Cortes de Barcelona (1599)

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Publicación de las Constituciones de 1599, impresa en 1603.

Las Cortes de Barcelona de 1599 fueron presididas por el rey Felipe III.

Eran las primeras Cortes de Felipe III y estaban precedidas por los incidentes de los años de 1590, en tiempos de Felipe II, en que los enfrentamientos entre la Generalidad y el virrey Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós acabaron con la persecución y el exilio del diputado militar Joan Granollacs i Pons, con una práctica suspensión de la Constitución de la Observancia y con una intervención real del proceso de insaculación. El nuevo rey fue a Barcelona con la intención de mejorar las relaciones, pero aparecieron puntos históricamente conflictivos sobre los que nose llegó a ningún acuerdo y finalmente las Cortes se cerraron en falso. Así pues, mientras que el rey aceptó la regulación de la Inquisición (reclamación de más de un siglo) y la concesión de galeras para defender la costa, no hubo acuerdo en subir el salario a los jueces de la Audiencia, ni sobre el derecho de los caballeros a llevar armas.[1]

Los acuerdos[editar]

El secretario de las Cortes fue Pere Franquesa i Esteve. Se acordó la creación de un nuevo impuesto, el derecho a galeras, a fin de recaptar financiación para la construcción específica de barcos de guerra.[2]​ Se aplicaba sobre diversos productos como naipes, cueros y mercaderías estipuladas en los capítulos de concesión.

Se acordó que la Generalidad armara dos galeras pAra defender las costas catalanas, pero pronto se vio que la Capitanía General los utilizaba para el transporte de tropas a Italia y acabaron siendo presas a manos de los argelinos.[3]

Se consideró[4]​ el asunto del asesinato del escudero Marc-Antoni Forner, ocurrido en el castillo de Salses por el prior Hernando de Toledo, lugarteniente del capitán general de Cataluña. Por la renuncia de su sobrino Honorat Riu i Tord a toda reclamación, las Cortes votaron una concesión de 800 libras para misas y la petición al rey de un título de nobleza para Riu.

En el terreno jurídico:

  • Se acordó dar preferencia a los doctores y bachilleres que hubiesen dado clase o residido al menos seis años en la universidad de Lérida a la hora de optar por una plaza en el Consejo Real y otros oficios.[5]
  • Se estableció la obligatoriedad a los notarios de conocer a las personas que diesen testimonio y a no dar por válidas las actas que no tuvieran la solemnidad precisa.[6]
  • Se estableció de forma clara un criterio de prelación de la legislación: derechos locales (escritos o no), derecho territorial (Usatges, Constituciones y Capítulos), derecho canónico, derecho cicil (incluyendo aquí el derecho común)
  • A presentación de un agravio de Joan Granollacs, perseguido en 1590 y ahora perdonado, se declaró la inmunidad de los diputados en actuaciones relativas a la Generalidad de Cataluña.

No obstante, el contenido de mayor importancia fue probablemente la declaración de la legalidad vigente aprobada en Cortes, aunque no se aplicó como ya había pasado con la Constitución de la Observancia:

Por cuanto las Constituciones de Cataluña, capítulos y actas de Cortes, no se pueden hacer sino en Cortes Generales, y sea de justicia que las cosas se deshagan con la misma solemnidad que son hechas, por tanto estatuimos y ordenamos que las Constituciones de Cataluña, Capítulos y Actas de Cortes, no puedan ser revocadas, alteradas ni suspensas, sino en Cortes Generales, y que si se hace lo contrario, no tenga ninguna fuerza ni valor.
Felipe III

Final accidentado[editar]

Acabadas las Cortes, Felipe III marchó sin firmar las constituciones, y cuando las remitió firmadas, había modificado algún capítulo. En concreto se alteraban las funciones del virrey y se prohibía el uso de los pedreñales.[nota 1]​ Este gesto recordó los sucesos similares ocurridos al final de las anteriores Cortes de Monzón (1585) e indignó a los diputados y conllevó una agria disputa entre el jurista Antonio Olibà y el virrey Lorenzo Suárez de Figueroa y Córdoba (duque de Feria), quien encarceló a los que protestaban. Finalmente, el rey destituyó al virrey y puso en su lugar a un hombre de consenso: el arzobispo de Tarragona Joan Terès i Borrull.[7]

Asistentes[editar]

En la sesión asistieron las siguientes personalidades conocidas:[8][9][10]

Brazo Real[editar]

Brazo eclesiástico[editar]

Brazo militar[editar]

Administración catalana[editar]

Nombramientos nobiliarios[editar]

