Usuaria:RipEZaXVii/Maria Mercè Costa Paretas
RipEZaXVii/Maria Mercè Costa Paretas |
---|
Maria Mercè Costa Paretas (Girona, 15 de marzo de 1923 – Barcelona, 10 de abril de 2020) fue una archivera catalana, la primera directora del Archivo de la Corona de Aragón, desde 1983 hasta su jubilación, en 1988.[1][2]
Trayectoria
[editar]Licenciada en 1949 en Filosofía y Letras, sección de Historia, por la Universidad de Barcelona, en 1954 ingresó en el Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos. Trabajó en los archivos de la Audiencia de Navarra, de la Delegación de Hacienda de Pamplona y del Museo Arqueológico Provincial de Girona, hasta que en 1961 obtuvo plaza en el Archivo de la Corona de Aragón de Barcelona, donde fue secretaria, entre 1964 y 1981.[3] Después, y hasta 1983 fue su subdirectora y, desde este año hasta 1988, cuando se jubiló, directora de la institución.[1][2] También fue becaria del Instituto Jerónimo Zurita del CSIC, completando gracias a ello su tesis doctoral sobre la casa nobiliaria de Jérica.[4]
Durante todos estos años, su trabajo archivístico se centró especialmente en la documentación de órdenes religiosas y militares, nobleza, y Cerdeña conservada en el Archivo.[1]
La ingente labor de investigación que emprendió en los archivos de las instituciones monásticas dio a la luz un gran número de estudios, guías, apéndices e inventarios sobre estos materiales. Destacan estudios referidos a diversas monacato femenino, y las relativas a la casa de Jérica.[2]
Además de participar activamente en congresos de historia nacionales e internacionales, fue secretaria y miembro de la Comisión permanente de los Congresos de Historia de la Corona de Aragón, contribuyendo a la proyección internacional del archivo.[1][2]
Tesis doctoral
[editar]- La casa de Jérica y su política en relación con la monarquía de la Corona de Aragón (siglos XIII-XIV), UAB, 1991
Libros
[editar]- El mundo de las damas de Jonqueres, 2005
- La casa de Jérica y su política en relación con la monarquía de la Corona de Aragón (siglos XIII-XIV), 1998
- Violant Carroç, una condesa desdichada, 1973
- (con otros autores) Privilegios reales concedidos a la ciudad de Barcelona, 1971
Artículos
[editar]- «La misteriosa dama de Xèrica», Acta historica et archaeologica mediaevalia, 22, 2001
- «El segon monestir de Jonqueres i el molí d'En Carbonell», Anuario de estudios medievales, 28, 1998
- «Conflictes de pesca a les mars de Palamós (1571-1576)», Estudis del Baix Empordà, Vol. 14, 1995
- «Un misteri onomàstic al voltant de la infanta Isabel d'Aragó», Anuario de estudios medievales, 18, 1988
- «Reparació d'una nau en el port de Palamós (1434)», Estudis del Baix Empordà, Vol.7, 1988
- «La casa dels senyors d'Ayerbe, d'origen reial», Medievalia, 8, 1988
- «Palamós medieval: aspectes de la defensa de la vila», Estudis del Baix Empordà, Vol. 1, 1981
- «Los reyes de Portugal en la frontera castellano-aragonesa (1304)», Medievalia, 2, 1981
- «Notícia dels habitants de l'Espluga de Francolí a la segona meitat del segle XV», Aplec de treballs, 2, 1980
- «Mahalta o Ermessenda?: sobre les sepultures comtals a la seu de Girona», Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 25, 1979-80
- «Els antics ponts de Girona», Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 22, 1974
- «Les dames nobles de Jonqueres». II Col·loqui d'història del monaquisme català, 1974
- «El monestir de Jonqueres. Història d'un edifici desaparegut». Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, 15, 1973
- «Una batalla entre nobles a Barcelona (1379)», Anuario de estudios medievales, 7, 1970-1971
