Jesús Alturo i Perucho

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Jesús Alturo i Perucho
Información personal
Nacimiento 10 de marzo de 1954
El Pont de Suert, España
Nacionalidad Española
Educación
Educación Universidad Autónoma de Barcelona
Educado en
Información profesional
Ocupación Paleógrafo, filólogo e historiador de la cultura
Empleador
  • Universidad Autónoma de Barcelona
  • Universidad Autónoma de Barcelona (desde 1992) Ver y modificar los datos en Wikidata
Sitio web portalrecerca.uab.cat/en/persons/37338af5-cdf2-4c86-aa59-d0e64fcf2570 Ver y modificar los datos en Wikidata
Distinciones Premio Ciudad de Barcelona (1982), Premio Crítica Serra d'Or (2004), Creu de Sant Jordi (2021)

Jesús Alturo i Perucho (Pont de Suert, 10 de marzo de 1954) es un paleógrafo,[1]​ filólogo e historiador de la cultura.[2]​ Es catedrático de la Universidad Autónoma de Barcelona, inicialmente de Filología Latina (desde 1976) y posteriormente de Paleografía, Codicología y Diplomática (desde 1992), cuando sustituyó a su maestro,[3]Anscari M. Mundó.[2]​ Doctor en Filología clásica, es especialista en la Alta Edad Media, en particular en el campo de la Historia cultural, no sólo de Cataluña y España, sino también de Europa.[4]​ Desde 1994 es miembro del Comité International de Paléographie Latine.[5][6]​ También es miembro de la Société nationale des antiquaires de la France (2013), miembro correspondiente de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona (2007),[7]​ miembro honorario de la Societat Catalana de Numismàtica y miembro de la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics (Institut d'Estudis Catalans).[8]​ Ha sido Directeur d'Études invité en la École Pratique des Hautes Études de París.[9]​ Dentro del proyecto Monumenta Palaeographica Medii Aevi, es el director de las Series Hispanica. En 2017 publicó las Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae, donde edita los documentos originales más antiguos conservados en los archivos y bibliotecas de Cataluña, cien diplomas.[10]

Ha sido galardonado, entre otros, con el Premio Ciudad de Barcelona (1982) por su obra L'arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200. (Aproximació històrico-lingüística),[11]​ y con el Premio Crítica Serra d'Or (2004), por su libro Història del llibre manuscrit a Catalunya, la primera aproximación al tema en Cataluña y España, donde ha precisado los conceptos de scriptorium, biblioteca y copista[12][13][14]​ El 13 de diciembre de 2021, recibió la Creu de Sant Jordi “por su contribución al ámbito de la paleografía, codicología y diplomática, y sus aportaciones primordiales a la historia de la literatura y el arte medieval del período románico de Cataluña”.[15]

Es autor de una extensa y variada producción científica, con más de trescientas publicaciones,[16]​ que incluyen la edición crítica de diplomatarios medievales,[17]​ y la recuperación y estudio de fragmentos de códices, con la identificación de manuscritos tan singulares como el testimonio más antiguo del Liber de dono perseuerantiae de Agustín de Hipona, o del Pamphilus, o del Jaufré, o de la peregrinación de Egeria (viajera), entre otros.[16]​ También ha estudiado y editado textos literarios medievales, como los sermones atribuidos al obispo y Abad Oliva o del gramático Borrell Guibert, y de inscripciones epigráficas medievales. Otro campo de su interés han sido los glosarios latinos medievales,[16]​ y la difusión en particular del Liber glossarum.[18][19][20]​ En 2019 dio a conocer una edición completamente nueva del Planctus monialis transmitido por el ms. Vat. lat. 3251 y, a su vez, otra versión desconocida procedente del Monasterio de Santa María de Obarra.[21]

Ha identificado los copistas de numerosos códices, fragmentos de manuscritos y diplomas anónimos.[22]​ En el campo de la historia de la escritura ha dedicado una atención especial a la escritura visigótica y a la carolina.[1]

