Cronista oficial de la ciudad de Barcelona

De Wikipedia, la enciclopedia libre

El título de cronista oficial de la ciudad de Barcelona se concede a personas relevantes de la cultura barcelonesa, por designación municipal, siempre a título personal y no por representación, con carácter honorífico, vitalicio y no remunerado.[1]​ El título es otorgado por el pleno del Ayuntamiento de Barcelona a personas que se hayan distinguido en su actividad profesional en cualquier tipo de estudios, investigaciones, publicaciones o trabajos, o divulgación sobre temas relacionados con la ciudad de Barcelona.[2]

El primer cronista oficial de la ciudad fue Víctor Balaguer, nombrado en 1852, y el último, Joan Olivé Vagué. Desde la muerte de Andreu-Avel·lí Artís en 2006, no ha habido ningún cronista oficial de Barcelona, si bien el Consistorio barcelonés propusiera el título a personalidades como Lluís Permanyer o Josep Maria Huertas Clavería, que lo rechazaron.[1]

Lista de Cronistas Oficiales de la Ciudad de Barcelona (1852-2006)[editar]

Fecha de nombramiento Cronista Oficial de la Ciudad Periodo como cronista
1852 Víctor Balaguer 1853-1901[3]
1919 Gabriel Miró 1919-1922[4]
1950 Tomás Caballé Vallado 1950-1961[5]
1952 Joaquín María de Nadal 1953-1972[6]
1952 Ricard Suñé Álvarez póstumo[7]
1972 Andreu-Avel·lí Artís 1972-2006[8]
1972 Josep Tarín Iglesias 1973-1996[9]
1973 Joan Olivé Vagué 1973-1980[10]

Referencias[editar]

  1. a b Martínez Pauné, Meritxell; Colomé, Sílvia (2 de julio de 2016). «Una década sin cronista oficial de Barcelona». La Vanguardia (en castellà). 
  2. «Reglament de concessió dels títols de cronista oficial de la ciutat de Barcelona [1979]». Ajuntament de Barcelona. 16 de marzo de 1979. 
  3. Víctor Balaguer i el seu temps. L'Abadia de Montserrat. 2004. ISBN 978-84-8415-584-3. 
  4. Fernando Vierna dice. «VI. CRONISTAS OFICIALES DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS DE: CANTABRIA. CATALUÑA. EXTREMADURA Y GALICIA (ESPAÑA)». Consultado el 18 de enero de 2020. 
  5. Roig i Llop, Tomàs (2005). El meu viatge per la vida 1939-1975. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 214-215. ISBN 978-84-8415-719-9. 
  6. GEC (ed.). «Joaquim Maria de Nadal i Ferrer». Consultado el 18 de enero de 2020. 
  7. Theros, Xavier (28 de agosto de 2012). «Duelos milagrosos». El País (en castellà) (Madrid). ISSN 1134-6582. 
  8. Amiguet, Teresa (6 de diciembre de 2017). «Sempronio, cronista de pluma y pincel». La Vanguardia (en castellà). 
  9. «José Tarín Iglesias, periodista». El País (en castellà) (Madrid). 11 de septiembre de 1996. ISSN 1134-6582. 
  10. Permanyer, Lluís (2012). «Els cronistes oficials de Barcelona». Revista de Catalunya (Núm. 280): 59-73.