Premio Joaquim Amat-Piniella

Premio Joaquim Amat-Piniella
Localización
País	España
Datos generales
Tipo	premio literario
Organizador	Òmnium Cultural, casa consistorial de Manresa, Caixa Manresa y Columna Edicions
Histórico
Primer evento	2000
	[editar datos en Wikidata]

El premio Joaquim Amat-Piniella es un premio literario en lengua catalana convocado por Òmnium Cultural del Bages - Moianès y el Ayuntamiento de Manresa en recuerdo del escritor e intelectual manresano Joaquim Amat-Piniella. El premio se libra anualmente en la ciudad de Manresa.

Historia

Se creó en 2000 a iniciativa de la delegación en el Bages de Òmnium Cultural, con la colaboración del Ayuntamiento de Manresa, la Fundación Caixa Manresa y la Editorial Columna. En un principio estaba destinado a premiar novelas históricas inéditas centradas en algún gran movimiento social y contemporáneo y estaba dotado con 2.500 euros.^[1]

A partir de 2007 se da un nuevo enfoque a la convocatoria. El premio tiene que recaer en una obra narrativa, novela o libro de memorias, que refleje una preocupación social hacia el mundo contemporáneo. También se dejan de premiar originales inéditos y se distinguen obras publicadas durante el año anterior. La dotación económica desaparece, pero se recupera en 2019 con una dotación de 2000 euros para la obra ganadora y se otorga al ganador un galardón en forma de escultura diseñada por el escultor manresano Ramon Oms.^[2]

En la actualidad organiza el premio Òmnium Cultural Bages - Moianès y el Ayuntamiento de Manresa en colaboración con la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters de Catalunya, l'Associació Misteriosa Llum i l'Associació Memòria i Història de Manresa.^[3]

Ganadores

2001 Rafael Vallbona por La comuna de Puigcerdà^[4]
2002 Manuel Valles y Norberto Delisio por Caminar sobre gel^[5]
2003 Desierto
2004 Josep Maria Loperena por La casa del fanalet vermell^[6]
2005 Desierto
2006 Agustí Segarra por La ciutat en flames^[7]
2007 Antoni Pladevall por Terres de lloguer^[8]
2008 Joan Garrabou por Confessió general^[9]
2009 Jordi Coca por La noia del ball^[10]
2010 Sílvia Alcàntara por Olor de Colònia^[11]
2011 Jordi Puntí por Maletes Perdudes^[12]
2012 Jordi Estrada por Rius paral·lels^[13]
2013 Rafel Nadal por Cuando érem feliços^[14]
2014 Monika Zgustová por La nit de Vàlia^[15]
2015 Pep Cuello por Dos taüts negres i dos de blancs^[16]
2016 Joan Daniel Bezsonoff para Matar De Gaulle^[17]
2017 Martí Domínguez por La sega^[18]
2018 Ramon Solsona por Allò que va passar a Cardós^[19]
2019 Joan Lluís-Lluís por Jo soc aquell que va matar Franco^[20]
2020 Marta Marín-Dòmine para Fugir era el bell que teníem^[21]
2021 Àlvar Valls por Entre l'infern i la glòria^[22]
2022 Vicenç Villatoro por La casa dels avis^[23]
2023 Maite Salord per El país de l’altra riba^[24]

