Francesc Serés

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Francesc Serés
Información personal
Nacimiento 22 de diciembre de 1972 Ver y modificar los datos en Wikidata (51 años)
Zaidín (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidad Española
Lengua materna Catalán Ver y modificar los datos en Wikidata
Educación
Educado en
Información profesional
Ocupación Escritor, profesor de arte, escultor y fotógrafo Ver y modificar los datos en Wikidata
Área Bellas letras, Literatura en catalán, artes visuales, escultura y fotografía Ver y modificar los datos en Wikidata
Cargos ocupados
  • Director de Faberllull Olot (2016-2021)
  • Institut Ramon Llull's director (2021) Ver y modificar los datos en Wikidata
Empleador
Género Novela Ver y modificar los datos en Wikidata
Miembro de Asociación de Escritores en Lengua Catalana Ver y modificar los datos en Wikidata
Distinciones

Francesc Serés Guillén (Zaidín, 1972) es un escritor español.

Biografía[editar]

Nació en 1972 en Zaidín, en la comarca aragonesa del Bajo Cinca.[1]​ En la actualidad, reside en Olot, La Garrocha. Estudió Bellas Artes y Antropología en la Universidad de Barcelona, donde se licenció en los años 1996 y 1998 respectivamente.[2]​ Serés, que fue articulista de El País y afín a posturas independentistas en relación con Cataluña, cesó su colaboración con dicho periódico en 2017.[3]​ Entre 2016 y 2021 fue director de la Residencia Faber,[4]​ en Olot. El 2018 fue nombrado director del Área de Creación del Instituto Ramon Llull, y director de la institución entre junio y noviembre de 2021.[5]

Obra[editar]

Narrativa traducida al español[editar]

  • 2004: El vientre de la tierra. Alpha Decay, Barcelona.
  • 2004: El árbol sin tronco. Alpha Decay, Barcelona.
  • 2006: Una lengua de plomo. Alpha Decay, Barcelona.
  • 2008: La fuerza de la gravedad. Alpha Decay, Barcelona.
  • 2009: Materia prima. Caballo de Troya, Madrid
  • 2015: La piel de la frontera. Acantilado, Barcelona.

Narrativa en catalán[editar]

  • 2000: Els ventres de la terra. Columna, Barcelona.
  • 2001: L'arbre sense tronc. Columna, Barcelona.
  • 2002: Una llengua de plom. Quaderns Crema, Barcelona.
  • 2003: De fems i de marbres. Quaderns Crema, Barcelona.
  • 2006: La força de la gravetat. Quaderns Crema, Barcelona.
  • 2007: Matèria primera. Empúries, Barcelona.
  • 2008: Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig. Quaderns Crema, Barcelona.
  • 2009: DD.AA., Matar en Barcelona (antología de relatos), Alpha Decay, Barcelona.
  • 2009: Contes russos. Quaderns Crema, Barcelona.
  • 2014: La pell de la frontera. Quaderns Crema, Barcelona.
  • 2020: La casa de foc. Proa, Barcelona.
  • 2022: La mentida més bonica. Proa. Barcelona[6]

Premios[editar]

Referencias[editar]

  1. Catalunya, Universitat Oberta de. «Francesc Serés - Autors a lletrA - Literatura catalana a internet». lletra.uoc.edu (en catalán). Consultado el 19 de enero de 2017. 
  2. «Francesc Serés i Guillén | enciclopèdia.cat». www.enciclopedia.cat (en catalán). Consultado el 19 de enero de 2017. 
  3. «El País prescinde del historiador Joan B. Culla». Economiadigital (ed. general). 5 de octubre de 2017. Consultado el 6 de octubre de 2017. 
  4. «Francesc Serés: ‘Volem que Faber, la residència de creadors, beneficiï Olot, les ciutats properes i tot el país’». VilaWeb (en catalán). Consultado el 16 de junio de 2021. 
  5. Ara (10 de diciembre de 2018). «Francesc Serés i Ariadna Puiggené, nous directors de creació i llengua de l’Institut Ramon Llull». Ara.cat (en catalán). Consultado el 16 de junio de 2021. 
  6. Nopca, Jordi (5 de octubre de 2022). «Francesc Serés: "No podré confiar mai més en cap partit polític català"». Ara.cat (en catalán). Consultado el 5 de octubre de 2022. 
  7. «Premi Proa». Grup62 (en ca-es). Consultado el 3 de noviembre de 2020. 

Enlaces externos[editar]