Usuario:Gons/Caso Palma Arena

De Wikipedia, la enciclopedia libre

El Caso Espada, conocido popularmente como Caso Palma Arena, es un presunto caso de corrupción sucedido en las Islas Baleares y que está siendo investigado por la Fiscalía Anticorrupción de dicha comunidad autónoma. El caso surgió a raíz de la construcción del pabellón deportivo Palma Arena de Palma, presupuestado inicialmente en 48 millones de euros, pero que acabó costando entre 90 y 100, dependiendo de las fuentes.

La construcción[editar]

El velódromo fue construído a través de un consorcio de empresas ad hoc. El 14 de noviembre de 2004 se acordó la creación del consorcio llamado Consorcio para la construcción del velódromo de Palma. Fue publicado en el Boletín Oficial de las Islas Baleares el 17 de noviembre de 2005. Estaba formado por la Fundación para el Apoyo y la Promoción del Deporte Balear, Illesport y el Ayuntamiento de Palma.[1]




La constructora FCC, l'accionista principal és la coneguda empresària Esther Koplowitz, s'havia adjudicat el 27 de gener de 2006 la licitació de l'obra gruixuda -fonamentació i estructura- del velòdrom, mitjançant una unió temporal d'empreses (UTE) amb la mallorquina Melchor Mascaró SA. L'oferta de la UTE FCC / Melchor Mascaró va obtenir la millor puntuació, rebaixant a tres mesos el temps previst dels treballs, i per un import de 9,8 milions d'euros.

Els arquitectes Luis i Jaime García-Ruiz Guasp, a través de la seva societat GR-1 S.L., van assumir la direcció d'obra del Palma Arena arran de que el 23 de març de 2006 el Govern del PP va rescindir el contracte al redactor del projecte, Ralph Shürmann, per incompliment del mateix. A partir de llavors, el despatx dels dos primers va anar presentant periòdicament a l'Executiu factures en concepte de "honoraris a compte de la direcció tècnica"[2]​.

Relació dels fets[editar]

Sortida del cas a la llum[editar]

El 10 de juliol de 2008, el Diario de Mallorca va treure el cas a la llum[3]​.

L'adjudicació de l’obra fou concedida a la UTE formada per FCC i Melchor Mascaró (el velòdrom i el pavelló multiusos) es realitzà per 46,4 milions d’euros. Però el cost final ha superat els 100.

El conseller de Joventut i Esports, Mateu Cañellas (UM), va ordenar a l'abril del 2008 als seus serveis jurídics analitzar tot l'expedient de construcció del velòdrom. Aquesta obra, un dels projectes estel·lars de l'Executiu de Jaume Matas (PP), va costar 90 milions d'euros, gairebé dues vegades més del previst. Aquest increment es correspon amb modificacions del projecte i afegits que no van ser adjudicats seguint el pertinent procediment, raó per la qual el Govern va voler determinar què va causar aquest desfasament i qui ho va ocasionar per, en aquest cas, prendre mesures judicials.

Els serveis tècnics d'Esports van passar mesos recollint tota la documentació disponible i van trobar indicis d'irregularitats, motiu pel qual van decidir enviar a la conselleria d'Hisenda i Economia. Des d'aleshores, són els funcionaris de l'àrea d'Intervenció de la Comunitat Autònoma qui revisen de forma detallada tots els dossiers per tal de confirmar si efectivament es van produir irregularitats.

Respecte al sobrecost de l'obra, cal recordar que a només sis dies de les eleccions de 2007, la junta rectora del consorci per a la construcció del velòdrom de Palma va acordar assumir les obres executades -sense pressupostar- per valor de 31 milions d'euros. Aquesta quantitat procedia de les modificacions del projecte que van ser acordant sobre la marxa, de manera verbal i obviant en molts casos la legalitat vigent pel que fa a contractacions de l'Administració. Afecten l'estructura del velòdrom i a detalls d'obra interior i instal·lacions. Així, per exemple, la modificació de la coberta, que inicialment havia de ser de fusta i al final va ser d'acer, va suposar un sobrecost de cinc milions.

