Josep Maria Ballarín

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Josep Maria Ballarín en 2010, en un banquete del Colegio de Sant Ignasi de Sarrià, en Barcelona, donde se le organizó un homenaje.

Josep Maria Ballarín i Monset (Barcelona, 8 de febrero de 1920 - Berga, 18 de marzo de 2016)[1][2]​ fue un clérigo católico y un escritor español que escribió en catalán. A menudo se le menciona como Mossèn Ballarín (Mosén Ballarín).

Sus novelas Mossèn Tronxo y Santa Maria, pa cada dia fueron muy populares.

Estudios y vida religiosa[editar]

Placa de la calle dedicada a Ballarín en Gósol.

Estudió el bachillerato con los escolapios. Militó en el movimiento juvenil Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJCC). Luchó en la Guerra civil española al ser movilizado en la llamada Leva del Biberón.[3]​ Acabada la contienda, fue deportado a un campo de concentración, donde enfermó de tuberculosis, y fue desdtinado a Zamora. Durante seis años estuvo en tratamiento contra la tisis en Matadepera.[4]​ En 1946, con 26 años, ingresa en la Congregación del Oratorio de San Felipe Neri de Gracia.[5]​ Los filipenses lo envían a estudiar Teología al seminario de Solsona,[3]​ donde permanecerá entre 1947 y 1950.[6]​ El 4 de marzo de 1951 fue ordenado sacerdote.[6]​ Después, fue prefecto y formador del seminario durante seis años más.[3]​ En 1958 fue destinado al Santuario de Queralt, como capellán.[7]​ A partir de entonces se intensifica su dedicación a la escritura, entendida como un medio pastoral más. El 1988 fue nombrado vicario de la parroquia de Gósol.[8]

Colaboración en medios de comunicación[editar]

Colaboró con diversas publicaciones periódicas, como Avui, Serra d'Or, Qüestions de Vida Cristiana, Saó, Xarxa, Cop d'Ull, L'erol y en distintos programas de radio y televisión de TV3, Catalunya Ràdio y Ràdio Estel. El 2010 participó en el programa El Convidat con Albert Om.[9]

Hasta el 7 de marzo de 2016, cuando su salud se lo impidió, publicó un breve pensamiento diario en el periódico El Matí Digital.[10]​ Su última reflexión en este medio fue:

Passaran segles i encara hi haurà cristians creient que la fe no és una cançó fresca.[11][12]

Ideas políticas[editar]

El 2015 su nombre cerraba la lista de candidatos de la coalición independentista Junts pel Sí de Lérida para las elecciones al Parlamento de Cataluña de 2015.[13]

Legado documental[editar]

Desde 2018, el Archivo Comarcal del Berguedà conserva su fondo bibliográfico y documental.[6]

Obres[14][editar]

Narrativa breve[editar]

Novelas[5][editar]

  • Francesco. Barcelona: Edicions 62, 1967.
  • Ai Francesc, si aneu a les valls d'Andorra. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1982.
  • Mossèn Tronxo. Barcelona: Club Editor, 1989.
  • Tronxo, m'hi torno. Barcelona: Club Editor, 1994.
  • Santa Maria, pa cada dia. Barcelona: Planeta, 1996.
  • L'illa del Guacamai. Barcelona: Dèria, 2006.
  • Pluja neta, bassals bruts. El Papiol: Efadós, 2013.

No ficción[editar]

  • Queralt i Rasos de Peguera. Berga: L'Albí, 1988.
  • Mil anys i més d'un dia. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1989.
  • Més d'un dia de mil anys. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1989.
  • Mn. Ballarín: retrat d'una vida (con Maria Teresa Pous Mas). Barcelona: Columna Edicions, 1993.
  • Terra Santa i torna a Gósol. Barcelona: Planeta, 1997.[5]
  • Catalunya, terra de mar menuda. Barcelona: Planeta, 1998.[5]
  • Poblet: monjos. Poblet, 2002.[5]
  • L'Església amb cabres i tot: signes dels temps. Barcelona: Columna, 2004.[5]
  • La Flor de l'esperança. Berga: L'Albí, 2009.[5]
  • Carta de Nadal: sense més mots. Abadia de Montserrat, 2012.

