Usuario:Emma.argemi/Taller

Neo Rauch

Neo Rauch (Leipzig, Alemania, 18 d’abril del 1960) és un pintor alemany contemporani, un dels artistes més originals de la nova pintura alemanya i europea, concretament de la nova escola de Leipzig.

Biografia

Neo Rauch va néixer a Leipzig (Alemanya) al 1960, i va viure la caiguda del mur de Berlin i la següent reunificació de les dues Alemanyes. Es va quedà orfe quan només tenia sis setmanes de vida, i es va criar a Aschersleben. Els seus pares eren estudiants d’art, i això el va influenciar a l’hora d’anar a estudiar Belles Arts a l’acadèmia Hoschule für Grafik und Buchkunst (https://en.wikipedia.org/wiki/Hochschule_f%C3%BCr_Grafik_und_Buchkunst_Leipzig) als 21 anys. Durant el seu grau va tenir de professor a Arno Rink, i més tard va fer un post-grau on Bernhard Heisig impartia classes; els dos artistes van influenciar-lo en el seu treball. Alguns dels seus altres referents en aquells temps an ser:, Giorgio de Chirico, Max Beckmann, Oskar Schlemmer, René Magritte o Paul Delvaux. Tres anys més tard, Rauch torna a l’acadèmia de Leipzig com a conferenciant i assistent. Al 2005 va començar a impartir classes com a professor. Actualment, segueix vivint a Leipzig i està casat amb la pintora Rosa Loy (https://de.wikipedia.org/wiki/Rosa_Loy).

Obra

L’obra de Neo Rauch té un punt d’inflexió degut al seu context, que és la caiguda del Mur de Berlín. Abans de la reunificació del país, tota l’obra de l’artista estava creada sota un marc imposat per República Democràtica d’Alemanya (RDA) del realisme socialista, que consistia en l’estil Bitterfeld Weg, el qual es caracteritzava per ser expressiu-impressionista.

Després de la caiguda, cap al 1989, el treball de Rauch anirà evolucionant fins a crear un estil amb nous models en contra dels cànons acadèmics i la doctrina de la RDA. Després de 5 anys, desenvolupà un estil propi i desconcertant, separat dels principis estètics de l'Escola de Leipzig, amb un univers ple de simbolisme, entre el somni i el malson, que fa dubtar a l’espectador, però també li transmet un sentiment de melancolia i familiaritat.

Les seves obres són la continuació dels seus somnis, tant reals o imaginaris, del present o del passat. Tot i que això el podria definir com un artista Surrealista, ho contradiu ja que no retrata les seves fantasies sexuals com molts dels surrealistes. Crea unes pintures de grans dimensions fragmentades amb una tècnica acadèmica, caracteritzades per perspectives múltiples i impossibles que combinen espais interiors i exteriors. El seu mètode de treball, segons ell, és un procés natural; comença creant un escenari (el fons) per col·locar-hi, després, uns actors (figures i objectes) que es relacionaran entre ells sense planejar-ho ni evitar-ho. No fa esbossos previs, tot sorgeix de les imatges que te emmagatzemades a la memòria. Aquestes fons solen ser paisatges urbans de la seva ciutat natal, Leipzig, amb edificis que ens recorden als anys 50 i 60 que, tot hi ser bastant moderns, tenen un aire desolat. A més a més, introdueix nous elements, com el còmic clàssic, tant de forma literal com en versió pop-art (un dels seus referents és Patrick Caulfield).

Per una altra banda, la seva obra està influenciada per els elements kitsch del Romantisicme alemany; l’artista els descontextualitza, creant així un contrast entre el què es considera modern i el què és vell, fent que deixin de tenir el seu significat convencional.

Tot i deixar de banda l’estil de l’Alemanya de l’Est, les seves pintures no ho fan del tot; es pot notar en els personatges, humans o híbrids, que crea, els quals recorden als treballadors que apareixien en les revistes social-realistes que intentaven vendre una felicitat falsa. Les figures que apareixen semblen que estiguin atrapades en el temps, realitzant activitats difícils d’identificar per l’espectador; construeix unes escenes utòpiques molt complexes que confonen l'ull, vives però amb personatges aturats.

