Mercè Costa

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Mercè Costa
Información personal
Nacimiento 15 de marzo de 1923 Ver y modificar los datos en Wikidata
Gerona (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Fallecimiento 10 de abril de 2020 Ver y modificar los datos en Wikidata (97 años)
Barcelona (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidad Española
Información profesional
Ocupación Archivera Ver y modificar los datos en Wikidata
Cargos ocupados Director de Archivo General de la Corona de Aragón (1984-1988) Ver y modificar los datos en Wikidata
Empleador Archivo General de la Corona de Aragón Ver y modificar los datos en Wikidata
Miembro de Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos (desde 1954) Ver y modificar los datos en Wikidata

Maria Mercè Costa Paretas (Gerona, 15 de marzo de 1923-Barcelona, 10 de abril de 2020) fue una archivera española, la primera directora del Archivo General de la Corona de Aragón, desde 1983 hasta su jubilación, en 1988.[1][2]

Trayectoria[editar]

Licenciada en 1949 en Filosofía y Letras, sección de Historia, por la Universidad de Barcelona, en 1954 ingresó en el Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos. Trabajó en los archivos de la Audiencia de Navarra, de la Delegación de Hacienda de Pamplona y del Museo Arqueológico Provincial de Girona, hasta que en 1961 obtuvo plaza en el Archivo de la Corona de Aragón de Barcelona, donde fue secretaria, entre 1964 y 1981.[3]

Después, y hasta 1983 fue su subdirectora y, desde este año hasta 1988, cuando se jubiló, directora de la institución.[1][2]​ También fue becaria del Instituto Jerónimo Zurita del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), completando gracias a ello su tesis doctoral sobre la casa nobiliaria de Jérica.[4]​ Durante todos estos años, su trabajo archivístico se centró especialmente en la documentación de órdenes religiosas y militares, nobleza, y Cerdeña conservada en el Archivo.[1]

La ingente labor de investigación que emprendió en los archivos de las instituciones monásticas dio a la luz un gran número de estudios, guías, apéndices e inventarios sobre estos materiales. Destacan estudios referidos a diversas monacato femenino, y las relativas a la casa de Jérica.[2]

Además de participar activamente en congresos de historia nacionales e internacionales, fue secretaria y miembro de la Comisión permanente de los Congresos de Historia de la Corona de Aragón, contribuyendo a la proyección internacional del archivo.[1][2]

Obra[editar]

Sus principales obras son:[5]

Tesis doctoral[editar]

  • La casa de Jérica y su política en relación con la monarquía de la Corona de Aragón (siglos XIII-XIV), UAB, 1991

Libros[editar]

  • El mundo de las damas de Jonqueres, 2005
  • La casa de Jérica y su política en relación con la monarquía de la Corona de Aragón (siglos XIII-XIV), 1998
  • Violant Carroç, una condesa desdichada, 1973
  • (con otros autores) Privilegios reales concedidos a la ciudad de Barcelona, 1971

Artículos[editar]

  • «La misteriosa dama de Xèrica», Acta historica et archaeologica mediaevalia, 22, 2001
  • «El segon monestir de Jonqueres i el molí d'En Carbonell», Anuario de estudios medievales, 28, 1998
  • «Conflictes de pesca a les mars de Palamós (1571-1576)», Estudis del Baix Empordà, Vol. 14, 1995
  • «Un misteri onomàstic al voltant de la infanta Isabel d'Aragó», Anuario de estudios medievales, 18, 1988
  • «Reparació d'una nau en el port de Palamós (1434)», Estudis del Baix Empordà, Vol.7, 1988
  • «La casa dels senyors d'Ayerbe, d'origen reial», Medievalia, 8, 1988
  • «Palamós medieval: aspectes de la defensa de la vila», Estudis del Baix Empordà, Vol. 1, 1981
  • «Los reyes de Portugal en la frontera castellano-aragonesa (1304)», Medievalia, 2, 1981
  • «Notícia dels habitants de l'Espluga de Francolí a la segona meitat del segle XV», Aplec de treballs, 2, 1980
  • «Mahalta o Ermessenda?: sobre les sepultures comtals a la seu de Girona», Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 25, 1979-80
  • «Els antics ponts de Girona», Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 22, 1974
  • «Les dames nobles de Jonqueres». II Col·loqui d'història del monaquisme català, 1974
  • «El monestir de Jonqueres. Història d'un edifici desaparegut». Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, 15, 1973
  • «Una batalla entre nobles a Barcelona (1379)», Anuario de estudios medievales, 7, 1970-1971
  • «La familia dels jutges d'Arborea», Studi Sardi, XXI, 1970
  • «Els necrologis del convent d'Alguaire», Miscelánea de estudios dedicados a Martínez Ferrando, archivero, 1968
  • «Comentario a siete lápidas del Museo Arqueológico provincial», Revista de Girona, 7, 1959
  • «Presencia del Museo Arqueológico Provincial en la I exposición Iberoamericana de Numismática y Medallística», Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 12, 1958
  • «Museo Arqueológico Provincial de Gerona: Ingresos del año 1956», Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 11, 1957

Colaboraciones en obras colectivas[editar]

  • «Activitats d'un batlle de Palamós», enː El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta: XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, Vol. 3, 2003
  • «Relacions entre Alfons el Magnànim i els Països Balcànics: testimonis documentals», enː La Corona d'Aragona ai tempi di Alfonso II el Magnanimo: i modelli politico-istituzionali, la circolazione degli uomini, delle idee, delle merci, gli influssi sulla società e sul costume, Vol. 1, 2001
  • «Els esclaus del monestir de Jonqueres», enː De l'esclavitud a la llibertat: esclaus i lliberts a l'edat mitjana; actes del col·loqui internacional celebrat a Barcelona, del 27 al 29 de maig de 1999, 2000
  • «L'infant que hauria pogut ser rei», enː El poder real de la Corona de Aragón: (siglos XIV-XVI), Vol. 3, 1996
  • «Els altres ordes religioso-militars als Països Catalans», enː Actes de les Primeres Jornades sobre els Ordes Religioso-Militars als Països Catalans (segles XII-XIX): (Montblanc, 8-10 de novembre de 1985), 1994
  • «Aspectos del mudéjar cordobés», enː Actas del II Simposio internacional de mudejarismo. Arte: Teruel. 19-21 de noviembre de 1981, 1982
  • «Una figura enigmática: Valor de Ligia», enː La corona de Aragon en el siglo XIV, Vol. 3, 1973
  • «Una batalla entre nobles a Barcelona (1379)», enː La investigación de la historia hispánica del siglo XIV: problemas y cuestiones / Emilio Sáez (ed. lit.), 1973, págs. 533-554

Reconocimientos[editar]

Tuvo una beca para estudios en el extranjero de la Fundación Juan March en 1959, al final de la cual redactó la memoria sobre el tema "Relaciones entre el Papado y Pedro IV de Aragón".[6]

En 2020, Costa fue incluida en el proyecto de la Subdirección General de Archivos Estatales titulado "Mujeres Investigadoras en los Archivos Estatales (1900-1970)", y que se encuentra en el Portal de Archivos Españoles (PARES).[1]​ Esta iniciativa fue impulsada por el Ministerio de Cultura con el objetivo es reconocer y poner en valor las contribuciones de aquellas mujeres que desarrollaron investigaciones en los diferentes archivos estatales a principios del siglo XX.[7]

Referencias[editar]