  • Título de conde
  • Privilegios de noble
    • d'Amat i Desfar de Gravalosa, Miquel Joan (padre de Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç)
    • d'Amat i Desfar de Gravalosa, Francesc (tío de Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç)
    • d'Amat Olim Descar de Gravalosa i Cordelles, Elisabet
    • d'Amat Olim Ses Cases, Mariana
    • Argensola i Montrodon, Jeroni
    • Argensola i Montrodon, Francesc
    • Argensola Copons i Espès, Onofre
    • Armengol i Cardona, Jeroni
    • Armengol i Cardona, Ferran
    • Aunés i Tragó, Nuri Joan
    • Bellver i Montroig, Joan
    • Bellver i Montroig, Pere
    • Biure i Montserrat, Rafael Joan
    • Biure i Montserrat, Gaspar
    • Boixadors i Lull, Lluís
    • Calders i Gilabert, Miquel Jeroni
    • Camps i Meca, Jaume
    • Castellbell i Moliner, Josep
    • Claramunt i Cassador, Joan
    • Codina i Rossell, Pere Bernat
    • Copons i Calders, Joan Francesc
    • Copons i Malet, Felip
    • Cordelles i Oms, Alexandre (hermano del 79.º presidente de la Generalidad Jaume Cordelles i Oms)
    • Cruïlles i Terrades, Benet
    • Cruïlles i Terrades, Francesc
    • Cruïlles i Terrades, Joan
    • Descamps i Modaguer, Lluís
    • Descamps i Modaguer, Joan
  • *Descatllar i Cardona, Lluís
    • Desclergues i Cortes, Jeroni
    • Falcó i Soldevila, Miquel Baptista
    • Ferran i Ses Cases, Joan Antoni
    • Ferrera i Cordelles, Felip
    • Ferrera i Cordelles, Miquel
    • Ferrera i Cordelles, Josep
    • Fluvià Torrelles i Pol, Benet Joan
    • Franquesa i Esteve, Jaume Pau (hermano del secretario de las Cortes Pedro Franqueza)
    • Grimau i Vivers, Francesc
    • Guardiola i Terrades, Miquel Montserrat
    • Guilla i Oluja, Alemany
    • Ivorra i Olzinelles, Guillem
    • Junyent i Sapila, Francesc
    • Junyent i Erill, Gervasi
    • Lihori i Tersà, Dionís
    • Macip, Bernat
    • Mahull i Cervelló, Berenguer
    • Monsuar Arinyó i Albanell, Marc Antoni
    • Monsuar Arinyó i Albanell, Francesc
    • Montoloiu i Ros, Francesc
    • Mur, Josep
    • Olives i Terès, Epifani (sobrino del arzobispo de Tarragona Joan Terès i Borrull)
    • Olivó d’Alvèrnia i Sacirera, Carles
    • Olivó i Mercer de Jorba, Gaspar
    • Olmera i Cruïlles Puigpardines, Joan
    • Oluja i Meca, Galceran
    • Pons i Cerdans, Carles
    • Pons i Guilla, Guillem Raimon
    • Quarteroni, Daniel
    • de Queralt i d'Eroles, Lluís
    • de Queralt i Erill, Joan
    • Quintana, Josep
    • Reguer, Francesc
    • Robles y de León, Álvaro
    • Roger de Llúria i Oluja, Lluís
    • Roger i Vallseca, Felip
    • Sabater, Joan
    • Sacosta i Guilla, Gaspar
    • Sagarriga i Icart, Francesc
    • Saportella i Anfós, Jeroni
    • Sunyer i Roger, Guillem
    • Tamarit i Rifós, Miquel
    • Taquí i Oms, Francesc
    • Tord i Riembau, Miquel
    • Torres i Vendrell, Jeroni
    • Torres Aragó i Pelegrí, Bernardí
  • Privilegios de caballero
    • Folcràs, Joan Pau
    • Fonoll, Joan Pau
    • Freixa i Caltellví, Miquel
    • Frígola i Albert, Antoni
    • Gelpí, Pere Miquel March
    • Gorchs, Joan Antoni
    • Graell, Gaspar
    • Janer, Martí Joan
    • Janer, Joan Gaspar
    • Jordà, Jaume
    • Jordà, Onofre Cristòfor
    • Lluch, Jeroni
    • Maduxer, Josep
    • Mitjavila, Francesc
    • Molera, Gaspar
    • Moltalt, Francesc
    • Montaner, Hug
    • Montserrat i Gomar, Damià
    • Moradell i Fogasot, Pau
    • Morer de Toses, Joan
    • Mur, Josep
    • Negroto, Ambrosio
    • Negroto, Girolamo
    • Negroto, Giacomo
    • Negroto, Giovanni
    • Olives i Terès, Epifani (sobrino del arzobispo de Tarragona Joan Terès i Borrull)
    • Olzina i Cotxa, Gabriel
    • Olzina y Pedrolo, Miguel Francisco
    • Oms i Biure, Miquel
    • Osset i Castellví, Lluís
    • Paratge i Bellfort, Segimon
    • Polit, Agustí
    • Pons i Almar, Jeroni
    • Puiggener, Miquel
    • Ramera, Francesc
    • Riu i Tord, Honorat
    • Rolland, Michel
    • Rossell, Jeroni
    • Rubí i Coll, Rafael
    • Rubió, Jeroni
    • Sala, Jaume (sobrino del obispo de Vich, Francesc Robuster i Sala)
    • Sala i de la Martrira, Miquel
    • Saporta i Munyós, Climent
    • Saporta i Soldevila, Miquel
    • Serra, Joan Pau
    • Pere Benet Soler (Conseller en Cap)
    • Taverner i Palau, Bernat
    • Terreros, Miguel
    • Valencià, Francesc Pere
    • Vilalta, Antoni
    • Vilaseca, Pere Jaume
    • Vilella, Joan
  • Privilegios de ciudadanos y burgueses honrados
    • Astor, Josep Francesc (sobrino del vicario general del arzobispado de Tarragona, Antoni Joan Astor)
    • Bassols, Rafael
    • Bonanat, Josep
    • Brémond, Pierre Antoine
    • Brossa, Joan Francesc
    • Bru, Jaume
    • Cadarset, Pere
    • Camprodon i Camprodon, Antich
    • Carbonell i Trinyach, Josep
    • Llobera i Roger, Lluís
    • Llobet, Onofre
    • Manyalich, Jaume
    • Masdemunt i Janer, Rafael
    • Moltalt, Pere
    • Montaner i Sabater, Felip Dimes
    • Montaner, Rafael
    • Montserrat i Gomar, Damià
    • Oliva, Rafael
    • Oriol i Montlleó, Joan Baptista
    • Palau, Joan Arnau
    • Parrinet, Pierre Jean
    • Pasqual i Alenyà Cadell, Jaume
    • Paulet, Jaume Antoni
    • Paulet i Mates, Joan Lluís
    • Pedró, Nicolau
    • Pellisser, Bernat
    • Pellisser, Francesc
    • Pi, Gaspar
    • Piferrer, Damià
    • Puig, Jaume
    • Reart, André
    • Reart, Jean François
    • Ribes, Pere
    • Riu i Ballaró, Jaume
    • Riu i Canta, Rafael
    • Rovira, Maximilià
    • Sabater, Onofre
    • Sala, Andreu
    • Serragut, Antoni
    • Serra Arnau, Jeroni
    • Solà, Bernat
    • Terrena i Maler, Gaspar
    • Torres, Rafael
    • Tria de Renuy, Joan
    • Trinyach i Oms, Antoni
    • Trinyach, Jeroni
    • Trinyach, Francesc
    • Tristany, Jaume
    • Verdet, Joan Hug
    • Vilaseca i Xammar, Galceran
  • Hábitos de las órdenes militares
    • Gerónimo Albanell Llull Girón de Rebolledo Soler
    • Joan Boixadors Pachs Erill Burgès

