Discusión:Montaberner

Contenido de la página no disponible en otros idiomas.
De Wikipedia, la enciclopedia libre

El siguiente texto en catalán fue introducido en el artículo por Usuario:Trescampanars:

"Tenim constància de l'existència d'habitadors del terme al neolític i l'edat de bronze. Aquestos es trovaven als poblats descoberts al Tossal del Calvari, prop del poble. A la mateixa plaça les maquines excavadores a l'any 1978 trobaren restes de cendra i rotgles redons com un garbell, procedent de l'edat de bronze. També els romans deixaren la seua empremta en una Vil·la Romana trovant-se una col.lumna de marbre de la pedrera de Buscarró descoberta al Pla de Colata, junt a l'ermita de la Verge de Loreto. Segons l'Enciclopèdia de la Comunitat Valenciana “existi una vila romana amb la seua terra centuriada en quadricules, necròpolis adjunta i monument a Hèrcules, jalonant el pas del riu Albaida” . A la pedra, que es troba a l'Esglesia Parroquial de San Joan i Jaume es decorda amb una garlanda y te la següent inscripció: [HERC] VLI [SACRVM] IN HON[O]REM PMA [_][HERE]NNIA L F AVIT [APOSVIT]. Abel Soler al llibre la Vinya del Rei la interpreta de la següent manera: “a Hèrcules en honor de Publi Ma..., Herènnia Avita, filla de Luci, ha erigit” . El llarg domini arab deixà la seua empremta, primer amb les alqueries i després de la Reconquesta per Jaume I amb els poblats moriscos. Així hi ha constància de dos alqueries musulmanes, la de Colata i la de Collatella en territori de Torralba, entre Otos i Montaverner. Aquesta, segons el mateix autor , pertanyia al segle XIII a l'alcaid de Xativa, de la família dels Banu'Isa. A la web de l’ajuntament s'afirma l'orige del poble en una alqueria musulmana. Versió que contradiu Abel Soler fonamentant-se en les excavacions fetes a la plaça en 1978 on no es trobaren restes i l’absencia d’aquest lloc als llibres de Repartiment i als documents de la Cancelleria Reial. Amb la reconquesta empresa pel rei En Jaume I, aquest donà al 1249 l'alqueria de Colata a Eiximen d'Aür. Al 1270 el territori recibix la visita del Rei En Jaume, qui el 26 d'Agost de 1271 concedix la Carta Pobla, establint col.lonos barcelonís amb el fi d’asegurar el cami . El poble pasa a ser del rei, posiblement per trobar-se situat en un lloc estrategic, elevat, pròxim als rius, a mitat cami entre València i Alacant i per tant adecuat per a ser lloc de descans i control del cami de Xativa al port d'Albaida. Així i tot amb la segon revolta de al-Azraq al 1276 quedà despoblat, restableint-se la vila per Pere I al 1281 i otorgant-la a Conrad Llança, Senyor d'Albaida si be al 1296 passa a ser “poble del rei” exent del domini senyorial i com a ploble de realeng, pasa a pertanyer al terme de Xativa . No es difícil imaginar aquell xicotet poble format per unes poques cases al llarg del cami que, procedent del pas de Colata, pujava pel carrer Fora i a la plaça es creuava amb el cami reial de Gandia. Poble format per 36 cristians, amb el seu campanar competint amb els minarets de la Vall. Mentres Colata anà pasant a Eiximén d'Aür (1249), Domenec Xico (1260), el cavaller Martí Llop de Castellot (1266), rebent Joan de Montso un casal del moli situat a la sequia de Colata en 1273 . Els anys passen i al 1421 tenim constància que vivien 7 families a este poblat, formades per Çaat Barida, Çaat Mundavar, Çaat Xagontí, Çaat Xafe, Abdal.là Morabit, Abrahim Moràbit i Mahomat Morabit. . També consta a la llista de contribuients del morabatí de 1493 l'existència de 6 families al mateix poblat, front a les 14 de Benissuera, 37 d'Alfarrasi. Aquestos en 1499 vivien en set cases que formaven el poblat de Colata, aumentant a 10 en 1505 . Es el retor Esplugues qui al 1756, a un exordi afirma l'existència de dos heretas, nomenades Colata i Vistabella, contigunes i pròximes a Montaverner, aquestes abans de l'expulsió dels moriscos aplegaren a tindre deset cases, seent obligats els habitadors a anar a Montaverner a missa i a rebre els sacraments. L’expulsió dels moriscs representà una greu crisis social al poble. Si be, tal com apareix al llibre de bateijos algus moriscos de Colata es convertiren al cristianisme, es ben cert que 18 families eixiren cap al port de Denia. La crisis provocà el despoblament del poble, reduïnt-se la població a la meitat i tenint que suprimir-se la festa dels titulars . Anys després el Pare Sucias escriurà:

“cuando nosotros visitamos Montaberner, estuvimos en el pueblo de Colata, y aún se ve la grandaria que tuvo éste. Vimos su iglesia y las casas moriscas convertidas en lagares y bodegas” .

