Pere Morey

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Pere Morey
Información personal
Nombre de nacimiento Pere Morey Servera Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacimiento 23 de diciembre de 1941 Ver y modificar los datos en Wikidata
Palma de Mallorca (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Fallecimiento 5 de noviembre de 2019 Ver y modificar los datos en Wikidata (77 años)
Nacionalidad Española
Lengua materna Español y catalán Ver y modificar los datos en Wikidata
Educación
Educado en
Información profesional
Ocupación Escritor Ver y modificar los datos en Wikidata
Lengua literaria Catalán
Género Literatura infantil y juvenil Ver y modificar los datos en Wikidata

Pere Morey Servera (Palma de Mallorca, 23 de diciembre de 1941 - ibídem, 5 de noviembre de 2019)[1]​ fue un escritor español especializado en literatura infantil y juvenil en catalán.[2]

Biografía[editar]

Trabajó como profesor universitario licenciado en ciencias económicas por la Universidad de Barcelona y en ciencias empresariales por la Universidad de las Islas Baleares. Colaboró en medios de comunicación como IB3 Televisión, IB3 Radio, Onda Cero, Ona Mallorca, Radio Calviá, TVE, Radio Popular y El Mirall.[3]​ Escribió novela histórica, novela negra, ciencia ficción, teatro y un mimodrama con fondos musicales. También escribió guiones para películas y cómics.[4]​ Su obra se ha traducido del catalán al alemán, al español y al francés.

Como miembro de la Comisión Cívica del Tricentenario 1715-2015, participó activamente en Mallorca con una novela sobre la guerra de sucesión: La darrera canonada. Mallorca, 1701-1715.[5]​ Participa también en el documental La Resistència realizado por Pere Sánchez, con Bartolomeu Mestre, Guillem Morro Veny y Oriol Junqueras.[6][7]

Obra[editar]

  • 1979: Rondalles pels qui les saben totes
  • 1984: Pedres que suren
  • 1984: Rondalles pels qui els agrada la història
  • 1984: La ciàtica de mossèn Blai i altres rondalles picantetes
  • 1986: Una olor com de fera
  • 1987: Rondalles pels qui els agraden blanques
  • 1987: Operació Verge Negra
  • 1987: L'anell de Boken-Rau (I)
  • 1987: Dia D a Santa Ponça
  • 1989: Però... Tu no eres mort?
  • 1990: Mai no encalcis un cec a les fosques
  • 1992: Mai no moriràs, Gilgamesh!
  • 1993: El llaüt de vela negra
  • 1993: L'anell de Boken-Rau (II)
  • 1994: Allò que conta el vent del desert
  • 1995: Al començament fou el foc
  • 1995: La simfonia dels adéus
  • 1996: La volta al món en 8 rondalles
  • 1998: Llibre de Geografantasia i contes
  • 1998: El darrer pregó d'Abú Yahià
  • 1999: El templer i l'arquitecte
  • 2000: El sol mai no es pon (sobre els meus fills)
  • 2002: La metgessa càtara
  • 2003: Les descomunals aventures del cavaller de l'armadura abonyegada
  • 2008: Peix de prémer
  • 2009: Pirènia, el país que mai no va existir
  • 2011: Els casos més espaterrants de l'inspector Tellini Alpesto
  • 2013: La magrana de foc
  • 2013: Lluna negra[8]
  • 2015: La darrera canonada. Mallorca 1701-1715.

Teatro infantil y juvenil[editar]

  • Sagran (Mimodrama musical), 1981.
  • La flor romanialíssima, 1982.
  • Set missatges per en Joanet, 2006.
  • Sagran 2-0 (no és més que un mirall), 2006.

Premios[editar]

  • Premio Joaquim Ruyra de narrativa juvenil (1983) por Pedres que suren. Esta obra también obtuvo el premio Literatura Catalana de la Generalidad de Cataluña-obra de creación para lectura de niños (1984).
  • Premio Joanot Martorell de narrativa de Gandia (1984): La ciàtica de mossèn Blai i altres rondalles picantetes.
  • Premio Baltasar Porcel de narrativa de Andrach (1992): La simfonia dels adéus.
  • Premio Guillem Cifre de Colonya (1993) por Allò que conta el vent del desert.
  • Premio Baltasar Porcel de narrativa de Andrach (2002): Les descomunals aventures del cavaller de l'armadura abonyegada.
  • Premio Mallorca Fantàstica de Literatura (2011): Pirènia, el país que mai no va existir.[9]

Referencias[editar]

  1. Redacción (5 de noviembre de 2019). «Ha mort l'escriptor i entusiasta promotor de la llengua catalana Pere Morey». dBalears (en catalán) (Palma de Mallorca). Consultado el 5 de noviembre de 2019. 
  2. «Pere Morey i Servera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Inici». Departament de Cultura (en catalán). Consultado el 8 de febrero de 2019. 
  4. Biografia
  5. Pons, Damià (23 de mayo de 2015). «El Tricentenari, a tota màquina». AraBalears.cat (en catalán). Consultado el 7 de noviembre de 2019. 
  6. La Resistència
  7. «Tricentenari 1715/2015. OCB-Comissió Cívica». Archivado desde el original el 6 de junio de 2016. Consultado el 1 de diciembre de 2018. 
  8. «Obra». Archivado desde el original el 1 de diciembre de 2018. Consultado el 1 de diciembre de 2018. 
  9. Premis

Bibliografía[editar]

  • «Pere Morey i Servera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grupo Enciclopèdia Catalana.

Enlaces externos[editar]