Diferencia entre revisiones de «Villafranca del Panadés»
Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición |
Deshecha la edición 31899060 de 81.42.194.135 (disc.) |
||
| Línea 89: | Línea 89: | ||
Te moltes escoles com Sant Josep Estalella i Graells,Instituts i algun Batxillerat |
Te moltes escoles com Sant Josep Estalella i Graells,Instituts i algun Batxillerat |
||
Climas de Vilafranca |
|||
Vilafranca pertany a la gran regió climàtica mediterrània. No obstant això, el fet de tindre estacions més plujoses, humides i fredes que en la zona costanera, fa que presente un clima de tipus “mediterrani interior”, que l’engloba en una d’aquestes àrees macroclimàtiques. |
|||
A pesar de la seva ubicació mediterrània, la temperatura mitjana anual ronda els 10ºC, cosa que indica la seva continentalitat. De fet, són juliol i agost, com seria habitual en aquest clima, els mesos que presenten una temperatura mitjana més alta. |
|||
Encara que els mesos més freds de l’any solen coincidir amb gener, desembre i febrer, en aquest ordre (durant aquests mesos els termòmetres es troben moltes vegades per davall de zero), el risc de gelades queda ampliat, segons les estadístiques, a set mesos, que van des de novembre a maig, tots dos inclosos. |
|||
Per aquest motiu, Vilafranca presenta uns hiverns temperats - freds, amb una temperatura mitjana d’aproximadament 4ºC, i uns estius relativament suaus, amb valors tèrmics mitjans que no sobrepassen els 20ºC. Cal matisar el fet que l’orientació dels vessants (ombria - solana), estableix a escala local notables diferències tèrmiques. |
|||
Pel que fa a les precipitacions, els valors són característics d’un clima d’influència mediterrània, però amb matisos orogràfics. Així, els temporals plujosos estan lligats a les situacions de llevant que provoquen la màxima pluviometria i les nevades, arribant molt dèbils les borrasques d’influència atlàntica. |
|||
Durant els mesos freds les precipitacions es poden donar en forma de neu, per causa de la considerable altitud de la zona, encara que no és res estrany alguna nevada ocasional entrada la primavera. |
|||
El resultat hídric anual ronda els 700 l/m2, donant-se principalment en forma de pluja a la tardor i a la primavera i quedant les estacions d’hivern i estiu com les més seques amb valors molt semblants. Estadísticament, els mesos més plujosos són octubre i maig (amb valors mitjans de 90 l/m2); juliol i gener són els que marquen els mínims anuals (35 l/m2). |
|||
De totes formes, al llarg dels anys s’han pogut apreciar grans variacions volumètriques, com l’any 1.989 amb 1.400 l/m2, doblant els valors habituals, i altres com la de 1.978, amb tan sols 400 l/m2, o la quantitat aconseguida la tardor de 2.000 en tan sols tres dies, en els que es van arreplegar un total de 356.6 l/m2, entre el 22 i el 24 d’octubre. |
|||
A Vilafranca també són remarcables els dies que apareixen amb denses boires, principalment a les cimes de les serres, així com els dies que desperten amb una làmina de rosada. |
|||
A més, també són freqüents les jornades en què bufen de forma impetuosa el mestral (de Nord-oest) o bé la Tramuntana (del Nord), sobretot a la tardor i a l’hivern, amb la qual cosa s’aconseguix que els valors termomètrics baixen considerablement. |
|||
RIPOLLÉS, D. i MONFORT, S. (2001): Camins i Paisatges de Vilafranca – Guia d’Itineraris a peu. Ed. Grup Ecologista de Vilafranca. Ecologistes en Acció, Castelló. |
|||
ECONOMIA |
|||
ls primers pobladors del Riu dels Truites van basar la seva economia en l’agricultura i la ramaderia. L’activitat agrícola era molt pobre a causa de la rigidesa del clima i de la pobresa del sòl del terme municipal. Per aquest motiu, la cabanya de bestiar oví i caprí era la que servia de complement per a la gent d’aquestes terres, ja que d’ella s’obtenia llet, carn i també llana, teixit a partir del qual apareixerà la primera indústria artesanal tèxtil, al segle XVI. |
