Usuario:Ana Satchi/Taller

De Wikipedia, la enciclopedia libre

Audre Lorde[editar]

Audre Geraldine Lorde (Harlem, Nova York 18 febrer 1934 - Saint Croix 17 de novembre de 1992) va ser una escriptora afroamericana, feminista, lesbiana i activista pels drets civils. Com a poeta és especialment coneguda pel seu domini tècnic i expressió emocional amb els quals expressa ira i indignació per les injustícies civils i socials que va observar al llarg de la seva vida.[1]​ seus poemes i prosa van tractar en gran mesura temes relacionats amb els drets civils , el feminisme i l'exploració de la identitat femenina negra.2 la seva obra més coneguda és la La hermana, la extranjera, [2]​ un llibre d'assajos que conté diversos dels seus textos més influents de les lluites contra el racisme, el masclisme i la opressió heteronormativa com són "no hi ha jerarquies en l'opressió" i "Les eines de l'amo no destruiran la casa de l'amo".

Després de passar per l'experiència del càncer de mama i reflexionar sobre les discriminacions sofertes per les dones, que se superposen a les de raça i d'orientació sexual i que se sumen a la malaltia, va publicar en 1981 Els diaris del càncer un text dirigit tant a els que han viscut o viuen l'experiència, com per als que acompanyen a altres en el procés.

Biografía[editar]

Audre Lorde va créixer al Harlem, Nova York. Els seus pares, immigrants afrocaribenys de l'illa de Granada van ser Gertrude Belmar i Frederick Lorde. Nomenada per ells com Audrey Geraldine Lorde, va optar per abandonar la "i" del seu nom de pila, com ho explica en Zami. Una nueva forma de escribir mi nombre [3]​. Va ser la menor de tres filles i, al costat de les seves germanes Phyllis i Helen, va créixer escoltant històries de la seva mare sobre les Índies Occidentals. Va aprendre a parlar i a llegir al mateix temps, ensenyada per la seva mare. Va escriure el seu primer poema quan era a l'escola primària. Després de graduar en Literatura i Filosofia al Col·legi Hunter (1951) va assistir a la Universitat Hunter entre 1954-1959.

Va tenir amors lèsbics en la seva joventut i va patir homofòbia en intentar adherir-se a l'associació d'escriptors Harlemn Writers Guild en els anys 50. No es va rendir i va freqüentar els cercles culturals gais de Greenwich Village. Va ser cofundadora de The Kitchen Table-Women of Color Press (Editorial de mujeres de color La Mesa de Cocina) i codirectora del diari lèsbic Chrysalis. [4]​

El 1954, va viure a la Ciutat de Mèxic i en Cuernavaca, Morelos. Durant aquesta estada va acudir a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i es va integrar al cercle d'exiliats nord-americans en aquesta segona ciutat. Aquest període va ser un moment d'afirmació i de renovació, que li va permetre confirmar la seva identitat a nivell personal i artístic com a lesbiana i poeta. [5]​

El 1961 va rebre el seu Màster de bibliotecologia de la Universitat de Columbia. Va treballar durant diversos anys com a bibliotecària. Es va casar en 1962 amb l'advocat Edward Rollins, amb qui va tenir a les seves dues filles. La parella es va divorciar en 1970.5

Va rebre un subsidi d'NEA el 1968 i va ser contractada com a "poeta resident" pel Tougaloo College on va conèixer a qui va ser la seva parella durant dinou anys, Frances Louise Clayton.

El 1968 va publicar el seu primer llibre de poesia, The First Cities. El 1978 va començar a treballar com a professora d'anglès, primer en el John Jay College of Criminal Justice de Nova York, i després en el Hunter College.

Entre 1984 i 1992 va passar molt temps a Berlín. En 1984 va ser professora convidada a l'Institut F. Kennedy per a Estudis Nord-americans de la Freie Universitat de Berlín, època en la qual Lorde guanya un important reconeixement a Europa, especialment a Alemanya.

El 1978 se li va diagnosticar un càncer de mama pel qual li van realitzar una mastectomia. Sis anys més tard es va enfrontar a un càncer hepàtic. Sobre la seva experiència amb la malaltia en 1981 va publicarLos Diarios del Cáncer [6]​. Va morir el 17 de novembre de 1992 a Saint Croix on vivia amb la seva parella Glòria. Abans de la seva mort, durant una cerimònia africana de baptisme, Lorde prendre el nom de Gamba Adisa, que vol dir: "Guerrera: la que fa comprendre".

