Joan Llongueras i Badia

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Joan Llongueras
Información personal
Nacimiento 6 de junio de 1880 Ver y modificar los datos en Wikidata
Barcelona (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Fallecimiento 13 de octubre de 1953 Ver y modificar los datos en Wikidata (73 años)
Barcelona (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidad Española
Información profesional
Ocupación Compositor, pedagogo musical y poeta
Género Sardana Ver y modificar los datos en Wikidata
Distinciones

Joan Llongueras i Badia[1]​ (Barcelona, 6 de junio de 1880 - ibídem, 13 de octubre de 1953)[2]​ fue un compositor, pedagogo musical y poeta español.

Fue promotor en Cataluña del dalcrozismo, un innovador sistema de aprendizaje musical mediante el ritmo y el movimiento, ideado por el suizo Émile Jaques-Dalcroze. Este método ejerció durante el primer tercio del siglo XX una clara influencia en el sector profesional de las artes escénicas. Llongueras creó en 1912 el Instituto Catalán de Rítmica y Plástica (futuro Instituto Joan Llongueras), dentro de la estructura del Orfeón Catalán. En él aplicó las ideas del dalcrozismo tanto al arte como a la enseñanza musical infantil y a las terapias para discapacitados. Asimismo, en sus columnas en la Revista Musical Catalana y La Veu de Catalunya hizo una interpretación crítica de las actuaciones de los ballets de Diaguilev en el Liceo.[3]

Biografía[editar]

Se formó musicalmente con Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet y Enric Morera.[1]​ Más tarde estudió y se diplomó en 1911 en el Instituto Jaques-Dalcroze de Ginebra.[1]​ De regreso a Cataluña, en 1912 fundó el Instituto Catalán de Rítmica y Plástica, desde el que introdujo el método Jaques-Dalcroze en Cataluña, y fue su máximo impulsor.[1]

Su labor de pedagogo tuvo otras muchas facetas: fundó y dirigió (1901-1918) la Escuela Coral de Tarrasa y dirigió (1912-1918) la Escuela Municipal de Música de Tarrasa, antes de dirigir la de Barcelona (1924); también fue el director musical de las Escuelas del Ayuntamiento de Barcelona y de las Escuelas Blanquerna. En 1923 colaboró en la Revista Catalana de Música.[4]​ Fundó la Escuela Vallparadís junto con Artur Martorell, Enric Gibert y Alexandre Galí.

Fue proclamado Mestre en Gai Saber en los Juegos Florales de Barcelona de 1934. Algunos de sus poemas recibieron música de Lluís Millet y de Enric Morera. Hizo de crítico musical en La Veu de Catalunya y publicó habitualmente en la Revista Musical Catalana.[1]

Fue padre del pedagogo, compositor y director Josep Jordi Llongueras i Galí (1911-1981).

Tiene dedicada una plaza en Barcelona.[5]​ El fondo personal de Joan Llongueras se conserva en la Biblioteca de Catalunya.

Obras[editar]

Obra literaria[editar]

  • Ínfimes cròniques d'alta civilitat (1911)
  • Evocaciones y recuerdos de mi primera vida musical en Barcelona (1944)

Poemas presentados a los Juegos Florales de Barcelona[6]

  • Viatge (1904), 3r accésit a la Flor Natural[7]
  • L'amorosa Anna-Maria (1920)
  • Cançó de fadrina (1928), accésit a la Flor Natural
  • Cançó de Treball (1928)
  • Sensació de capvespre (1928)
  • Muntanya de Montserrat (1928 y 1930), premio de la Englantina de oro en 1930
  • Montserrat (1928 y 1931)
  • El desvari de les hores (1929)
  • Contemplació de les hores (1930), premio de la Viola de oro y plata
  • Infants (1930, 1931 y 1932)
  • Angels (1931)
  • Els anells de Mariagnó (1931)
  • Juvàlia i els fills (1931 y 1932)
  • Juvàlia i l'espòs (1932 y 1933)
  • Capvespral (1933), 2o accéit a la Flor Natural
  • A la llengua de la Pàtria (1934), premio de la Englantina de oro
  • Estampes (1934)
  • Ombres del passat (1934)

Obra musical[editar]

Es autor de la música y la letra de más de cien canciones infantiles escritas entre 1900 y 1949, sobre todo destinadas a los alumnos de su Instituto. La mayoría fueron editadas por Unión Musical Española y por Editorial Boileau. Algunas han pasado incluso a ser consideradas como canciones tradicionales.

Canciones infantiles

  • Cançons amb gestos i rondes infantils de Jacques-Dalcroze
  • Quatre sèries de cançons i jocs infantils
  • La festa dels reis
  • Les figures del pessebre
  • Les cançons de Nadal
  • El joc del cel
  • L'alegria dels sants reis

Música para piano

  • Jan i Mia
  • La vida senzilla
  • L'estiu efímer

Música coral

Referencias[editar]

  1. a b c d e Gran Enciclopedia Catalana (ed.). «Joan Llongueras i Badia». l'Enciclopèdia (en catalán). Barcelona. 
  2. Necrológica de La Vanguardia
  3. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, ed. (2012). «Altres artistes». Archivado desde el original el 17 de diciembre de 2013. Consultado el 18 de noviembre de 2012. 
  4. Millet, Maria Dolors. Revista Catalana de Música i Vibracions Archivado el 3 de diciembre de 2012 en Wayback Machine.
  5. Portavella i Isidoro, 2010, p. 226.
  6. Archivo Histórico de la Ciudad de Barcelona. Fondo 6B-Jocs Florals, Serie III-Pliques
  7. "La Vanguardia" 2 de mayo de 1904, página 2

Bibliografía[editar]

  • Portavella i Isidoro, Jesús (2010). Diccionari nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona (en catalán). Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona. ISBN 978-84-9850-216-9. 

Enlaces externos[editar]