|||
economia1.jpg |
|||
La llana que provenia de les ovelles era treballada durant els rigorosos mesos d’hivern, ja que durant aquest temps no es podien realitzar activitats agrícoles al camp. La llana es cardava, es llavava, es teixia de forma artesanal amb els telers i aquesta tasca la realitzaven les dones. Tot aquest treball produïa uns ingressos que, amb els de l’agricultura i altres, formaven la base de subsitencia de les famílies. |
|||
A més de la funció alimentària i tèxtil de la ramaderia, els antics pobladors medievals, van començar a dedicar-se al tracte ramader, tant de cavalleries com d’altres animals. Els tractants són els que, a poc a poc, van portar telers i també el progrés a la localitat. |
|||
economia2.jpg |
|||
Així, a finals del segle XVII i principis del XVIII, el botànic Cabanilles comenta la quantitat de telers que hi ha en cada municipi, deixant constància ja de la importància econòmica de l’artesania tèxtil a la zona. |
|||
Una altra activitat econòmica importantíssima va ser l’exportació d’escurçons per a elaborar la “Triaga Magna”, que servia de remei de moltes malalties. Aquest beuratge estava format per diversos elements, d’entre els quals la carn d’escurçons era el més important. Altres indústries del moment descrites per Cabanilles eren les saboneres, xocolateres, tèxtils i altres relacionades amb la fusta. |
|||
Ja en el segle XIX, la majoria de la gent decideix ser tractant per a guanyar-se la vida, comprant cavalls, ases i muls en importants mercats com Santiago de Compostela o Oviedo i venent-los en altres llocs com València, Tarragona, Zaragoza, Soria, Palencia, Tolouse, etc. Amb aquestes vendes, els tractants van guanyar fama i a causa dels seus viatges porten nous telers i noves tècniques per a la indústria tèxtil. D’aquesta manera, per mitjà dels diners que acumulen comencen a muntar la moderna indústria: s’encarreguen d’anar a Viena a compra motors electrònics a l’empresa Siemens; i també creen una societat anomenada “Electra Villafranquina”, per a construir una central elèctrica al salt de 77 m. d’altura, en el riu Puertomingalvo, en terres d’Aragó, que proporcionara energia elèctrica a la incipient indústria local.Tratant de ramat |
|||
Quan arriba la Primera Guerra Mundial, els tractants vilafranquinos compren ramat per tota Espanya i amb la forta demanda existent a França, que necessita més i més equins per a reemplaçar les baixes de l’exèrcit en campanya, acumulen grans quantitats de diners. Venen ramat i teixits; compren més maquinària i creen noves naus, donant lloc així, a una nova indústria de calcetins, mitges i altres confeccions. |
|||
En 1929 les indústries vilafranquines no ho van passar pitjor que la resta del món, ja que el “crac” de la borsa de Nova York va fer forats en l’economia. Com a conseqüència de la Guerra Civil (1.936 – 1.939), algunes de les indústries van estar prop de la fallida, però altres es van mantindre. Mentre a Catalunya es desmantellen, a Vilafranca continuen intactes; venen a qui volen i com volen. |
|||
Durant els anys 40 i 50 es produïx l’època d’or de la indústria tèxtil de Vilafranca, ja que està creixent una indústria de més de 400 treballadors. |
|||
Durant la segona mitat dels anys 50 i principis dels 60 es produïx la clau en la indústria vilafranquina, perquè la matèria primera com la llana i el cotó es canvia per la fibra de niló, fet que implica la renovació de la maquinària. L’empresari que va saber invertir i adaptar-se va aconseguir crear una indústria tèxtil de primera fila a escala nacional; serà aquesta indústria el futur de l’economia del poble. |
|||
Actualment, el suport de l’economia local continua sent la indústria, especialment la tèxtil i de la fusta. Al seu voltant s’han creat altres empreses més modestes, fent de Vilafranca un poble quasi exclusivament industrial, en un entorn poc habitual: la comarca Els Ports, al interior de Castelló. |