Pensament lesbofeminista[editar]

Lorde s'identificava com guerrera, dona, negra, mare, lesbiana, poeta; pugnava per no reduir-se a una d'aquelles identitats, sinó reafirmar-com a font de força. Va plantejar, entre altres idees, que el racisme, el classisme, el sexisme i l'homofòbia són quatre tipus de ceguesa nascuts de la mateixa arrel: la impossibilitat de reconèixer el concepte de diferència pel que fa força humana dinàmica. Al llarg de la seva vida, va assumir la seva poesia i activisme com un treball per confrontar i exposar les injustícies derivades d'aquest tipus de fòbies al diferent. En la conferència "Les eines de l'amo mai desmunten la casa de l'amo", recollida en el llibre La germana, l'estrangera, ha exposat que les pautes derivades de les estructures d'opressió que les dones han incorporat a la seva forma de vida, és una forma d'opressió establerta a l'interior.

De la mateixa manera, ha assenyalat que:

"Promoure la mera tolerància de les diferències entre les dones és incórrer en el més bast dels reformismes. Suposa negar del tot la funció creativa que les diferències exerceixen en les nostres vides. Les diferències no s'han de contemplar amb simple tolerància; per contra, s'han de veure com la reserva de polaritats necessàries perquè salti l'espurna de la nostra creativitat mitjançant un procés dialèctic. Només així deixa de resultar amenaçadora la necessitat de la interdependència. Només en el marc de la interdependència de diverses forces, reconegudes en un pla d'igualtat, pot generar la força de buscar noves formes de ser en el món i el valor i el suport necessaris per actuar en un territori encara per conquistar."

Bibliografia selecta[editar]

  • The First Cities (Las primeras ciudades) (1968)
  • Cables to Rage (Cables hacia el odio) (1970)
  • From a Land Where Other People Live (Desde una tierra donde vive otra gente) (1973)
  • New York Head Shop and Museum (1974)
  • Coal (1976)
  • Between Our Selves (Entre nosotros) (1976)
  • The Black Unicorn (El unicornio negro) (1978)
  • Chosen Poems: Old and New (Poemas selectos: Viejos y nuevos) (1982)
  • Zami: A New Spelling of My Name (Zami: Una nueva forma de escribir mi nombre) (1983)
  • Sister Outsider: Essays and Speeches (Ensayos y discursos) (1984)
  • Our Dead Behind Us (Nuestra muerte detrás de nosotros) (1986)
  • The Marvelous Arithmetics of Distance (La maravillosa aritmética de la distancia) (1993)
  • Los diarios del cáncer (ensayo traducido del inglés por Gabriela Adelstein, Hipólita Ediciones, Rosario, 2008).

Documentals[editar]

  • A Litany For Survival: the Life and Work of Audre Lorde. Ada Gay Griffin i Michelle Parkerson. (1995) [7]​
  • Audre Lorde - The Berlin Years 1984 to 1992. Dirigit per Dagmar Schultz.[8]​

Referències[editar]

  1. ↑ «Poetry Foundation». Consultado el 31 desembre 2017. 
  2. ↑ Lorde, Audre (2003). La hermana, la extranjera. Horas y Horas. ISBN 84-87715-93-1. 
  3. ↑ Lorde, Audre (2009). Zami. Una nueva forma de escribir mi nombre. Horas y horas. ISBN 978-84-96004-27-6. 
  4. ↑ Kika Fumero. «InOutRadio. Desconocidas y Fascinantes: Audre Lorde, una amazona guerrera por Kika Fumero». 
  5. ↑ Alexis, De Veaux (2004). Warrior Poet. A biography of Audre Lorde. New York, New York: Norton. ISBN 03-93019-54-3. 
  6. ↑ «Los diaros del cáncer». 2008. 
  7. ↑ «A Litany For Survival: the Life and Work of Audre Lorde». 
  8. ↑ «Audre Lorde - The Berlin Years 1984 to 1992». 

Enlaces externos[editar]

Obtenido de «https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuario:Ana_Satchi/Taller&oldid=109228533»