Usuario:Helena Vallhonrat/Taller

La Impremta (diari)

La Impremta va ser un diari espanyol, publicat i editat a Barcelona, de caràcter republicà i dirigit per Manuel de Lasarte i Rodríguez-Cardoso i Manuel Patxot. La seva primera publicació va ser el 29 d’agost de 1871, i l’última el 9 de febrer de 1879. Es va definir com un diari informatiu, d’avisos, notícies i decrets.​

La impremta va néixer inicialment com a El Telégrafo, l’any 1858, però es va veure obligat a canviar diverses vegades de nom després de ser censurat com a diari. La Impremta va ser un dels títols alternatius que va tenir aquest diari durant el seu recorregut. L’última denominació amb la qual va finalitzar com a diari va ser El Diluvio, des del 1879 fins al 1939​. Aquest últim va aconseguir assolir un tiratge d’entre 50.000 i 150.000 exemplars​.

La fabricació del diari de La Impremta es va realitzar a la casa de Narciso Ramírez, al carrer d’Escudellers, a Barcelona. La redacció i l’administració estaven situats al número 7 de la Plaça Reial. Les edicions del diari eren de matí i de tarda.

Història

El dia 1 de novembre de 1858 es va publicar el primer número del diari El Telégrafo, fundat per l’historiador i escriptor Ferran Patxot (1812-1859). Aquest, va ser un dels primers diaris que van consolidar el periodisme republicà, a la vegada que va poder viure l’era de canvi i d’expansió periodística, gràcies a la construcció de la xarxa ferroviària que va unir Barcelona amb les principals ciutats espanyoles. Només un any després, Patxot va morir i la direcció del diari es va substituir per Marià Flotats, l’any 1859. Aquest va tenir molta influència social a causa de les violentes campanyes ciutadanes contra les autoritats municipals que va desenvolupar​.

Durant aquest temps, el diari es va veure obligat a canviar de nom a causa de les diverses suspensions que va patir en època de censura. El primer títol alternatiu que va rebre el diari va ser “El Principado”, l’any 1866​. El següent va ser el de “La Impremta”, l’any 1871. Amb aquesta nova versió de diari, es va decidir canviar de fabricació. Es van instal·lar a la impremta de Narciso Ramírez, al carrer d’Escudellers de Barcelona, i la redacció, juntament amb l’administració, es van situar al número 7 de la Plaça Reial. Aquests noms provisionals els va anar instaurant Manuel de Lasarte (amb el pseudònim de Pere Pau Pi), que va ser el vell amic de Frederic Soler, el propietari i director des de la mort de Ferran Patxot. Alguns d’aquests títols van ser de llarga durada, els més importants i els que van seguir després del de “La Impremta” van ser: “La Crònica de Catalunya” (1875)​ i “El Telèfon” (1878-79). Fins i tot van pensar de denominar-lo “La Cortina”, com a venjança contra el fiscal d'impremta, ja que el seu cognom era precisament Cortina. El governador civil s’hi va negar i van acabar anomenant el diari “El Diluvio”, el 10 de febrer de 1879. Aquest últim es declarava republicà i anticlerical i es va convertir en un dels diaris més populars i més venuts de la ciutat.​

A l’inici de la Guerra Civil, durant el mes de gener de 1939, molts diaris van anar desapareixent a causa de la dificultat de la situació, un d’aquests va ser el mateix diari “El Diluvio”, tancat definitivament el dia 25 de gener d’aquell any. El seu editor Manuel de Lasarte, va ser detingut i expropiat dels seus tallers, i va morir uns anys més tard a la presó Model de Barcelona.​

Predecessors

• El Telégrafo (1858)

• El Principado (1866)

Successors

• La Crónica de Cataluña (1875)

• El Teléfono (1878-79)

• El Diluvio (1879-1939)

Directors del diari

Directors:

• Manuel de Lasarte
• Manuel Patxot

Redacció i col·laboradors:

• Josep Laribal
• Lluís Carreras
• Robert Robert
• Josep Patxot (germà del director)
• Joan B. Fauró
• Josep Coroleu
• Eusebi Pascual i Casas

Bibliografia

• TOLL, Gil. Aproximación a la historia de El Diluvio (1858-1939). (pp. 153-169).
• TORRENT, Joan. TASIS, Rafael. Historia de la premsa catalana vol. I
• Annals del periodisme català. (pp. 569).