|||
El representant màxim d’aquesta indústria tèxtil és l’empresa Marie Claire S.A. Es va fundar l’any 1907 i avui en dia té una plantilla de 700 treballadors, majoritàriament de Vilafranca, però també d’altres pobles veïns com Benassal, Iglesuela, Ares, Castellfort o fins i tot llocs tan llunyans com Villarluengo, Fortanete o Aguaviva (Aragó). Sens dubte, és una de les primeres empreses tèxtils a Espanya i ocupa un lloc preeminent a Europa. Una altra indústria tèxtil és Hijos de Vicente Escuder S.L., que des de començaments del segle XIX, i d’una manera artesanal, s’ha dedicat a la fabricació de teixits. |
|||
Hi ha també una altra indústria de gran importància basada en una matèria primera abundant a la comarca: la fusta. Es tracta de la serradora Hijos de Rafael Herrero S.L. Des que es va crear en 1904, en la localitat turolense de Fortanete, i es va traslladar posteriorment l’any 1940 a Vilafranca, a poc a poc, aquesta indústria ha anat evolucionant, gràcies a l’energia elèctrica i la transformació de les serres manuals en elèctriques, l’aparició dels vehicles de motor i la reparació de les carrateres, fonamentals en el transport de la fusta. Aquesta indústria juga un paper destacat en l’economia del municipi, ja que és la més important després de la tèxtil. La serradora actualment té 30 obrers i és una de les més grans de la província en aquest sector. [industria] |
|||
Pel que fa al sector primari, l’agricultura i la ramaderia han patit un retrocés molt important en les últimes dècades, donada la prioritat del sector industrial. En l’agricultura cal assenyalar que la superfície cultivada (1.078 has.) no ha patit grans variacions, però sí respecte a la gent que la cultivava; ara es treballa amb més rapidesa i amb menys persones, a causa de les noves tècniques. Els cultius de secà i la producció de cereals i de blat han baixat, en favor dels cultius com l’avena, etc. Cal afegir que, algunes persones, independentment del seu treball (no treballen en el sector primari), cultiven xicotetes parcel·les de terreny o crien alguna classe d’animal per a ús propi. |
|||
Encara que durant algun temps la ramaderia va tindre la seva importància, actualment és poca la gent que s’hi dedica. Cal destacar els ramats d’ovelles que al llarg del temps s’han mantingut, les 3 o 4 granges de conills que s’han creat últimament i la granja de perdius existent. Respecte al ramat cavallí, cal dir que dels 663 caps que hi havia en 1.950, un 5% era de cavalls i la resta de matxos, muls, burres, etc., mentres que en l’actualitat, de les 70 caps que hi ha, el 85% són cavalls. És evident, doncs, el retrocés del bestiar per a les tasques de la ramaderia i l’agricultura. |
|||
Finalment, cal destacar que el sector terciari, antigament, va tindre molta importància degut principalment a la gran quantitat de tractants que van existir en aquest poble. Actualment, és el segon sector per darrere del secundari i en el que treballa més gent. En ell es troben tots els serveis que ofereix una població moderna avui en dia, així com el sector de la construcció i el turístic, que ha experimentat un notable creixement en els últims anys. |
|||
HISTORIA |
|||
a presència humana a Vilafranca ja es remunta a la prehistòria. Restes trobades a la Rourera i a la Cova del Barranc de la Fontanella, o les pintures rupestres de la “Covatina del Tossalet del Mas de Rambla”, del període Epipaleolític – Mesolític (10.000 - 5.000 a.C.) així ho demostren. |
|||
A mitjan segle XX, es descobriren vestigis arqueològics de l’existència d’un poblat de l’Edat del Bronze Mitjà (1600 – 1200 a.C.), molt prop de l’actual població, a la denominada Ereta del Castellar. També hi ha indicis de la presència dels romans (inscripcions) i dels àrabs (torres defensives i monedes). |
|||
