Fiestas del Grao de Castellón

De Wikipedia, la enciclopedia libre

Relación de fiestas del barrio del Grao de Castellón en Castellón de la Plana, España:

San Pedro[editar]

El patrón de la ciudad es San Pedro, y es por ello que sus fiestas son la semana del 29 de junio. Fundadas en el café del Tío Nasi, hoy restaurante Brisamar, por un grupo de graueros, como el médico José de la Lahuerta, Joaquín Soler, Paco El Xamat, Sentet el Cacauero en 1956, con reina de las fiestas y corte de honor.

Principales actos:

  • La Cabalgata del Mar, responsabilidad durante los primeros años de Vicente Cumba Perez, de malnom Sorellets.
  • Ofrenda de flores a San Pedro.
  • La procesión marítima.
  • El rincón del marinero.
  • Muestra de fuegos artificiales en la calle.
  • Encierros taurinos.
  • Muestra de música de fiesta con la tradicional dulzaina y tabal.
  • Torrá de la sardina, comida popular a base de sardinas a la plancha, pan y vino. Impulsada por Batiste Gallén El Muchacho.

Pregón[editar]

El Pregó es el texto escrito por F. Alloza y que da entrada tradicionalmente a la setmana festera, el cual es proclamado a todo el pueblo el primer día de las mismas. Viene acompañado la llamada "Cabalgata del Mar", donde pueblos de toda la provincia bajan al Grao a participar de sus fiestas en un acto con desfiles de moros y cristianos, bailes tradicionales y músicas típicas de las fiestas de castellon. Es un acto de hermandad que se viene dando desde los principios de las Fiestas de San Pedro.

Als graueros faig saber
la molt grata novetat
per la que m’han embargat
nomenant-me pregoner.

Que en este pregó sincer
la Comissió te l’honor
d’invitar-vos de tot cor
a les Festes de Sant Pere,
el que tan gran peixca fere
amb l’ajuda del Senyor…

Perquè tinguen més sabor,
han posat sal marinera
a la setmana festera
que és són condiment millor.

L’arbolaura major
amb sa airosa gallardía
siga’l signe d’este día
de gojós adveniment.

I unfle veles el bon vent
per sa millor travessia…

Pretén esta Comissió
a este poblat mariner,
compensant són dur querer,
procurar-li diversió,
posant a disposició
un programa escollit.

De Festes de les millors,
i una torrà de sardina,
per a xiquets i majors.
Les Festes que són un fet,
anuncia la caragola..
i xule la “Panderola”
amb la gràcia del joguet.
Estalle el primer coet
fent d’oriflama i bandera,
que a tots us crida i espera
al rotgle d’este sarau.

Que va a armar-se ací en el Grau
alçant la gran polseguera…!

I jo com a pregoner,
d’este poble peixater, dic:
Visca Sant Pere!!
Nostre Patró Mariner…!!

F. Alloza

Himno[editar]

El himno de las Fiestas del Grao de Castellón es el Pasodoble titulado Festes al Grau, escrito por el poeta grauero Joan Baptista Campos Cruañes. Ha sido el encargado de poner música a estas letras el director Josep Gargori Vicent.

Amb les barques amarrades, al moll descansen les xàrcies.
Tot el poble plega veles, ja repiquen les campanes.
Tot el Grau ix al carrer a festejar la diada,
perquè ja ha arribat Sant Pere, nostre patró mariner.

Els grauers i les graueres obrin portes i finestres
perquè s'airege la llar, les parets emblanquinades,
els fanals de mil colors per rebre els visitants.
I és que tots són benvinguts a les festes del Grau.

Del Serrallo al Serradal,
de la Donació al Pinar,
les Penyes ja van cantant, grans i menuts tots fan clam:
Visitant, visitant, si vols gaudir de la festa
deixa't a casa les penes, arremangat un camal
i... al Grau a xalar!

La festa, com ja és costum, la farem tota a la fresca:
Hi haurà Torrà de Sardina, suquet de peix, cafè i copa.
De bous en tindrem la gana, no faltaran els coets,
i en l'Ofrena i Processó plorarem amb emoció.

L'aire fa olor a rialla, alegría i gatzara.
Passa la bóta de vi d'un cadafal al veí.
Per això diuen al Grau que les festes de Sant Pere
faça sol, plogue o ventege, orgull són de Castelló.

Del Serrallo al Serradal,
de la Donació al Pinar,
les Penyes ja van cantant, grans i menuts tots fan clam:
Visitant, visitant, si vols gaudir de la festa
deixa't a casa les penes, arremangat un camal

i... al Grau a xalar!

Visca... Visca... Visca el Grau!

Lletra: Joan Baptista Campos Cruañes.

Música: Josep Gargori Vicent.

Presidentes[editar]

Año Presidente
1957-1958 José de la Huerta Labega
1959 Rodrigo Segura
1960 Tomás Guzmán Albiol
1961 Domingo Socarrades
1962 Bautista Gallén
1963 Antonio Palau
1964 Rodrigo Segura
1965 Ramón Ruiz Nicolau
1966 Juan Albiol
1967 Antonio Palau
1968-1970 José Falomir Martínez
1971-1973 Enrique Hidalgo
1974-1976 Vicente Bellmunt Vélez
1977-1979 Antonio Marqués
1980-1991 Vicente Das Esperanza
1992-2003 Manuel García Reyes
2004- 2012 Antonio Fernández Ruíz
2013 - 2023 Antonio Tirado Serrano
2024 - ? Miguel Valerino Santolaria

Reinas de las Fiestas i Presidentes Infantiles[editar]

