Ir al contenido

Discusión:Historia del topónimo Torrente

Contenido de la página no disponible en otros idiomas.
De Wikipedia, la enciclopedia libre

Según el INE, en 1842 (que es el primer dato recogido en la página web) el nombre oficial de la ciudad era "Torrente", y no Torrent. --Rodriguillo | Discusión 18:59 19 feb 2008 (UTC)[responder]

                 ARROS ROSEJÁT TORRENTÍ
           Fa molts anys que vaig tastar         
           un plat bó i tradicional.
            Era un arros preparát 
           en cassoleta de fang.
            Per Nadal...o per San Blai,
           no em recorde bé la data,
           Vicént ens va contvidar
           i diárem en sa casa.
            Eixa mansió de Torrént
           allá per els anys sisanta
           porte al cap sémpre pressént 
           i recordar ho, m´encanta
           per  motíus que jo us diré.
             María, tota bondát.
            Quina dona tant divina.
              Preparánt el rosetját
            tot el matí dins la cuina.
            Pep Simó, Maria Dolórs,
           Tio Fredo i Visèntica,
           Gabriel, Consuelo i com no
           Viçent Beguer i Agustina.
            ¡ Ah!...i per supóst l´anfitrió
            que no pot menjar ni tonyina
            ni cosses que dúguen dolç
            pero te tanta alegría
            de menjar un plat d´arrós 
            amb la grata companyía
            dels seus bons amícs del cor....
             De la taula d´els xiquéts
             qu´érem quasi una vinténa
             quedaren dos tramuséts
              I tots en la pantxa plena
             s´en eixirem al carrer-
              Jugárem a "XURRO VÁ" 
              i al "AMA CARABASSERA"
              fins que passá el Tio Tomás
              a l´ora de la verena
              cridánt lo de ¡ Aiguaaa Çibaaa..!
              i al momént la pastisera 
              oferíntmos la ensaimá.
               I en açó vullc recordár 
              al amíc Vicent Ortí
               I a María, qu´ens bordá
              EL ROSETJÁT TORRENTÍ.
       Dedicát als que están i als que no están este HOMENATJE.

                                   EL TIO FREDO

ARROS ROSETJÁT TORRENTÍ[editar]

                 ARROS ROSEJÁT TORRENTÍ
           Fa molts anys que vaig tastar         
           un plat bó i tradicional.
            Era un arros preparát 
           en cassoleta de fang.
            Per Nadal...o per San Blai,
           no em recorde bé la data,
           Vicént ens va contvidar
           i diárem en sa casa.
            Eixa mansió de Torrént
           allá per els anys sisanta
           porte al cap sémpre pressént 
           i recordar ho, m´encanta
           per  motíus que jo us diré.
             María, tota bondát.
            Quina dona tant divina.
              Preparánt el rosetját
            tot el matí dins la cuina.
            Pep Simó, Maria Dolórs,
           Tio Fredo i Visèntica,
           Gabriel, Consuelo i com no
           Viçent Beguer i Agustina.
            ¡ Ah!...i per supóst l´anfitrió
            que no pot menjar ni tonyina
            ni cosses que dúguen dolç
            pero te tanta alegría
            de menjar un plat d´arrós 
            amb la grata companyía
            dels seus bons amícs del cor....
             De la taula d´els xiquéts
             qu´érem quasi una vinténa
             quedaren dos tramuséts
              I tots en la pantxa plena
             s´en eixirem al carrer-
              Jugárem a "XURRO VÁ" 
              i al "AMA CARABASSERA"
              fins que passá el Tio Tomás
              a l´ora de la verena
              cridánt lo de ¡ Aiguaaa Çibaaa..!
              i al momént la pastisera 
              oferíntmos la ensaimá.
               I en açó vullc recordár 
              al amíc Vicent Ortí
               I a María, qu´ens bordá
              EL ROSETJÁT TORRENTÍ.
       Dedicát als que están i als que no están este HOMENATJE.

                                   EL TIO FREDO