Però la història de Vilafranca comença realment el dia 7 de febrer de 1239, quan Balasc d’Alagó atorgava la Carta Pobla del Riu dels Truites, al lloc que actualment es coneix com La Pobla del Bellestar. La finalitat d’aquest document era fomentar l’atracció de nous pobladors cap al territori recentment conquerit als àrabs, i revitalitzar-lo. Concretament, es repartia els drets i obligacions entre el Senyor (Balasc d’Alagó) i els primers pobladors (Marco de Villar Longo i Garcia Navarro). Suposava també la independència del Riu dels Truites del Castell de Culla i la partició dels termes. És per tant, la partida de naixement del poble. |
|||
El senyor que repartix la terra ho fa de manera que siga atractiu per als pobladors a causa dels avantatges que els dóna: reconeixement dels drets cívics, poca pressió econòmica, etc., uns privilegis que en definitiva, serveixen per tal d’atraure als nous pobladors d’un territori que, si no és així, romandria deshabitat i improductiu, donada l’escassa densitat demogràfica del segle XIII.jaume.jpg |
|||
La Carta Pobla permet la creació d’una vila (i no-aldea) “franca i lliure” a la que se li assignen uns límits amb absoluta presició. Els pobladors es regiran d’acord amb els furs, usos i costums de Zaragoza, hauran de guardar fidelitat a Déu i estaran obligats, com a vassalls, a guardar fidelitat i lleialtat a Balasc d’Alagó i als seus successors, que com contraprestació respectaran els pactes i els faran respectar. Els nous pobladors que tinguen casa oberta i habitada durant un any i un dia podran fer el que vullguen amb les seues propietats amb absoluta llibertat. |
|||
Poc de temps va durar aquesta situació, ja que l’any 1.303 el rei d’Aragó, València i Múrcia, Jaume II “El Just” la va agregar als termes de Morella. Per què? Els vilafranquins no li havien fet cap maldat al rei, però aqueix territori era un lloc estratègic, a la confluència de tres països de la Corona, rodejat de les Ordes Militars, un contrapoder molt perillós. L’Orde del temple tenia Cantavieja i Iglesuela del Cid (costat aragonés) i Culla (costat valencià). Vilafranca quedava al mig, amb el risc per al rei que passara també a les mans dels Templers, per alguna estranya maniobra. I un contrapoder tan fort no li convenia. La solució va ser agregar-la a un terme poderós com el de Morella. |
|||
Després de tres segles de problemes, econòmics i fiscals principalment, entre Morella i les seues aldees (Vilafranca), i de reclamar contiuament la independència, un 9 de febrer de 1.691, Carles II firmava a Madrid el decret de separació, en la jurisdicció, govern i contribució de Morella de les seues nou aldees, i es convertien així, en municipis autònoms amb tots els òrgans de govern i justícia corresponents. |
|||
El notari vilafranquí Joan Baptista Penyarroja va ser l’autor de les contínues, esforçades i encertades actuacions en favor de la independència. I el noble Ventura Ferrer i Milá, baró de la Serra en Garceran, Senyor de la Pobla Tornesa i de Borriol, conseller de Sa majestat i governador de la ciutat de Xàtiva, es va encarregar de donar-los possessió de totes les prerrogatives i privilegis i erigir-les en Viles reals.historia1.jpg |
|||
Les cerimònies de la presa de possessió van durar una setmana; a Vilafranca van començar el 18 de juny: missa, juraments de càrrecs, plantada de les forques i el “pilleric” com a signes d’autoritat, delimitació dels termes, menjars fastuoses, etc., és a dir, tot allò que mostrara l’alegria d’haver aconseguit la independència. |
|||
Carles II va morir sense descendència i els candidats a la successió van ser Felip IV i l’arxiduc austríac Carles. Mentres que Morella es va decantar pel rei Felip IV, les ex-adees, entre elles Vilafranca, ho van fer per l’arxiduc Carles. Entre diversos fets bèl•lics, es va arribar al 25 d’abril de 1.707 que, després de la derrota d’Almansa, es van perdre els furs i els drets específics dels regnes d’Aragó i València. Al final, va guanyar el rei Borbó i l’arxiduc Carles va abandonar la lluita. |
|||