Referencias

↑ Paz, Susana (22 de febrero de 2006). «El Barceloní Agustí Segarra guanya el sisè premi Joaquim Amat-Piniella de novel·la». Regió 7.
↑ «El premi Amat-Piniella tindrà per primer cop dotació econòmica». Regió 7. 12-12-2018. Consultado el 16 de abril de 2021.
↑ «‘Entre l’infern i la glòria’, d’Àlvar Valls, guanya el vint-i-unè premi Amat-Piniella». Òmnium cultural. 14 de abril de 2021. Consultado el 15 de abril de 2021.
↑ Rafael Vallbona gana el Amat-Piniella de novela, http://elpais.com, 21 de febrer 2001 (consulta: 15-02-13).
↑ Manuel Valls i Norberto Delisio, guanyadors del Joaquim Amat-Piniella, vilaweb.cat, 26 de febrer 2002 (consulta: 15-02-13).
↑ Josep M. Loperena guanya el IV Joaquim Amat-Piniella amb 'La casa del fanalet vermell', vilaweb.cat, 23 de febrer 2004 (consulta: 15-02-13).
↑ Agustí Segarra guanya el VI Premi Joaquim Amat-Piniella amb la novel·la “La ciutat en flames”, memoria.cat, 21 de febrer 2006 (consulta: 15-02-13).
↑ L'osonenc Antoni Pladevall guanya el setè premi Joaquim Amat-Piniella amb l'obra 'Terres de lloguer', 324.cat, 28 de febrer 2007 (consulta: 15-02-13).
↑ ‘Confessió general', de Joan Garrabou, guanya el 8è premi Amat-Piniella Archivado el 4 de marzo de 2016 en Wayback Machine., diaridemanresa.cat, 2008 (consulta: 15-02-13).
↑ Jordi Coca guanya el 9è premi Amat-Piniella, diaridegirona.cat, 20 de febrer 2009 (consulta: 15-02-13).
↑ 'Olor de colònia', de Sílvia Alcàntara, guanya el desè Premi Joaquim Amat- Piniella de novel·la històrica, 324.cat, 17 de febrer 2010 (consulta: 15-02-13).
↑ ´Maletes perdudes´, de Jordi Puntí, guanya l'Amat-Piniella, regio7.cat, 17 de febrer 2011 (consulta: 15-02-13).
↑ Jordi Estrada guanya el 12è Premi Amat-Piniella, ara.cat, 23 de febrer 2012 (consulta: 15-02-13).
↑ Rafel Nadal guanya el premi Amat-Piniella amb 'Quan érem feliços', ara.cat, 21 de febrer 2013 (consulta: 25-02-13).
↑ «'La nit de Vàlia' de Monika Zgustova guanya el 14è Premi Amat-Piniella». Llegim (en catalán) (Ara). 19 de febrero de 2014. Consultado el 16 de abril de 2021.
↑ Diari Ara (ed.). «Pep Coll guanya el quinzè premi Joaquim Amat-Piniella». Consultado el 25 febrer 2015.
↑ Badia, Joan (17 d'abril de 2016). «Joan-Daniel Bezsonoff rep el premi Amat-Piniella amb ‘Matar De Gaulle’». Elpou.cat. revista digital manresana.
↑ «Martí Domínguez s'endú el premi Amat-Piniella». El punt avui. 24 de febrer de 2017.
↑ ««Allò que va passar a Cardós», de Ramon Solsona, 18è Premi Amat-Piniella». Pallars Digital. 24 de febrero de 2018. Consultado el 16 de abril de 2021.
↑ «Joan-Lluís Lluís guanya el premi Joaquim Amat-Piniella» (en català). 19 de febrero de 2019. Consultado el 24 de febrero de 2019.
↑ Badia, Joan (09-03-2020). «Llegir Marta Marín-Dòmine és el més bell que podem fer». El pou de la gallina.
↑ «Àlvar Valls guanya el premi Amat-Piniella amb l'obra «Entre l'infern i la glòria»». Regió 7. 13 de abril de 2021.
↑ Paz, Susana (24 de febrero de 2022). «Premi Amat Piniella: Vicenç Villatoro homenatja el «fil» familiar». Regió 7.
↑ Paz, Susana (22 de febrero de 2023). «Maite Salord, guanyadora de l'Amat-Piniella: "El gran premi d'una novel·la són els lectors"». Regió 7. Consultado el 20 de marzo de 2023.

Enlaces externos

Datos: Q20105188

[1] Paz, Susana (22 de febrero de 2006). «El Barceloní Agustí Segarra guanya el sisè premi Joaquim Amat-Piniella de novel·la». Regió 7.

[2] «El premi Amat-Piniella tindrà per primer cop dotació econòmica». Regió 7. 12-12-2018. Consultado el 16 de abril de 2021.