Les irregularitats no han estat relacionades només amb l'obra, sinó també amb els usos de la infraestructura. Així, per exemple, la Fundació Illesport, entitat dependent de la conselleria de Joventut i Esports i destinada a la promoció d'esdeveniments esportius, va pagar 2.076 euros, corresponents a la seguretat privada contractada per cobrir el míting central de Rajoy (PP) a Palma el 18 de maig.

D'altra banda, amb motiu de la batalla de les superfícies, partit de tennis que van jugar Nadal i Federer el 2 de maig de 2007, la Fundació Illesport, organitzadora del duel, va distribuir unes 1.200 entrades per valor de 37.530 euros. Cal recordar que el partit va congregar uns 6.800 espectadors. En aquest cas, la minuta fou emesa el 15 de maig de 2007, amb la peculiaritat que la fundació pública se la va facturar a sí mateixa sota el concepte "Invitacions partit 'la batalla de les superfícies' 02.05.07". En cap cas s'especifica el nombre d'entrades ni qui es va fer càrrec de les mateixes.

L'actual equip va enviar la factura a Intervenció per rastrejar els comptes de la Fundació i intentar localitzar algun suport documental que dóna més llum sobre aquest dispendi. L'esdeveniment, que havia d'autofinançar, va tenir unes pèrdues de 851.090 euros.

Sortida d'altres informacions del cas[editar]

Un dia més tard, el mateix diari, anunciava que la documentació de set mesos sobre la construcció del velòdrom Palma Arena no estava en possessió del Govern[4]​.

La Policia Judicial de la Guàrdia Civil va realitzar importants indagacions sobre el pavelló esportiu a instàncies de la fiscalia i va trobar que es van pagar sobrecostos molt importants en multitud d'ocasions. Els agents van repassar les factures pagades per alguns elements de la instal·lació, com el marcador central, unes grades retràctils, etc. En totes les ocasions s'ha comprovat que un equipament similar pot tenir un preu X de mercat i l'anterior Govern, a través de la Fundació Illesport, va pagar sumes molt més elevades[5]​. Posteriorment, el cas va pasar a mans de la Policia Nacional[6]​.

Pocs dies després també es va sabre que Antoni Palerm, exdirector insular d'Esports, va facturar 11.400 euros en blocs per al velòdrom. A l'anterior legislatura, Palerm va ser el director de l'àrea d'Esports de s'Institut (organisme a càrrec del PP dins el Consell de Mallorca), en virtut del qual actuava com a representant del Consell de Mallorca en la junta rectora del consorci que va portar a terme la construcció. L'empresa familiar que regenta, amb seu principal a Porreres, facturà 11.423 euros amb 86 cèntims a l'UTE encarregada de les obres. Segon Palerm, aquesta quantitat va ser per una partida de blocs de cara vista, dels quals es van col·locar a la façana principal de l'edifici[7]​.

Els arquitectes Jaume i Lluis García-Ruiz Guasp van prestar declaració dia 26 d'agost davant el fiscal Pedro Horrach en qualitat d'imputats. Els tècnics van cobrar uns 9 milions d'euros per la direcció de l'obra, una quantitat que el Ministeri Públic considera desorbitada. Amb tot, els García-Ruiz Guasp la justifiquen amb subcontractes d'altres professionals.

El 22 de maig de 2007 -cinc dies abans de les eleccions- es va reunir la junta rectora del consorci per a la construcció del Palma Arena, amb l'assistència entre d'altres d'Antoni Palerm. Al costat de Rafel Durán (Regidor de l'Ajuntament de Palma), Pepote Ballester (Director General d'Esports del Govern), Dulce Linares i Antoni Serra (president de s'Institut, dependent del Consell de Mallorca), van acordar per unanimitat la recepció de les obres i autoritzar el pagament de 30.870.601 euros d'increment del cost del projecte, sobre el pressupost inicial de 48 milions. Aquest important desfasament va venir motivat per la multitud de modificacions fetes sobre la marxa, i saltant els procediments legals d'adjudicació, però que amb aquest acte de la junta rectora van ser validats[8]​.

== Persones implicades ==Iñaki Urdangarin

Sentència judicial[editar]

Encara s'està investigant per part del Jutjat d'Instrucció núm. 3 de Palma, concretament el jutje José Castro, els fiscals anticorrupció de Balears, el grup de delictes Econòmics i l'Agència Tributària.

Referencias[editar]

Espada

ca:Cas Palma Arena