En octubre de 2021, con Tània Alaix, identificó el autor más antiguo conocido de un texto en catalán en la persona del subdiácono Ramon de Cabó.[23]​ Así mismo, ha propuesto nuevas dataciones para los primeros testimonios escritos en catalán, la traducción catalana del Liber Iudiciorum, conservada en la Seo de Urgel y en el Monasterio de Montserrat, y las Homilías de Orgaña de la Biblioteca de Cataluña.[24]

Libros[editar]

  • L’Arxiu Antic de Santa Anna de Barcelona (Fons de Santa Anna i de Santa Eulàlia del Camp) del 942 al 1200: aproximació històrico-lingüística, 3 vol., (1985)
  • Diplomatari de Polinyà del Vallès: aproximació a la història d'un poble del segle X al XII (1985)
  • Mundó, Anscari M.Obres completes. 1, De la romanitat a la sobirania. (1997)
  • Diplomatari d’Alguaire i del seu monestir santjoanista, de 1076 a 1245 (1999)
  • Studia in codicum fragmenta (1999)
  • El llibre manuscrit a Catalunya: orígens i esplendor (2000; 2d ed. 2001)
  • Liber iudicum popularis ordenat pel jutge Bonsom de Barcelona, ed. por J. Alturo, J. Bellés, J.M. Font i Rius, Y. García, A.M. Mundó (2003)
  • Història del llibre manuscrit a Catalunya (2004)
  • El Llibre i la lectura: de l’antigüitat a l'època moderna (2008)
  • El calze i la lira entre reixes: culte i textos clandestins dins la Presó Model de Barcelona (1937) (2008)
  • Diplomatari d’Alguaire i del seu monestir duple de Sant Joan de Jerusalem (1245 a 1300) (2010)
  • Memòries de la Guerra Civil i notes parroquials de postguerra de Mn. Joan Agut i Ribera, rector de Santa Maria de Montmaneu (2011)
  • La Producció i circulació de llibres clandestins des de l'antiguitat fins als nostres dies: actes de les segones Jornades internacionals sobre història del llibre i de la lectura: 20 i 21 d'octubre de 2010, ed. por J. Alturo, M. Torras y A. Castro (2012)
  • La Escritura visigótica en la Península Ibérica: nuevas aportaciones, Jornadas Internacionales ed. por J. Alturo, M. Torras y A. Castro (2012)
  • Alturo, J., y T. Alaix. L’església de Sant Salvador de Polinyà i les seves pintures (2016)
  • Alturo, J., y T. Alaix. Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae, 3 vol., (2017-18) (en inglés)
  • Alturo, J., y T. Alaix. Mil cent anys de la vila i de la parròquia de Santa Maria de Llinars (2019)
  • Alturo, J., y T. Alaix. L’antependi de Sant Martí de Lleida a Baltimore i altres obres de l’art medieval català (2020)
  • Alturo, J., y T. Alaix. El canonge Adanagell de Vic (ca. 860-925), llavor de noves semences: la cultura a la diòcesi d’Osona en els primers temps carolingis (2021)

Referencias[editar]