Al segle XIX, aquestes terres van ser protagonistes de les Guerres Carlines. De fet, al terme de Vilafranca es van alliberar importants batalles durant aquestes guerres, algunes d’elles decisives per a la victòria dels lliberals, com la del “Mas de la Carrasca” i la del “Pla del Mosorro”. Després de la mort de Ferran VII es va produir un altre conflicte dinàstic. El rei va deixar el tron a la seua filla Isabel II. Però, altres no van ser partidaris d’aquesta successió i van proclamar el germà del rei, Carles. Açò va provocar una cruel guerra entre els partidaris dels dos bàndols. El general Cabrera va enarborar la bandera dels carlins en aquesta comarca, encara que Vilafranca es va decantar per la reina. Finalment, els carlins van ser vençuts per les tropes de Jovellar i Villaviciosa, amb la consegüent rendició. |
|||
cabrera.jpgJa en el segle XX i després de dos repúbliques, va començar la Guerra Civil (1.936 - 1.939). Vilafranca va quedar en zona lleial a la república. La revolució es va manifestar en col•lectivitzacions, sobretot a Vilafranca. La CNT la va desenvolupar a partir de les terres aportades voluntàriament. En arribar les tropes franquistes es va acabar la guerra a la comarca Els Ports, encara que, en certa manera, va continuar amb els “Maquis” amb la guerra de les guerrilles. |
|||
La dècada dels anys 50 i 60 suposaran per a Vilafranca una nova despoblació. Amb la mort de Franco, Vilafranca i la comarca renaixeran culturalment: l’Aplec Els Ports, TV local, Els Ports Ràdio, Revista Au (comarcal), Revista La Vila (local), etc. |
|||
En l’actualitat, malgrat ser un poble ubicat en plena muntanya ibèrica, Vilafranca posseïx una notable vocació urbana i és el clar motor econòmic de la comarca, encara que siga poc habitual en el que podria resultar comú en una població castellonenca d’interior. Ç |
|||
NATURALESA |
|||
Flora |
|||
natura1.jpg La flora de Vilafranca és molt variada i creix per tot el terme municipal de forma espontània. A pesar d’haver-se estudiat a fons només una quinta part de la seva superfície, es considera que podem trobar al voltant de 700 espècies diferents, condicionades per factors com la continentalitat, l’orografia, l’altitud, el clima, etc. |
|||
Hi ha un 40 % d’espècies corològicament Mediterrànies, seguides per un 14 % d’eurosiberianes i un altre 14 % d’euroasiàtiques. Per tant, es fa patent la presència de plantes que a causa de les característiques anteriors, viuen en aquestes terres de manera molt escassa i que per a trobar-les amb més abundància cal anar als Pirineus i al centre d’Europa. Entre aquestes plantes tenim el grèvol, el pi albar, el til•ler, la molsa, etc. |
|||
A continuació es descriu una mostra representativa de les espècies que es poden trobar al terme de Vilafranca: |
|||
* Arbres |
|||
* Arbustos |
|||
* Herbàcies i matolls |
|||
No obstant, el millor que es pot fer per a gaudir i conèixer la flora d’aquesta localitat és passejar pel seu entorn. |
|||
Fauna |
|||
natura2.jpg Vilafranca està considerada com una de les àrees de la Comunitat Valenciana que posseeix una fauna més rica i variada. |
|||
L’abundant presència d’aus de rapinya i mamífers catalogats en perill d’extinció o molt vulnerables, junt amb una enorme diversitat de xicotetes aus, rèptils, amfibis i invertebrats, demostra la importància de la varietat d’hàbitats que hi ha representats en aquesta zona i el bon estat de conservació en què es troben. Entre aquesta gran varietat trobem des d’una rica població d’aus xicotetes fins a les grans àguiles; des de l’escurçó fins a la serp verda, una de les més grans d’Europa; des del xicotet ratolí de camp fins al porc senglar. Destaca per la seva expansió dels últims anys la cabra salvatge. També trobem animals com la fagina, la geneta o el liró. |
|||
Espais naturals |
|||
