II Congreso Internacional de la Lengua Catalana

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Memorial del II Congreso Internacional de la Lengua Catalana, en Igualada (Barcelona).

El II Congreso Internacional de la Lengua Catalana se celebró en mayo de 1986, aunque sus trabajos se iniciaron un año antes. Participaron las principales instituciones de los territorios de habla catalana bajo el patrocinio de la Fundació Congrés de Cultura Catalana y la Generalidad de Cataluña. Lo presidió el catedrático Antoni Badia i Margarit. Durante sus sesiones, se realizó una profunda reflexión sobre la situación de la lengua catalana y sobre las medidas que habría que tomar para asegurar su normalización. A la vez, los organizadores juzgaron oportuno redactar un Libro Blanco sobre la unidad de la lengua catalana, que fue publicado en 1989 por la editorial Barcino.

Organización[editar]

La convocatoria oficial del II Congreso se llevó a cabo en el Monasterio de Poblet el 30 de junio de 1985. Para descentralizar el Congreso, se constituyeron siete secciones de estudio con sede en diferentes lugares de la geografía de los territorios de habla catalana, con representantes de todos los ámbitos lingüísticos del catalán:

Contexto histórico[editar]

La aprobación de la ley de normalización lingüística de la Generalitat de 1983 llevó a su impugnación ante el Tribunal Constitucional por parte del Gobierno central. La Generalitat defendía una “revitalització irreversible del català”, frente a un recurso que ponía en duda el Estatut de 1978. Además, el Gobierno central recurrió otros decretos y normas lingüísticas de la Generalitat.[1]​ Ante esta tesitura, la Generalitat pretendió armarse de argumentos y llamó a la convocatoria de un nuevo Congreso Internacional de la lengua catalana. De entre sus siete áreas científicas, destacó la denominada Llengua i Dret, presidida por el notario Josep Maria Puig Salellas. Entre sus objetivos, estaban los de

elaborar uns principis generals del dret lingüístic que funcionessin com

a fonaments d’una regulació positiva sobre la matèria i que servissin per interpretar de manera coherent la

Constitució, l’Estatut i les lleis de normalització lingüística en sentit favorable a l’ús oficial del català.
Lluís Jou i Mirabent.[2]

Referencias[editar]

  1. Decret 389/1983, de 15 de septiembre, sobre etiquetas de productos que se comercialicen en Cataluña; Decret 125/1984, de uso de la lengua catalana en las escrituras públicas; artículo 34 de la ley 17/1985, de 23 de julio, de la función pública, que establecía que la acreditación del conocimiento del catalán era un requisito para el acceso a la misma.
  2. Conceptes jurídics i pràctica política. Les conclusions de l'àrea de llengua i dret del II Congrés Internacional de Llengua Catalana vint-i-cinc anys després, en la Revista de llengua y dret, Nº. 58, 2012, págs. 53-73.

Bibliografía[editar]

  • El II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, por Alex Alsina. Revista de llengua i dret, ISSN 0212-5056, Nº. 6, 1985, págs. 185-188.
  • El II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, por Alex Alsina. Revista de llengua i dret, ISSN 0212-5056, Nº. 7, 1986, págs. 215-223.
  • Reflexions a l'entorn del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, por Joan Martí i Castell. L' Espill, ISSN 0210-587X, Nº. 25, 1987, págs. 105-112.
  • Conceptes jurídics i pràctica política. Les conclusions de l'àrea de llengua i dret del II Congrés Internacional de Llengua Catalana vint-i-cinc anys després, por Lluís Jou i Mirabent. Revista de llengua i dret, ISSN 0212-5056, Nº. 58, 2012, págs. 53-73.
  • Presència internacional https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=II_Congreso_Internacional_de_la_Lengua_Catalana&action=editde la llengua catalana, por Antoni M. Badia i Margarit. Historia de la llengua/ coord. por Antoni Ferrando Francés, 1989, ISBN 84-7826-099-4, págs. 3-18.

Véase también[editar]

Enlaces externos[editar]