo municipio de Llesp. |
||
Está situado a 1.195 metros de altitud, entre el [[barranco de Raons]] y el [[barranco de l'Oratori]]. La población era de 30 habitantes en [[1970]]. |
|||
Para acceder a la localidad sólo hay una pista, asfaltada, pero muy estrecha. Es la pista que lleva a [[Irgo]], [[Iran (Llesp)|Iran]] y [[Igüerri]], desde el kilómetro 7 de la carretera [[L-500]], al noreste |
Para acceder a la localidad sólo hay una pista, asfaltada, pero muy estrecha. Es la pista que lleva a [[Irgo]], [[Iran (Llesp)|Iran]] y [[Igüerri]], desde el kilómetro 7 de la carretera [[L-500]], al noreste [[Cóll]]. También se puede acceder desde [[Malpàs]], pero es a través de un camino rural sin asfaltar. |
||
Su [[iglesia (arquitectura)|iglesia]] parroquial está dedicada a [[santa Cecilia]]. La parroquia de Santa Cecilia de Gotarta |
Su [[iglesia (arquitectura)|iglesia]] parroquial está dedicada a [[santa Cecilia]]. La parroquia de Santa Cecilia de Gotarta pertenece al [[obispado de Lérida]], por el hecho de haber pertenecido en la [[Edad Media]] al [[obispado de Roda de Isábena]]. Forma parte de la unidad pastoral 25 del arciprestazgo de la Ribagorza, y es regida por el rector de [[el Pont de Suert]]. Se trata de un pequeño templo con campanar exento. |
||
Predecesora de esta iglesia debió de ser la de [[San Miguel]], mencionada ya en un inventario del [[ |
Predecesora de esta iglesia debió de ser la de [[San Miguel]], mencionada ya en un inventario del [[sigle XII]]. |
||
== Historia == |
== Historia == |
||
<!-- |
<!-- |
||
El lloc de Gotarta pertangué als [[Baronia d'Erill|Erill]], els quals el donaren en possessió al monestir de [[Santa Maria de Lavaix|Lavaix]]. El [[1787]] tenia 44 habitants. |
|||
Gotarta va tenir ajuntament propi des de la formació dels ajuntaments moderns a partir de la promulgació de la [[Constitució de Cadis]], i el va mantenir fins el [[1847]], any en què es va veure obligat a unir-se a [[Llesp (antic municipi)|Llesp]] en no arribar als 30 veïns (caps de família) que exigia la nova llei municipal aprovada dos anys abans. |
|||
[[Pascual Madoz]], en |
[[Pascual Madoz]], en el seu ''Diccionario geográfico...'' del [[1849]] descriu el poble dient que és en un pla, sobre un terreny enlairat i muntanyós, amb bona ventilació i clima fred, que produeix cadarns i inflamacions internes a causa de la gran fredor de l'aigua. El poble, segons ell, estava format per vuit cases que formen una petita plaça irregular, plana i mal empedrada, amb església dedicada a Santa Cecília que té categoria de parròquia, i una capella dedeicada a sant Miquel. El cementiri, deia que era fora del poble, ben situat. L'aigua de què se serveix el poble prové d'una font abundosa i extraordinàriament freda a l'estiu. |
||
El terreny de ''Gotara'' (de ben segur que és un error d'impressió) era aspre i de mala qualitat, de secà; hi ha també alguns arbres i bardisses per a llenya. S'hi collia sègol, ordi i patates, a més de les pastures, on es criava bestiar de llana i boví. Hi havia poca caça. Constituïen el poble 8 veïns i 26 habitants. |
|||
El [[1970]] encara conservava 30 habitants, que s'havien reduït a 6 el [[1981]], que es mantenien el [[2006]]. |
|||
--> |
--> |
||
Línea 51: | Línea 51: | ||
== Bibliografía == |
== Bibliografía == |
||
* BOIX, Jordi. "El Pont de Suert". |
* BOIX, Jordi. "El Pont de Suert". Dins ''El Pallars, la Ribagorça i la Llitera''. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0 |
||
* BOIX I POCIELLO, Jordi. "Sant Miquel de Gotarta", en ''Catalunya romànica. XVI. La Ribagorça''. Barcelona: 1996, Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-2511-7 |
* BOIX I POCIELLO, Jordi. "Sant Miquel de Gotarta", en ''Catalunya romànica. XVI. La Ribagorça''. Barcelona: 1996, Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-2511-7 |
||
* GAVÍN, Josep M. ''Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran''. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7 |
* GAVÍN, Josep M. ''Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran''. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7 |
||
* MADOZ, Pascual. "Gotara". |
* MADOZ, Pascual. "Gotara". Dins ''Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar''. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edición fascímil ''Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz''. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5. |
||
[[Categoría:Localidades de la Alta Ribagorza]] |
[[Categoría:Localidades de la Alta Ribagorza]] |
Revisión del 17:47 15 ago 2010
Gotarta | ||
---|---|---|
entidad singular de población | ||
Ubicación de Gotarta en Cataluña | ||
País | España | |
• Com. autónoma | Cataluña | |
• Provincia | Lérida | |
• Comarca | Alta Ribagorza | |
• Municipio | El Pont de Suert | |
Ubicación | 42°25′17″N 0°45′50″E / 42.421521, 0.763796 | |
• Altitud | 1.191,9 m | |
Población | 777 hab. (2019) | |
Código postal | 25529 | |
Gotarta es un pueblo del municipio de el Pont de Suert, en la Alta Ribagorza. Formó parte del término de Llesp hasta su incorporación a el Pont de Suert en 1968. Está situado en el extremo de levante del antiguo municipio de Llesp.
Está situado a 1.195 metros de altitud, entre el barranco de Raons y el barranco de l'Oratori. La población era de 30 habitantes en 1970. Para acceder a la localidad sólo hay una pista, asfaltada, pero muy estrecha. Es la pista que lleva a Irgo, Iran y Igüerri, desde el kilómetro 7 de la carretera L-500, al noreste Cóll. También se puede acceder desde Malpàs, pero es a través de un camino rural sin asfaltar.
Su iglesia parroquial está dedicada a santa Cecilia. La parroquia de Santa Cecilia de Gotarta pertenece al obispado de Lérida, por el hecho de haber pertenecido en la Edad Media al obispado de Roda de Isábena. Forma parte de la unidad pastoral 25 del arciprestazgo de la Ribagorza, y es regida por el rector de el Pont de Suert. Se trata de un pequeño templo con campanar exento.
Predecesora de esta iglesia debió de ser la de San Miguel, mencionada ya en un inventario del sigle XII.
Historia
Enlaces externos
Bibliografía
- BOIX, Jordi. "El Pont de Suert". Dins El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
- BOIX I POCIELLO, Jordi. "Sant Miquel de Gotarta", en Catalunya romànica. XVI. La Ribagorça. Barcelona: 1996, Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-2511-7
- GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7
- MADOZ, Pascual. "Gotara". Dins Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edición fascímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.