Alfabeto catalán

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Alfabeto catalán
Tipo variante del alfabeto latino
Idiomas catalán

El alfabeto catalán[1]​deriva del alfabeto latino, al que se le incluyen algunos signos diacríticos. Consta de 26 letras (la [ç] es la letra c con cedilla), algunas de las cuales (k,w) sólo se emplean en los extranjerismos:

Letra Nombre catalán Pronunciación Observaciones
A a a [ä], [ə] Con las variaciones Àà
B b be o be alta [b], [β], [p]
C c ce [k], [s], [g]
Ç ç ce trencada [s] Variante de la letra c, no puede ir seguida de e o i. El signo procede de la z visigoda.
D d de [d], [ð], [t]
E e e [ε], [e], [ə] Con las variaciones Éé Èè
F f efa efe o ef [f], [v]
G g ge [g], [γ], [ʒ], [k]
H h hac Muda o [h]
I i i [i], [j] Con las variaciones Íí Ïï
J j jota [ʒ]
K k ca [k] Solo en palabras de origen extranjero.
L l ela ele o el [ɫ]
L·L l·l ela geminada ele (o el) geminada [ɫɫ] Signo empleado para representar la ele doble distinguiéndola del dígrafo ll.
Nunca puede estar al principio o final de una palabra.
M m ema eme o em [m], [ɱ]
N n ena ene o en [n], [ŋ], [ɱ]
O o o [ɔ], [o], [u] Con las variaciones Óó Òò
P p pe [p], [b]
Q q cu [k] Siempre va seguida de u.
R r erra erre o er [r], [ɾ]
S s essa esse o es [s], [z]
T t te [t], [d]
U u u [u], [w] Con las variaciones Úú Üü
V v ve o ve baixa [b], [β], [v]
W w ve doble [b] Solo en palabras de origen extranjero
X x ics o xeix [ʃ], [ks], [gz]
Y y i grega [i], [j] Solo en el dígrafo ny, y palabras de origen extranjero.
Z z zeta [z]

Signos diacríticos[editar]

La lengua catalana usa los siguientes signos diacríticos:

  • acento grave (`): indica que la sílaba se pronuncia con mayor intensidad, y que las vocales e, o son abiertas.
  • acento agudo (´): indica que la sílaba se pronuncia con mayor intensidad, y que las vocales e, o son cerradas.
  • diéresis (¨ ): se usa para indicar que la «u» de los grupos güe, güi, qüe, qüi tiene sonido, y además para indicar un hiato, aunque esta regla está sujeta a excepciones.
  • cedilla (¸ ): se usa para indicar que la letra c se pronuncia como [s] en lugar de [k].

Dígrafos[editar]

El catalán además tiene dígrafos que representan un sonido:

  • «Ny»: el mismo sonido que la ñ ([ɲ]).
  • Consonantes dobles: «ll» ele palatal [ʎ], «rr» erre vibrante [r], «ss» ese sorda [s].
  • Con una u muda seguida de e o i: «gu» [g] o [γ], «qu» [k] (ambos igual que en español).
  • Con una i: «ig» después de vocal al final de la palabra [tʃ͡], «ix» intervocálico o después de vocal al final de la palabra [ʃ] o [ʒ]
  • Sonidos africados con una t: «tg» o «tj» [dʒ͡], «tx» [tʃ͡], «tz» [dz͡]

Ortográficamente los pares «rr», «ss» y «ix» se separan en sílabas diferentes, además de la ele geminada «l·l».

Referencias[editar]

Bibliografía[editar]

  • Coromines, Joan (1976). «Història de la confusió de dues parelles de consonants antigues: ç i ss; yl i ll». Entre dos llenguatges. 84-7256-003-1. Barcelona: Curial. 
  • Rosich, Albert. «El nom de les lletres». Caplletra. p. 27. Archivado desde el original el 30 de diciembre de 2017. Consultado el 15 de mayo de 2017. 
  • Segarra, Mila (1985). Història de l'ortografia catalana. Barcelona: Empúries. ISBN 84-7596-057-X.