- «La familia dels jutges d'Arborea», Studi Sardi, XXI, 1970
- «Els necrologis del convent d'Alguaire», Miscelánea de estudios dedicados a Martínez Ferrando, archivero, 1968
- «Comentario a siete lápidas del Museo Arqueológico provincial», Revista de Girona, 7, 1959
- «Presencia del Museo Arqueológico Provincial en la I exposición Iberoamericana de Numismática y Medallística», Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 12, 1958
- «Museo Arqueológico Provincial de Gerona: Ingresos del año 1956», Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 11, 1957
Colaboraciones en obras colectivas
[editar]- «Activitats d'un batlle de Palamós», enː El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta: XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, Vol. 3, 2003
- «Relacions entre Alfons el Magnànim i els Països Balcànics: testimonis documentals», enː La Corona d'Aragona ai tempi di Alfonso II el Magnanimo: i modelli politico-istituzionali, la circolazione degli uomini, delle idee, delle merci, gli influssi sulla società e sul costume, Vol. 1, 2001
- «Els esclaus del monestir de Jonqueres», enː De l'esclavitud a la llibertat: esclaus i lliberts a l'edat mitjana; actes del col·loqui internacional celebrat a Barcelona, del 27 al 29 de maig de 1999, 2000
- «L'infant que hauria pogut ser rei», enː El poder real de la Corona de Aragón: (siglos XIV-XVI), Vol. 3, 1996
- «Els altres ordes religioso-militars als Països Catalans», enː Actes de les Primeres Jornades sobre els Ordes Religioso-Militars als Països Catalans (segles XII-XIX): (Montblanc, 8-10 de novembre de 1985), 1994
- «Aspectos del mudéjar cordobés», enː Actas del II Simposio internacional de mudejarismo. Arte: Teruel. 19-21 de noviembre de 1981, 1982
- «Una figura enigmática: Valor de Ligia», enː La corona de Aragon en el siglo XIV, Vol. 3, 1973
- «Una batalla entre nobles a Barcelona (1379)», enː La investigación de la historia hispánica del siglo XIV: problemas y cuestiones / Emilio Sáez (ed. lit.), 1973, págs. 533-554
Reconocimientos
[editar]Tuvo una beca para estudios en el extranjero de la Fundación Juan March en 1959, al final de la cual redactó la memoria sobre el tema "Relaciones entre el Papado y Pedro IV de Aragón".[6]
Fue reconocida en 2020 como investigadora en el Proyecto "Mujeres Investigadoras en los Archivos Estatales (1900-1970)", de la Subdirección general de los Archivos Estatales del Ministerio de Cultura de España[7].
Referencias
[editar]- ↑ a b c d PARES. Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España (ed.). «Persona - Costa Paretas, Maria Mercè (1923-2020)». Consultado el 17 de enero de 2023.
- ↑ a b c d In memoriam Maria Mercè Costa i Paretas (1923-2020), directora del Archivo de la Corona de Aragón Arxiu de la Corona d'Aragó
- ↑ «BOE-A-1964-14316 Orden de 15 de julio de 1964 por la que se nombra Secretaria del Archivo de la Corona de Aragón, de Barcelona, a doña María de las Mercedes Costa Paretas, funcionaria del Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos.». www.boe.es. Consultado el 17 de febrero de 2024.
- ↑ «Persona - Costa Paretas, Maria Mercè (1923-2020)». PARES. Consultado el 17 de febrero de 2024.
- ↑ Dialnet (ed.). «María Mercè Costa i Paretas». Consultado el 17 de enero de 2023.
- ↑ «María Mercedes Costa Paretas - Las becas de la March | Fundación Juan March». www.march.es. Consultado el 17 de febrero de 2024.
- ↑ «Mujeres Investigadoras en los Archivos Estatales (1900-1970)».
[[Categoría:Nacidos en 1923]] [[Categoría:Fallecidos en Barcelona]] [[Categoría:Alumnado de la Universidad de Barcelona]]