Segons l'enciclopèdia de la Comunitat Valenciana el poble es desembolupa al segle XVIII-XIX fins aplegar a estar format per 175 families en 1792, 1009 habitants en 1900. El pas de la carretera nacional 340, construïda als anys 1860-1862 i els seus dos ponts de ferro per sortejar el Clariano i l'Albaida, projectats al 1872 i acavats al 1890 i la construcció de la linia de ferrocarril en 1893 repercutiren favorablement en el desemvolupament industrial, agrari i social del poble. D'aquesta manera quedava arrere el pas de Colata i dos bells ponts de ferro s’alcaren com exponents de la ingieneria del segle XIX. A estos fets cal citar, altres dels que mes aball es parlarà, l'epidèmia del crup i miracle de sant Blai (1678) i la construcció de l'Esglessia Parroquial (1732-1762). Gracies a diferents documents conservats a l'Arxiu Parroquial podem fer-nos idea del plànol del poble. El primer que ens dona indicacions, es el Dr. Esplugues. Ell ens indica l'itinerari que seguí la processó commemorativa de la Dedicació de l'Esglesia Parroquial el dia 21 d'Agost de 1735. Aquell dia “es forma la Processo que boltega tot lo Poble: ixque primerament de l'Esglesia per lo Carrer major avall, y boltegant per baix cassa el Dr. Phelix Marti entra per fora en lo Carrer dels Montons; y estava ja en este Carrer lo Capita quant ixque N .Sr. de l'Esglesia despues passa per lo Carrer dels Penadesos, dit lo carrer de dalt, y per fora boltega a passar per los quatre cantons del carrer d'Alacant y d'alli atra volta en la Plassa” . Al llibre de confrares de la Verge del Roser de 1789 s'anoten els carrers on vivien els seus membres, estos eren: “Mayor, Montons, Panaderos, San Vicente, Alicante, Molino, casa de Colata” . Anys mes avant, a la llista de 1828, apareixen anotats el seguents carrers: “Plaza, Major, del Bot, s. Vicente, Alicante” . Per aquestos anys trovem un document curios i que per la seua antiguetat, si be el poble no ix ben parat he preferit ficar-lo. Per les dates i tipus de lletra s'aventurem a atribuir-li'l al Dr. Manuel Martínez, Pbro, retor als anys 1891-1893. Pels motius que desconeguem escrigué aquest text i que evidentment l’autor no compartix. “Apoteosis de Montaverner

Jamas al mundo diste un genio. Ni un solo talento, ni un doctor. Diste cual otro laderal inmundo. Diestros mil en materia de pudor. Vive cual recuerdo en tu memoria. Que a los jitanos engañaste un dia; De tus hechos y criminal historia. Cien Cruces nos legaron tu osadía. Lejos de ti, la ciencia, y el progreso. Siempre rrapaz, y nunca ospitalario. Tu nombre sera digno de desprecio, Baldón vil, del corazon humano. Fria, cual el marmol tu conciencia, ¡Insensato! blasfemos de Dios Santo: ¡Voto al cielo! por que llegue el dia, que humillado, le mires con espanto. ¿Que pretendes tú que así fustigas? La virtud, la justicia, y el deseo Miserable serás doquier que vivas; Contigo sera siempre tú desdoro” Què pasà per que este retor escriguera? No ho savem, mes coneguent este poble i la seua gent, acollidora i bona. El segle XX comença també amb polèmica i de manera religiosa. De nou el retor deixa constància històrica de l'esdeveniments que es visgueren al poble. En ella En Vicente Espi constata lo següent: “haver ordenado el alcalde que antes de cantar la hora, dejase de cantar el avé Maria Purisima, segun fue siempre costumbre en esta Vil·la, y los del pueblo lo tomaron tan a mal, que protestaron contra la impiedad y falta de Españolismo de este, negandose a dar la limosna que semanalmente daban al vigilante, el que tuvo la necesidad de retirarse de su oficio. Este mismo Alcalde fue el que siendo consejal en otra Fecha, propuso y logró rebajar el prespuesto consignado para la fiesta de los titulares y Corpus, dejan doce pesetas cincuenta centimos para cada una de ellas, y visto que aun esta misma cantidad se satisface tarde y mal, el que describe la desprecio generosamente” . No foren anys fàcils les primeres decades del segle. Al 1910 la crisis de la fil·loxera diezmà les vinyes i provocà una profunda crisis econòmica . Com a conseqüencia d'aquesta molts dels seus veïns hagueren d'emigrar a l'Argentina. Uns, havent fet “les ameriques” tornaren. Altres es quedaren allí i mentres es menjaven una paella o un plat de caragols recordaven el seu Montaverner i als seus nets els pintaven un mon fantastic, de cases blanques, blau cel i daurades vinyes i al final una pinsellada morada, tornar a la seua terra. Passaren els anys i el segle i a les festes de Sant Blai de 2006, gracies a l'internet, la web de l'Ajuntament, el e-mail i el messenger, l'ajuda d'uns quants muntavernins que buscaren pel poble i al caràcter acollidor dels seus familiars, un net d'aquell emigrant que portà a Los Toldos el cognom “Ferri” tornà a la terra del seu avi. Ricardo Vicente Ferri, arreplegant el desig de s'avi es retrovà amb Montaverner i els seus familiars, en uns dies que mai oblidarà. Ell es un mes de tants argentins, nets d’aquells homens bons, que al s.XXI tornen a la Vall. A la dècada de 1920 s'implanta al terme d'Alfarrasí la Fàbrica El Trobador. Aquesta es trovava mes prop de Montaverner i els propietaris, Martí-Tormo eren del poble. D'aquesta manera, junt a altres industries dedicades al tèxtil comença a industrialitzar-se, dedicant-se gran part de la població al sector industrial. Aquest tingué un nou fite a finals del segle XX, amb la construcció del poligon industrial La Cava i les noves vies de comunicacio, el viaducte que creua el riu Albaida i evita passar pels dos ponts del s.XIX i la CV 60, un nou eix de comunicació que unix amb el Port de Gandia i en el futur pròxim es convertirà en una autovia. Amb estes actuacions a les que hem d'afetxir els nous edificis com el camp de futbol, poliesportiu i Auditori i el nombre crecient d'inmigrants procedents del Regne Unit, l'Est d'Europa, America Llatina i el Magreb, Montaverner empren el segle XXI com un poble viu, modern, ben comunicat i amb un esperantzador futur."


