Joan M. Monjo

De Wikipedia, la enciclopedia libre

Joan M. Monjo (Gandía, 1956 - id. 2007) fue un escritor de la Comunidad Valenciana, España. Licenciado en Filología hispánica, trabajó como maestro de bachillerato al Instituto Joan Fuster de Bellreguard y fue miembro del Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Premio Joanot Martorell de narrativa en su primera edición, 1979, y premio Andròmina de narrativa en 1982. Colaboró en las publicaciones Las Provincias, Canigó, Tossal, Bagalina, L'Espill, Lletres de Canvi, Cairell, Marina d'Art y Daina y fue miembro del Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell.

Obras[editar]

Narrativa[editar]

Novela[editar]

  • Ducat d'ombres (1982)
  • Les ales d'Àngel Vidal (1985)
  • ¡Esborreu-me el récord! (1988)
  • Examen de verbs irregulars (2001)

Biografías[editar]

  • Gonçal Castelló: els dies i la memòria
  • De Josep Rausell a Pep Mosca (1997)
  • Els dies i els treballs del pintor Josep Díaz Azorín [Monografía] (2008)

Enlaces externos[editar]

Referencias[editar]