[3] «‘Entre l’infern i la glòria’, d’Àlvar Valls, guanya el vint-i-unè premi Amat-Piniella». Òmnium cultural. 14 de abril de 2021. Consultado el 15 de abril de 2021.

[4] Rafael Vallbona gana el Amat-Piniella de novela, http://elpais.com, 21 de febrer 2001 (consulta: 15-02-13).

[5] Manuel Valls i Norberto Delisio, guanyadors del Joaquim Amat-Piniella, vilaweb.cat, 26 de febrer 2002 (consulta: 15-02-13).

[6] Josep M. Loperena guanya el IV Joaquim Amat-Piniella amb 'La casa del fanalet vermell', vilaweb.cat, 23 de febrer 2004 (consulta: 15-02-13).

[7] Agustí Segarra guanya el VI Premi Joaquim Amat-Piniella amb la novel·la “La ciutat en flames”, memoria.cat, 21 de febrer 2006 (consulta: 15-02-13).

[8] L'osonenc Antoni Pladevall guanya el setè premi Joaquim Amat-Piniella amb l'obra 'Terres de lloguer', 324.cat, 28 de febrer 2007 (consulta: 15-02-13).

[9] ‘Confessió general', de Joan Garrabou, guanya el 8è premi Amat-Piniella Archivado el 4 de marzo de 2016 en Wayback Machine., diaridemanresa.cat, 2008 (consulta: 15-02-13).

[10] Jordi Coca guanya el 9è premi Amat-Piniella, diaridegirona.cat, 20 de febrer 2009 (consulta: 15-02-13).

[11] 'Olor de colònia', de Sílvia Alcàntara, guanya el desè Premi Joaquim Amat- Piniella de novel·la històrica, 324.cat, 17 de febrer 2010 (consulta: 15-02-13).

[12] ´Maletes perdudes´, de Jordi Puntí, guanya l'Amat-Piniella, regio7.cat, 17 de febrer 2011 (consulta: 15-02-13).

[13] Jordi Estrada guanya el 12è Premi Amat-Piniella, ara.cat, 23 de febrer 2012 (consulta: 15-02-13).

[14] Rafel Nadal guanya el premi Amat-Piniella amb 'Quan érem feliços', ara.cat, 21 de febrer 2013 (consulta: 25-02-13).

[15] «'La nit de Vàlia' de Monika Zgustova guanya el 14è Premi Amat-Piniella». Llegim (en catalán) (Ara). 19 de febrero de 2014. Consultado el 16 de abril de 2021.

[ara-16] Diari Ara (ed.). «Pep Coll guanya el quinzè premi Joaquim Amat-Piniella». Consultado el 25 febrer 2015.

[17] Badia, Joan (17 d'abril de 2016). «Joan-Daniel Bezsonoff rep el premi Amat-Piniella amb ‘Matar De Gaulle’». Elpou.cat. revista digital manresana.

[18] «Martí Domínguez s'endú el premi Amat-Piniella». El punt avui. 24 de febrer de 2017.

[19] ««Allò que va passar a Cardós», de Ramon Solsona, 18è Premi Amat-Piniella». Pallars Digital. 24 de febrero de 2018. Consultado el 16 de abril de 2021.

[20] «Joan-Lluís Lluís guanya el premi Joaquim Amat-Piniella» (en català). 19 de febrero de 2019. Consultado el 24 de febrero de 2019.

[21] Badia, Joan (09-03-2020). «Llegir Marta Marín-Dòmine és el més bell que podem fer». El pou de la gallina.

[22] «Àlvar Valls guanya el premi Amat-Piniella amb l'obra «Entre l'infern i la glòria»». Regió 7. 13 de abril de 2021.

[23] Paz, Susana (24 de febrero de 2022). «Premi Amat Piniella: Vicenç Villatoro homenatja el «fil» familiar». Regió 7.

[24] Paz, Susana (22 de febrero de 2023). «Maite Salord, guanyadora de l'Amat-Piniella: "El gran premi d'una novel·la són els lectors"». Regió 7. Consultado el 20 de marzo de 2023.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]