Usuario:Desde el planeta de los simios/Serrano
|
Universitat Internacional de Catalunya
La nostra intenció amb aquest article no és entrar a examinar particularment la naturalesa i el contingut dels pactes que es van concertar entre Ramir II d'Aragó, conegut con «el Monjo», i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV arran de la donació a favor d'aquest últim del regne d'Aragó, i que es concreten en un document de l'11 d'agost de 1137.[1]
L'objectiu és pròpiament, a la vista d'aquest document i d'altres i segons els treballs de prestigiosos juristes aragonesos, desvincular, contra el que alguns autors vénen sostenint darrerament, els pactes esmentats del 1137 i la institució familiar típicament aragonesa coneguda com del «casamiento en casa».
La donació de Ramir II d'Aragó[editar]
Efectivament, l'11 d'agost de 1137, a Barbastre, el rei Ramir II per mitjà d'un document cedeix el regne d'Aragó i lliura la seva filla Peronella en matrimoni al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.
La documentació reial[editar]
El text en qüestió és prou explícit quan Ramir II dóna al comte la seva filla i el regne: «dono tibi Raimundo... filiam meam in uxorem, cum tocius regni Aragonensis integritate». A continuació el rei li encomana els homes del seu regne, sota homenatge i jurament de fidelitat, sens perjudici de la fidelitat que li deuen a ell i a la seva filla. Tot seguit el mateix monarca afegeix que la donació va més enllà de la vida d'ell i de la seva filla, atès que assenyala que «si filia mea mortua fuerit prephate te superstite, donacionem prephati regni libere et inmutabiliter habeas, absque alicuius impedimento, post mortem meam». Per últim, i sens dubte que amb un caràcter merament formal, Ramir II afirma que en el futur ell mateix serà «rex, dominus et pater» en tot el regne i els comtats de Ramon Berenguer IV.
En qualsevol cas, aquella donació és confirmada per un acte del mateix Ramir II, igualment datat a Barbastre l'agost de 1137 (segurament a continuació de l'atorgament del primer document), en què el rei aragonès fixa el límits territorials del regne que encomana al comte de Barcelona. Ara el monarca reitera la donació feta, per bé que es reserva els seus drets sobre totes les esglésies del regne; insisteix que el comte l'ha de tenir com a «patrem et dominum» i assenyala que «licet regnum tibi tradam, tamen dignitatem meam non ammito».[2]
Encara el 27 d'agost de 1137, a Aierbe, Ramir II confirma expressament la donació feta a Ramon Berenguer IV. Concretament, refereix que qualsevol acte que realitzi a favor de tercers forçosament haurà de fer-se amb el consentiment del comte, perquè en altre cas serà plenament nul («quod si fecerit similiter irritum fiat et sine stabilitate»).[3]
Pocs mesos després, el 13 de novembre de 1137, a Saragossa estant, Ramir II renuncia als drets que poc abans s'havia reservat a favor del mateix Ramon Berenguer IV i requereix els homes del seu regne perquè tinguin aquell com a rei.[4]
L'objecte de la donació[editar]
En definitiva, Ramir II fa donació plena del seu regne a Ramon Berenguer IV, reservant-se la seva dignitat i uns drets econòmics sobre les esglésies, als quals, malgrat tot, renuncia ben aviat. Ja el matrimoni que es concerta en el mateix acte entre Peronella i el comte de Barcelona seria la forma de legitimar la donació de Ramir II a un sobirà estranger davant del súbdits aragonesos, de manera que la presumible descendència seria comuna a les cases de Barcelona i d'Aragó (en aquest cas, per línia materna); aquest extrem ens el confirma el segon document abans esmentat, datat a Barbastre, en el qual el rei aragonès es refereix a Ramon Berenguer IV i als «filii filiorum tuorum qui fuerint de generatione de mea filia».
(...)
La institució del «casamiento en casa»[editar]
El concepte[editar]
L'origen de la institució[editar]
Caracterització del «casamiento en casa»[editar]
Conclusions[editar]
.
- ↑ El document es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), Pergamins de Ramon Berenguer IV, carp. 35, doc. 86 (una còpia de la fi del s. XII és el doc. 86 bis, de la mateixa carpeta), i el publiquen: Próspero de BOFARULL Y MASCARÓ, Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, Barcelona, 1849, IV, doc. 24, p. 59 i 60; Francisco MIQUEL ROSSELL, Liber Feudorum Maior, Barcelona, 1945/46, I, doc. 7, p. 12 i 13, i Antonio UBIETO ARTETA, Los esponsales de la reina Petronila y la creación de la Corona de Aragón, Zaragoza: Diputación General de Aragón, 1987, doc. 1, p. 86 i 87.
- ↑ El document el publica UBIETO, ob. cit., doc. 2, p. 91 i 92.
- ↑ ACA, Pergamins de Ramon Berenguer IV, carp. 35, doc. 87, i el publiquen: BOFARULL, ob. cit., IV, doc. 26, p. 62; MIQUEL, ob. cit., I, doc. 8, p. 13 i 14, i UBIETO, ob. cit., doc. 4, p. 96.
- ↑ ACA, Pergamins de Ramon Berenguer IV, carp. 35, doc. 85; publiquen el document: BOFARULL, ob. cit., IV, doc. XXVII, p. 63 i 64; MIQUEL, ob. cit., I, doc. 9, p. 14, i UBIETO, ob. cit., doc. 6, p. 100.