  1. a b The Oxford Handbook of Latin Palaeography. Oxford: Oxford University Press. 2020. pp. 5, 143-184. 
  2. a b Gran Enciclopedia Catalana (ed.). «Jesús Alturo i Perucho». l'Enciclopèdia (en catalán). Barcelona. 
  3. Mancho, Carles. «Mundó i Marcet, Anscari M.». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear. Institut d'Estudis Catalans. Consultado el 11 de abril de 2022. 
  4. Marques, José (1990). «Jesús Alturo i Perucho, alguns aspectos da sua obra científica». Revista da Faculdade de Letras. Historia. Universidade do Porto 7: 417-418. Consultado el 11 de abril de 2022. 
  5. «Bureau du comité (2020-2025)». Comité international de paléographie latine. Hypothèses. Consultado el 10 de abril de 2022. 
  6. Vilageliu, Ramon (2022). «Tània Alaix i Jesús Alturo, investigadors d'elit, descobridors del primer autor català». Vallesos. Hivern-Primavera (22): 28-29. 
  7. Molas, Pere; Duran, Eulàlia; Massot, Josep (2012). Diccionari biogràfic de l'Acadèmia de Bones Lletres. Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres. p. 475. ISBN 9788493888510. 
  8. «Miembros de la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics». Miscel·lània Litúrgica Catalana 25: 7. 2017. Consultado el 11 de abril de 2022. 
  9. École pratique des hautes études - Annuaire 2006
  10. «Publicadas las Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae». Detalle de notícia. Universitat Autònoma de Barcelona. Consultado el 10 de abril de 2022. 
  11. «Premis Ciutat de Barcelona». Barcelona Cultura. Ajuntament de Barcelona. Consultado el 10 de abril de 2022. 
  12. Toldrà i Sabaté, Maria (2005). «Alturo i Perucho, Jesús (2003): Història del llibre manuscrit a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions, 306 p. (Textos i Documents, 23)». Estudis Romànics 27: 512-515. Consultado el 11 de abril de 2022. 
  13. «Premis Crítica Serra d'Or 2004». Serra d'Or. April (532): 14-15. 2004. 
  14. John, James J.; Sánchez Martí, Jordi (2004). «El llibre manuscrit a Catalunya: orígens i esplendor, and: História del llibre manuscrit a Catalunya (review)». La corónica: A Journal of Medieval Hispanic Languages, Literatures, and Cultures 33 (1): 253-255. 
  15. «Creu de Sant Jordi para 20 personas y 10 entidades». Actualidad. Generalitat de Catalunya. Archivado desde el original el 22 de abril de 2022. Consultado el 10 de abril de 2022. 
  16. a b c IdRef - Agence bibliographique de l'enseignement supérieur
  17. Bonnassie, Pierre (1987). «Alturo Perucho, Jesús, Diplomatari de Polinyà del Vallès: aproximació a la história d'un poble del segle X al XII, Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 1985». Annales du Midi 99 (179): 363. Consultado el 11 de abril de 2022. 
  18. Alturo i Perucho, Jesús (1985). «Fragment d'un epítom del Glossarium Ansileubi de la primera meitat del segle X». Faventia 7 (1): 75-86. Consultado el 11 de abril de 2022. 
  19. Alturo i Perucho, Jesús (1987). «Fragments d'un glossari llatí basat en el Liber glossarum». Faventia 9 (1): 5-25. Consultado el 11 de abril de 2022. 
  20. Alturo i Perucho, Jesús (2014). «Un nuevo Liber glossarum de origen catalán del siglo IX-X». Estudios de filología e historia en honor del profesor Vitalino Valcárcel 1: 43-64. Consultado el 11 de abril de 2022. 
  21. Alturo i Perucho, Jesús; Alaix i Gimbert, Tània (2019). «A new critical edition of the Vatican Planctus monialis and a another unknown Planctus monialis from Obarra». Mittellateinisches Jahrbuch 54 (2): 299-314. 
  22. Alturo i Perucho, Jesús; Alaix i Gimbert, Tània (2021). El canonge Adanagell de Vic (Ca. 860-925), llavor de noves semences: la cultura a la Diòcesi d'Osona en els primers temps carolingis. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. pp. 318 p. ISBN 9788491911715. 
  23. Safont Plumed, Joan (24 de octubre de 2021). «Jesús Alturo i Tània Alaix: “Ramon de Cabó és el patriarca de les lletres catalanes”». Vilaweb. Consultado el 10 de abril de 2022. 
  24. Alturo i Perucho, Jesús (2022). «Joaquim Miret i Sans, historiador de les contrades pirinenques, recopilador dels més primitius testimonis de la parla catalana». Estudis Romànics 44: 279-293. Consultado el 10 de abril de 2022. 

Enlaces externos[editar]