Si es relevante, debería ser traducido, aunque me da que es bastante poco wikipédico (así por encima leo que habla de paella, de caracoles, de fútbol... Pero lo pongo aquí por si acaso. Santiperez 13:06 9 may 2007 (CEST)

Informe de error[editar]

El nombre oficial es con V. Debería intercambiarse la redirección con el artículo. Creo que están de esta forma los otros municipios valencianos. - Un saludo Kizar // Contactar 02:00 7 ene 2019 (UTC)[responder]

No, los municipios valencianos están titulados siguiendo la política descrita en esta página. Revisando fuentes a través de San Google (en su advocación de San Google Books), encuentro que existe el nombre tradicional de Montaberner en castellano. Pero nuestra política exige que los nombres no oficiales estén referenciados (con el Apéndice 3 de la Ortografía de la RAE, con Nieto Ballester o Cedrán, o con una fuente acreditada), y en este caso no se aporta ninguna. No cabe duda que existe, pero no se citan fuentes en el artículo. Por consiguiente, traslado a la página de discusión, y si nadie aporta una fuente en un tiempo prudencial —diría que no menos de un mes— habrá que trasladar al nombre oficial por aplicación de la política. Esperemos que no suceda, porque armaríamos un nuevo revuelo por este tema. Gracias por tu mensaje. --Marcelo (Mensajes aquí) 04:07 7 ene 2019 (UTC)[responder]
Hola Marcelo (disc. · contr. · bloq.), añado que en todas las estadísticas publicadas por el INE el nombre siempre aparece escrito con V exclusivamente. PD: Yo me encargo de importar el padrón todos los años. --Un saludo Kizar // Contactar 14:14 7 ene 2019 (UTC)[responder]
Sí, Kizar, pero eso ocurre con todas las localidades alcanzadas por nuestra política: incluso Lérida, Gerona y Orense aparecen escritos con sus nombres no castellanos. Pero en esta Wikipedia utilizamos los nombres en español castellano. --Marcelo (Mensajes aquí) 14:22 7 ene 2019 (UTC)  Trasladado desde Wikipedia:Informes de error por Jembot (discusión) 15:13 9 ene 2019 (UTC)[responder]

Enlaces externos modificados[editar]

Hola,

Acabo de modificar 1 enlaces externos en Montaberner. Por favor tomaos un momento para revisar mi edición. Si tenéis alguna pregunta o necesitáis que el bot ignore los enlaces o toda la página en su conjunto, por favor visitad esta simple guía para ver información adicional. He realizado los siguientes cambios:

Por favor acudid a la guía anteriormente enlazada para más información sobre cómo corregir los errores que el bot pueda cometer.

Saludos.—InternetArchiveBot (Reportar un error) 02:24 4 abr 2020 (UTC)[responder]

Sugiero cambiar Montaberner por Mitabernero, o respetar la más lógica forma valenciana que debe ser Montaverner 193.145.204.12 (discusión) 12:12 7 may 2024 (UTC)[responder]
Obtenido de «https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Discusión:Montaberner&oldid=159963963»