espais.JPGVilafranca ofereix al viatger diferents paisatges i unes majestuoses vistes panoràmiques. Els diferents barrancs, les elevades muntanyes, les construccions de pedra en sec i les masies disseminades pel terme, ens donen una idea de com era i com és la vida en aquestos paratges. |
|||
El Barranc de la Fos, les Coves del Forcall, el Picaio, les Fonts del Llosar, el Tossal dels Montllats, el Bosc de Palomita, el Riu Montlleó, el Riu de les Truites, el Pla de Mosorro o les Virtuts són zones molt interessants, tant pel seu propi encant, com per a obtenir unes excel·lents panoràmiques del terme municipal, de les comarques d’Els Ports i l’Alt Maestrat. |
|||
* Barranc de la Fos |
|||
* Coves del Forcall |
|||
* El Picaio |
|||
* Fonts del Llosar |
|||
* Tossal dels Montllats |
|||
* Bosc de Palomita |
|||
* Riu Montlleó |
|||
* Riu dels Truites |
|||
* Pla de Mosorro |
|||
* Les Virtuts |
|||
* Vilafranca i les construccions de la pedra en sec |
|||
TOURIST INFO |
|||
Tourist info |
|||
[Tourist Info] Des de l’any 1998, l’Oficina de Turisme de Vilafranca està integrada en la Xarxa d’Oficines d’Informació Turística de la Comunitat Valenciana. |
|||
La Xarxa Tourist Info cobreix informativament el conjunt espacial de la Comunitat Valenciana i el seu objectiu general és oferir un conjunt integral de serveis d’informació turística que siguin homogenis en quant a continguts, instruments, suports i mecanismes interactius, amb la finalitat de millorar el grau de satisfacció dels turistes que ens visiten. |
|||
TOURIST INFO VILAFRANCA |
|||
Plaça de l’Església, 6 |
|||
12150 Vilafranca |
|||
Tel.: 964 44 14 32 |
|||
Fax: 964 44 01 83 (Ajuntament) |
|||
e-mail: vilafranca@touristinfo.net / info@ajuntamentdevilafranca.es |
|||
Horari d’atenció |
|||
***OFICINA TANCADA, del divendres 27 de novembre al dijous 3 de desembre de 2009*** |
|||
Hivern: |
|||
De dijous a dissabtes, de 10:00 a 13:30 h. i de 16:00 a 19:00 h. |
|||
Diumenges, de 10:00 a 13:30 h. |
|||
Estiu: |
|||
De dimarts a dissabtes, de 10:00 a 14:00 h. i de 17:00 a 20:00 h. |
|||
Diumenges, de 10:00 a 14:00 h. |
|||
Descàrrega de fullets turístics |
|||
En aquesta secció li anirem oferint els principals fullets turístics que es distribueixen com a material promocional de Vilafranca, per a què pugui descarregar-se’ls en pdf i consultar-los on i quan vulgui. |
|||
Guía Turística de Vilafranca |
|||
- Valencià / Castellà - Anglès / Francés (1ª parte / 2ª parte) |
|||
Plànol Turístic de Vilafranca |
|||
- Valencià / Castellà - Anglès / Francés |
|||
Guía del Museu de la Pedra en Sec de Vilafranca |
|||
- Valencià |
|||
Agenda Cultural d’Hivern 2009 de Vilafranca |
|||
- Valencià |
|||
Enllaços d’interés |
|||
* Portal Turístic de la Comunitat Valenciana |
|||
* Patronat Provincial de Turisme de Castelló |
|||
* Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Castelló - Turisme |
|||
* Associació Provincial d’Empresaris d’Hoteleria i Turisme de Castelló |
|||
Get Adobe Reader |
|||
TDT |
|||
Facebook |
|||
Agenda tardor 09 |
|||
Cartell bolets |
|||
Taller Pedra en Sec |
|||
Premis i concursos |
|||
El temps |
|||
Pedra en sec |
|||
Salut |
|||
Avisos per SMS |
|||
Llibres |
|||
Agenda 21 |
|||
Crèdits |
|||
Revisión del 20:24 1 dic 2009
| Villafranca del Panadés
Vilafranca del Penedès | ||
|---|---|---|
| municipio de Cataluña | ||
 Escudo | ||
 | ||
| País |
 España | |
| • Com. autónoma |
 Cataluña | |
| • Provincia |
.svg){kind=small} Barcelona | |
| • Comarca | Alt Penedès | |
| • Partido judicial | Vilafranca del Penedès | |
| Ubicación | 41°20′41″N 1°41′58″E / 41.344722222222, 1.6994444444444 | |
| • Altitud | 215 m | |
| Superficie | 19,65 km² | |
| Población | 40 714 hab. (2023) | |
| • Densidad | Formato no válido hab./km² | |
| Gentilicio | Vilafranquí, -ina | |
| Código postal | 08720 | |
| Alcalde (2009) | Pere Regull Riba (CiU) | |
| Sitio web | www.vilafranca.cat | |
Villafranca del Panadés (oficialmente y en catalán Vilafranca del Penedès) es una población de la provincia de Barcelona en la comunidad de Cataluña, España.
