Usuario:Naihara
L'1 de novembre del 1700 mor el monarca Carles II sense descendència, fet que desencadena la guerra de Successió, que finalment guanya Felip d'Anjou, nomenat com a Felip V. A mesura que va conquerint territoris, va suprimint els furs i institucions pròpies de cada ciutat imposant les de la Corona de Castella, excepte a Navarra i País Basc que conserven les pròpies com a premi per la seva fidelitat a Felip V.
Després d'anys de repressió, el 1833 té lloc un moviment cultural, anomenat Renaixença, que s'enceta amb la publicació de l'oda La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau. El poble català comença a tenir un sentiment nacionalista per la llengua i per la cultura, entre altres.
El S. XIX és un segle de prosperitat industrial a Espanya, especialment a Catalunya, Astúries i País Basc, ja que eren les ciutats més productives, en matèries tèxtil, mineria i siderometal•lúrgia respectivament.
En el cas de Catalunya, tenen divergències amb el govern central per temes econòmics: en períodes de desamortització es va impulsar la indústria a Catalunya comprant territoris en subhasta pública i invertint en maquinària, adobs i fertilitzants, mentre que a altres territoris espanyols encara seguien vivint de l'agricultura tradicional o de subsistència.
A la política catalanista podem distingir tres sectors: Republicanisme federal. Liderat per Valentí Almirall amb la publicació del Diari Català i l'obra Lo Catalanisme. Església. Encapçalat per Torras i Bages i la col•laboració de Jacint verdaguer. La publicació més destacada és La véu de Montserrat. Intel•lectuals. Aquest grup estava liderat per Àngel Guimerà i la seva revista era La Renaixensa.
El 1880 té lloc el Primer Congrés Catalanista. Reclamen una escola en llengua catalana per transmetre la cultura i la llengua. Aquesta demanda és satisfeta el 1882 amb la creació del Centre Català, constituït per Valentí Almirall. El 1883 es reuneixen al Segon Congrés Catalanista, donant pas al primer acte oficial en català: el Memorial de greuges. Es tracta d'un escrit demanant al rei, Alfons XII, certes avantatges polítics. Els components del Centre Català volien aconseguir el suport de la burgesia però això era inviable. La burgesia no entenia el català medieval que era el que parlaven i inclús sorgí un moviment anomenat la Renaixença popular, burlant-se d'aquest sectors més cultes.
Veient que no aconseguien el suport de la burgesia, els integrants del grup de La Renaixensa se separaren del Centre Català i crearen la Lliga de Catalunya aconseguint així el suport que cercaven. El 1888, aprofitanc la visita de la Reina regent a Barcelona per a la Exposició Universal, redacten el Missatge a la reina regent demanant autonomia política per a Catalunya.
El 1891 se funda la Unió Catalanista però no es presenten a les elecciones ja que ho veuen absurd per les manipulacions caciquistes i les tupinades. Aquest partit redacta les Bases de Manresa, que és un programa d'autonomia política per a Catalunya. Àngel Guimerà pronuncia un discurs demanant el català com a llengua oficial i acte seguit, la burgesia retira el seu suport a aquest partit per identificar la demanda de la llengua oficial amb el republicanisme.
El 1899 Espanya es troba en plena crisi i el govern troba la solució en la pujada dels impostos. Els ciutadans es neguen a pagar dites quantitats manifestant-se en vagues i tancant botigues. Les Caixes han de tancar a causa de la revolta popular. Finalment, el govern posa en pràctica una dura repressió i el poble acaba pagant les taxes corresponents i tornant als seus llocs de feina. Després d'aquest fet, sorgeixen dos partits polítics més: la Unió Regionalista, liderada pel general Polavieja i amb el suport de la burgesia i els monàrquics; d'altra banda, el 1900 es crea el Centre Nacional Català que és qui té el suport del poble. Cap dels dos partits tenia prou força ja que uns tenien els diners i els altres el suport de la majoria de la població catalana així que decideixen unir-se, constituint el 1901 la Lliga Regionalista. Aquest últim partit, la Lliga, té el mèrit de guanyar les eleccions sense ser un partit dinàstic, fet que es dóna per primera vegada en la història.
Si des del Pacto del Pardo (1835) trobaven una alternança de govern entre liberals i conservadors, des d'aquest moment esdevindrà una pugna entre regionalistes i republicans.
El 1901, una vegada constituïda la Lliga Regionalista, esclata un conflite a causa de que Cambó demana la independència per Barcelona i la resta de catalans es rebelen ja que no consideren just que Barcelona sigui la única ciutat independent, és a dir, ho hauria de ser tota Catalunya.
Dins del Regionalisme podem veure una evolució política. Inicialment, el 1905 es funda el Centre Nacional Republicà, a qui s'uneix la Lliga Regionalista. És en aquest període quan sorgeix la Solidaritat Catalana (1905-1909).
El 1910 té lloc la constitució de la Unió Federal Nacionalista Republicana, a la que s'uneix el Partit Republicà Radical (Lerroux) i són derrotats dissolent-se conseqüentment. Rere aquesta derrota, néix el Partit Republicà Català amb Lluís Companys al cap.
Pel que fa a la Lliga Regionalista, cap a 1922 es divideix en dos tendències: Acció Catalana (intel•lectuals) i Estat Català (Francesc Macià).
Per l'afinitat d'idees entre Lluís Companys i Francesc Macià, decideixen unir-se el 1931 al partit que encara persisteix avui dia Esquerra Republicana de Catalunya. Aquest mateix anys es presenten a les eleccions sortint vencendors i la Llica Regionalista passa a denominar-se Lliga Catalana el 1933.