Notas[editar]

  1. Armas de fuego corto que se disparaban con pedreñera (piedra de fuego).

Referencias[editar]

  1. (Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 30)
  2. (Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 158)
  3. Generalitat de Catalunya. «El conflicto con la monarquía hispánica, 1593-1652». Archivado desde el original el 1 de enero de 2013. Consultado el 24 de diciembre de 2012. 
  4. Capeille, Joan (1914). Dictionnaire de biographies roussillonnaises (en francés). Perpiñán. Consultado el 24 de diciembre de 2012. 
  5. Fernández Luzón, Antonio. La Universidad de Barcelona en el siglo XVI. p. 565. 
  6. L'instrument notarial a l'època moderna (S. XVI i XVII) (enlace roto disponible en Internet Archive; véase el historial, la primera versión y la última)..
  7. Vaquer Aloy, Antoni (2011). «Mil·lenari del nomenament d'Oliba com a abat de Ripoll i de Cuixà: el temps d'Oliba». Revista de Dret Històric Català (en catalán) (Barcelona) (10:2010). ISSN 1578-5300. Consultado el 24 de diciembre de 2012. 
  8. Morales Roca, Francisco J. (1983). Títulos nobiliarios otorgados por el Rey Don Felipe III de Austria en el solio de las Cortes de Barcelona de 1599. Madrid. 
  9. Morales Roca, Francisco J. (1983). Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713). Madrid: Hidalguía. p. 117. 
  10. Boleda i Cases, R (1982). Publicacions de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social, ed. Joan Terès i Borrull: arquebisbe i virrei (en catalán). Solsona. 

Bibliografía[editar]


Predecesor:
Cortes de Monzón (1585)
Cortes Catalanas
1599
Sucesor:
Cortes de Barcelona (1626)