Periodismo literario[editar]

  • Pregària al vent. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978.[5]
  • Torrent avall. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1982.
  • Vent sense paraules. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1982.[5]
  • De Nadal a Reis. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1984.
  • Vigília de Nadal. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1987.
  • Gent i ninots. Barcelona: Barcelonesa d'Edicions, 1990.
  • Pauses (3 vol.). Barcelona: Barcelonesa d'Edicions, 1992 - 1995.
  • Nadals i nadales. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1995.
  • Un any i un altre : fins als vuitanta, que Déu n'hi do. Barcelona: Planeta, 2000.[5]

Teatro infantil i juvenil[editar]

  • Els Pastorets de Gósol. Amb les cançons de l'àvia Teresa [textos y dibujos de Josep M. Ballarín]. Barcelona: Dèria, 2006.

Otros[5][editar]

  • Quaderns autobiogràfics: Santa Teresina de Lisieux. Barcelona: Edicions 62, 1964.
  • Sant Benet, mil cinc-cents anys. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1980.
  • Sant Francesc, vuit-cents anys. Barcelona: Comissió VIII Centenari Any Franciscà, 1982.
  • El Loiola i els seus. Barcelona: Columna, 1991.
  • Homenatge a Queralt. Berga: Columna - L'Albí, 1994.
  • La mainada del bon Déu: xerrada amb savis menuts. Barcelona: Columna, 2001.
  • Paràbola dels retorns. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1980.[5]
  • "Logos", teologia i teòlegs. Barcelona: Institut de Teologia, 1989.
  • Barcelona. Barcelona: Columna, 1992.
  • Camins i silenci: de Queralt estant. Berga: L'Albí, 1995.

Homenajes y premios[editar]

Homenajes[editar]

  • 1995: Cruz de Sant Jordi.[15]
  • 2004: medalla de oro de la ciudad de Berga.[7]
  • 2020: Se celebró en Gósol una serie de actos conmemorativos por el centenario del nacimiento de Ballarin.[16]

Premios literarios[editar]


Predecesor:
Albert Manent

Premio Ramon Llull de novela

1996
Sucesor:
Joan Corbella

Notas[editar]

  1. Morales, Aida. Nació Digital, ed. «Mor mossèn Ballarín als 96 anys». Consultado el 18 de marzo de 2016. 
  2. Rafart, Benigne (2016). «Dietari». Erol, L': revista cultural del Berguedà 0 (128). p. 66–68. ISSN 2385-3492. 
  3. a b c «Ballarín, el mosén que no era un 'tronxo'». El Periódico. 18 de marzo de 2016. Consultado el 1/04/2021. 
  4. Ajuntament de Matadepera, ed. (19 de marzo de 2016). «Mor Mossèn Josep Maria Ballarín als 96 anys». Consultado el 1/04/2021. 
  5. a b c d e f g h i j k l m n Gran Enciclopedia Catalana (ed.). «Josep Maria Ballarín». l'Enciclopèdia (en catalán). Barcelona. 
  6. a b c «Berga rep aquest dissabte el fons bibliogràfic i documental de Josep Maria Ballarín». Aquí el Berguedà. 21 de diciembre de 2018. Consultado el 1 de abril de 2021. 
  7. a b Riu, Fermí (18 de marzo de 2016). «Mor Mossèn Josep Maria Ballarín». Revista Tasta. Consultado el 1 de abril de 2021. 
  8. «Muere el religioso y escritor catalán mossèn Ballarín». La Vanguardia. 18 de marzo de 2016. Consultado el 1 de abril de 2021. 
  9. «Blog de "El Convidat"». Archivado desde el original el 15 de noviembre de 2010. Consultado el 3 de noviembre de 2010. 
  10. CatalunyaReligió.cat, ed. (13 de marzo de 2016). «Pendents de la salut de mossèn Ballarín». Consultado el 13 de marzo de 2016. 
  11. Ballarín, Josep Maria (7 de marzo de 2016). «Pensament del dia». El Matí Digital. Consultado el 18 de marzo de 2016. «Pasarán los siglos y todavía habrá cristianos que crean que la fe no es una canción fresca». 
  12. CatalunyaReligió.cat (ed.). «Mor mossèn Ballarín, el rector de Catalunya». Consultado el 18 de marzo de 2016. 
  13. Ara.cat, ed. (8 de agosto de 2015). «Mossèn Ballarín tancarà la llista de Junts per Sí a Lleida». 
  14. Gran Enciclopedia Catalana (ed.). «Josep Maria Ballarín». l'Enciclopèdia (en catalán). Barcelona. 
  15. «Muere el sacerdote y escritor Josep Maria Ballarín a los 96 años». El País. 18 de marzo de 2016. Consultado el 1/04/2021. 
  16. Mor, Laura (6 de febrero de 2020). «Comença l’Any del Centenari de mossèn Ballarín». Catalunya Religió. Consultado el 1 de abril de 2021.