Neo Rauch en tot moment contrasta diverses situacions, com la tradició de l’antiga Alemanya amb elements de la nova reunificada, les pintures que estan entre la realitat i els somnis, crea ponts entre la seva infantesa i el present. Vol descontextualitzar els elements i crear situacions oposades. Analitza el seu món canviant a través de les seves experiències personals, i dóna una mirada crítica i satírica, sense resoldre res, simplement posant un focus de llum sobre les contradiccions que viu o ha viscut. 

Exposicions

A part de participar en múltiples exposicions col·lectives, n’ha realitzat diverses d’individuals:

• Neo Rauch. David Zwriner (Nova York, EEUU, 2008)
• Neo Rauch at the Met: para. The Metropolitan Museum of Art (Nova York, EEUU, 2007)
• Neo Rauch.  Musée d’art Contemporain de Montréal (Quebec, Canada, 2006)
• Neo Rauch: Der Zeitraum.  Galerie EIGEN + ART (Leipzig, Alemany, 2006)
• Neo Rauch: Neue Rollen, Paintings 2993-2006. Kunstmuseum Wolfsburg (Wolfsburg, Alemanya, 2006)
• Neo Rauch. Centro de Arte Contemporáneo de Málaga (Màlaga, Espanya, 2005)
• Neo Rauch: Renegaten. David Zwirner (Nova York, EEUU, 2005)
• Neo Rauch works 1994-2000: The Leipziger Volkszeitung Collection. Honololu Academy of Arts (Honololu, Hawaii, 2005)
• Neo rauch: works on paper 2003-2004. Albertina (Viena, Àustria, 2004)
• Galerie EIGEN + ART (Berlín, Alemanya, 2003)
• Neo Rauch. Saint Louis Art Museum (Missouri, EEUU, 2003)
• Neo Rauch. Bonnefanteun Museum (Masstricht, Holanda, 2002), en relació amb la premiació de The Vincent Award
• Neo Rauch. David Zwirner (Nova York, EEUU, 2002)
• Neo Rauch: Sammlung Deutsche Bank. Deutsche Guggenheim (Berlín, Alemanya, 2001)
• Galerie EIGEN + ART (Leipzig, Alemanya, 2000)
• Neo Rauch. David Zwriner (Nova York, EEUU, 2000)
• Neo Rauch: Randgebiet. Galerie für Zeitgenössische Kunst (Leipzig, Alemanya, 2000)
• Galerie EIGEN + ART (Berlín, Alemanya, 1999)
• Galerie der Stadt Backnang (Backnang, Alemanya, 1998)
• Manöver. Galerie EIGEN + ART (Leipzig, Alemanya, 1997)
• Museum der bildenden Künste (Leipzig, Alemanya, 1997)
• Dresdner Bank (Leipzig, Alemanya, 1995)
• Galerie EIGEN + ART (Berlín, Alemanya, 1995)
• Marineschule. Overbeck Gesellschaft (Lübeck, Alemanya, 1995)
• Projekt. Galerie Kunstverien Elsterpark (Leipzig, Alemanya, 1994)
• Galerie EIGEN + ART (Leipzig, Alemanya, 1993)

Premis

• 2010, Stiftungspreis der ökumenischen Stiftung Bibel und Kultur a Stuttgart (Alemanya)
• 2005, Finkenwerder Art Prize a Hamburg (Alemanya)
• 2002, The Vincent Award, Bonnefanten Museu a Maastricht (Holanda)
• 1997, Leipziger Volkszeirung Art Award a Leipzig (Alemanya)
• 1992, Renta-Preis a Nuremberg (Alemanya)

Bibliografia

• Hatje Cantz Publishers, Osfilden-Ruit and authors (2002) Neo Rauch. Alemanya.
• Hatje Cantz (2004). Neo Rauch: Arbeitein auf Papier 2003-2004. Áustria, Viena: Albertina.
• David Zwriner/Steidl (2008). Neo Rauch. Nova York, EEUU.
• Centro de Arte Contemporáneo de Málaga (2005). Catáleg Neo Rauch. Málaga, Espanya.
• DuMont Bouchverlag (2007). Catáleg Neo Rauch para. Nova York, EEUU.

Enllaços externs

• Subpàgina a la web de la galeria David Zwirner: http://www.davidzwirner.com/artists/neo-rauch/
• Subpàgina a la web de la galeria EIGEN + ART: http://www.eigen-art.com/index.php?article_id=103&clang=1

Vegueu també

• Gerhard Richter

Referències

ferènciese