Es conocida a nivel internacional por sus vinos espumosos: el cava catalán) y los vinos de la Denominación de origen Penedés, con marcas multinacionales como Bodegas Torres. Es la capital de la comarca del Alto Penedés. A enero de 2008 tiene una población de 37.364 habitantes.
Historia
El municipio tiene sus orígenes en el siglo XII. Se pueden encontrar numerosos edificios de origen medieval como la Basílica de Santa María, el Palacio de los Condes Reales y el Palacio Baltà.
También hay edificios modernistas de finales del siglo XIX y principios del XX a lo largo de las ramblas de Villafranca del Panadés. Otro ejemplo de arquitectura modernista es la fachada del Ayuntamiento en la Plaça de la Vila.
En el centro de la ciudad se pueden encontrar algunas iglesias góticas, edificios modernistas, un amplio centro comercial al aire libre, una gran oferta y cultura gastronómica, así como la visita al Museo de Villafranca (donde también se encuentra el Museo del vino), y donde se explica al visitante el proceso de elaboración del cava, así como su historia y su relación con el municipio.
Los últimos presidentes del Museo de Villafranca han sido César Martín y, actualmente, Josep Soler.
Festividades
Del calendario festivo se pueden destacar las Fires de Maig o dels enamorats (Ferias de Mayo o de los enamorados), las fiestas de barrio durante los meses de julio y agosto, y la Festa Major a finales de agosto (30 de agosto, diada de Sant Fèlix) declarada de interés nacional.
Núcleos de población
- El Bordellet (15 hab.)
- El Molí d'en Rovira (159 hab.)
- Perepau (111 hab.)
- Les Salines (85 hab.)
- Villafranca del Panadés (36.[[Media:]]994 hab.)
Personajes ilustres
- Pedro Grases, nacido en Villafranca del Panadés, el 17 de septiembre de 1909. Licenciado y Doctor en Filosofía y Letras, Doctor en Derecho, profesor de Lengua castellana, ensayista, investigador, historiador, bibliógrafo, tanto en España como en Estados Unidos (dictó Lengua Española durante dos años en la Universidad de Harvard) y, sobre todo, en Venezuela, donde vivió más de 60 años y donde realizó una magnífica obra cultural, tanto en el Instituto Pedagógico de Caracas (Universidad Pedagógica Experimental Libertador) como en la Universidad Central de Venezuela. Murió en Caracas el 15 de agosto del 2004, a los 94 años de edad.
- Gloria Lasso, famosa cantante en varios idiomas (en especial, en español y francés), representante de la canción popular (grabó unos 400 LP) durante la segunda mitad del siglo XX. Nació en Vilafranca del Panedés el 25 de noviembre de 1922 y falleció en Cuernavaca, México, el 4 de diciembre del 2005.
- Marçal Sintes, periodista y columnista del Avui (diario Catalán) en la sección 'en síntesi' también ha trabajado en otros medios como el diario el Mundo, también como columnista en la sección 'señales de humo'. Actualmente imparte clases en la Universidad Blanquerna (Ramón Llull).
- Josep Soler i Sardà, Compositor y ensayista, nacido en Vilafranca del Penedés el 25 de marzo de 1935. Miembro de la Reial Acadèmia Catalana de les Belles Arts de Sant Jordi y Premio Nacional de Música concedido por la Generalitat de Catalunya en el año 2001, se trata de uno de los compositores y ensayistas catalanes más destacados del panorama musical contemporáneo, con una ingente obra musical (16 óperas, 7 sinfonías, etc.) y numerosas publicaciones de ensayos y obras literarias.
Enlaces externos
Vilafranca actualment els castallers son els millors de Catalunya an superat tots els anys a tots i alguns anys enpatats com 2009 i 2003
Es troba al costat de la platja que te a vilanova a 15 Km[[Media:Media:Ejemplo.ogg[[Media:Media:Ejemplo.ogg
Media:Texto de titularMedia:Ejemplo.ogg
Es molt turistic al centre es pot anar tots els dies i el dissabte al Mercat i al divendres
Tots els dias podreu veure exposicions podeu passar amb turistic Barcelona li dona la ma a Vilafranca perque tenen cose xules al 30% es vilafranca i el 100% Barcelona
Te moltes escoles com Sant Josep Estalella i Graells,Instituts i algun Batxillerat