Año Reina de las fiestas Reina infantil Presidente Infantil
1957 Vicentica Gallén --- ---
1958 Teresita Martí (esposa de Vicente Cumba) --- ---
1959 Antonia Guzman --- ---
1960 Teresa Albiol --- ---
1961 Rosa María Solá --- ---
1962 Maria Dunia Santacatalina --- ---
1963 Marilín Tosca --- ---
1964 Amparo Mira --- ---
1965 Consuelo Gallén --- ---
1966 Carmen Albiol --- ---
1967 Teresa Gallén --- ---
1968 Minerva Guarino --- ---
1969 Mª Luisa Albiol --- ---
1970 Mª José Sancho --- ---
1971 Mª Teresa Colomina --- ---
1972 Mª Angeles Armelles --- ---
1973 Mª Lidón Martí --- ---
1974 Mª Pilar Gómez --- ---
1975 Lía Gallén Carla Santacatalina ---
1976 Mª Dolores Segura Elena Soler ---
1977 Josefa Ana Aznar Marian Bodi ---
1978 Rosa María Guzman Mª Carmen Lluch ---
1979 Natalia Roig Eugenia Castellano Andrés M. Renau
1980 Humi Cumba Mª Teresa Pol Raul Das
1981 Mª José Simó Carolina Das Julio Monferrer
1982 Rosaura Salvador Esther Rovira Juan C. Campos
1983 Marta Gallén (*) Ana Chiva Ignacio Miralles
1984 Mª Ángeles Pérez Eva Gallén Jesus Lluch
1985 Mª Amparo Pérez Teresa Lledó Ballester Isaac Simó
1986 Mª Carmen Trilles I. Das Jorge Ortiz
1987 Mª Pilar Salvador Begoña García Pepe Gallén
1988 Damaris Delgado Rosa Gallén Pablo Mercader
1989 Maite Martín María Valverde Francisco Javier Rovira
1990 Mari Carmen Pérez Lidón Pérez Santiago Gacía
1991 Yovana Vazquez Sabina Aparici Paco Valls
1992 Rosa Mari Simó Lledó Valls Santiago Escudero
1993 Rebeca Tellols Elena Valverde Jacinto Samper
1994 Isabel García (*) María Viciano Pau Morales
1995 Verónica Conde Ana Valbuena Rafael Simó
1996 Begoña García Jessica Samper Vicente Guillamón
1997 María Valverde Damià Marta Leonisa Ximo Torres
1998 Natália Conde (*) Délia Santos Sanchez Javier Lluch
1999 Beatriz Cardenach María Trilles Casar Abad
2000 Sabina Aparici Olaya Llorens Francisco Javier Santacatalina
2001 Lledó Querol Albiol Janin Cumba de la Rosa Javier Vilaroig Cumba
2002 Rebeca Rafels Isabel Ciscar Carlos Llorens
2003 Lledó Valls Andrea Pastor Gallén (*) Axel Gili Giner
2004 Gemma Salvador Gemma Gili Giner Nicolás del Río Garcés
2005 Laia Bacas Casanova (*) Aida Pol Nebot Fernando M. Cumba de la Rosa
2006 Lledó Albiol Flores Carla Tirado Salvador Lorenzo Cumba de la Rosa
2007 Paola Enero Martínez Ylenia Rodríguez Jiménez Marcos Cazorla Valero
2008 Marta Cambronero Salvador Laia Tirado Salvador ---
2009 Cristina Del Moral Selma Ester Ortiz Pauner ---
2010 Paula Pérez García Lidia Gomez Vicente ---
2011 Sara Cambronero Salvador Patricia Santacatalina Pol ---
2012 Victoria Salvador Navarrete Andrea Ballester Álava ---
2013 Isabel Carrillero Gorrita Inés Ortiz Salvador Pablo Ortiz Salvador
2014 Carla Tirado Salvador Vera Sánchez Tellols Marc Teresa Martín
2015 Nerea Piazuelo Rafels Paula Rafels García Igarki Morales Torrejón
2016 Natalia Albert María Gómez Vicente ---
2017 Laia Tirado Salvador Edurne Giner Gil Adrán Bou Ortí
2018 Rebeca Robles Gallén Gal·la Calvo Santolaria (*) Lucas Bou Ortí
2019 Lidia Gómez Vicente Lucía Benítez García Nacho Boix Martí
2020 2021 2022 Miriam Hidalgo Cantavella Marina Torrent Martínez Jorge Casanova Ribera
2023 Maria Soria Albiol Lara Martínez Querol Ferrán Salom Fallán
2024 Clara Museros Marqués Anaraida Giménez Junquera Hugo Mateu López

(*) Elegidas también reinas de las fiestas de Castellón de la Plana en años siguientes.

Carnavales[editar]

Durante el mes de febrero se celebran los carnavales, muy populares en la zona y que atraen a gente de las poblaciones cercanas.

Concentración Harley Davidson[editar]

Durante el mes de septiembre desde el año 1988 se realiza en el Pinar la concentración de Harley-Davidson Big Twin Club de España.

Encuentro de Bestias de Fuego[editar]

Evento en el que podremos encontrar espectáculos de animación, correfuegos, danzas y bailes con figuras alegóricas como protagonistas.


Basada en las celebraciones festivas propias de la cultura mediterránea en las que el fuego tiene un papel destacado, se celebra este encuentro de bestias de fuego, que se enmarca en los actos previstos con motivo de la festividad de San Juan. Ha sido organizado por Botafocs, patrocinado por la fundación benéfica cultural Dávalos-Fletcher y el Ayuntamiento de Castellón de la Plana, entre otras instituciones públicas y privadas.

Los correfuegos muestran diferentes estructuras, ruedas de fuego, y elementos que se combinan con la música tradicional, bailes y pirotecnia, representados por distintos personajes como demonios, creando un ambiente mágico al aire libre.

Enlaces externos[editar]