Usuario:Jara2020/Taller
LA HISTÒRIA DE LA DISCAPACITAT I LA SEVA REPERCUSSIÓ EN LES DONES
El context històric ha estat ben diferent al llarg de la història. Des de l'antiguitat les persones amb discapacitats varen ser menyspreades, adorades per alguns, aniquilades o temudes, segons les ideologies socials de l'època.
LA DISCAPACITAT[editar]
La discapacitat és qualsevol restricció o absència respecte a la capacitat de dur a terme una activitat dins del marge que es considera “normal” per a un esser humà.
Segons Robert Edgerton cada societat determina quins són els seus “subnormals i deficients”.
La discapacitat pot esdevenir des del naixement, o bé sorgir posteriorment a causa d’un accident o malaltia. I es cataloga com una deficiència
TIPUS DE DISCAPACITAT (OMS 2001)[editar]
- Discapacitat física
- Discapacitat visual
- Discapacitat auditiva
- Discapacitat intel·lectual
HISTÒRIA DE LA DISCAPACITAT[editar]
NEGACIÓ DE LA DISCAPACITAT[editar]
Durant bona part de la historia, les persones que presentaven algun tipus de dèficit eren rebutjades i fins i tot eliminades de la societat, ja que eren considerades ineducables o endimoniades.
PREHISTÒRIA[editar]
Tot allò que tenia relació amb el tracte a les persones amb discapacitat, la prehistòria es caracteritzava pel rebuig, a causa de les dificultats que mostraven aquestes persones a la vida nòmada i a la caça.
CLÀSSICA[editar]
Es destaquen dos aspectes amb relació a l’activitat i el tracte a les persones amb discapacitat:
- Els trastorns mentals i la deficiència mental van ser considerades per primera vegada fenòmens naturals, però es mostrava poc interès cap a la discapacitat física.
- L’infanticidi, els maltractaments , la venda d’infants com esclaus, fins i tot, la mutilació per mendicitat eren pràctiques freqüents.
La combinació d’aquests creava situacions variades d’acord amb trets culturals o segons la classe social. El més habitual era que els nounats amb algun dèficit fossin abandonats o assassinats. Si la discapacitat era lleu, en família pobres podien passar inadvertits realitzant treballs manuals, mentre que les famílies riques era possible que rebessin algun tipus d’atenció mèdica.
EDAT MITJANA[editar]
Es considerava que estaven posseïdes pel diable, i per això eren freqüents les practiques exorcistes i l’actuació de la inquisició.
En aquesta època també van aparèixer els primers asils i orfenats, als quals van a parar molts infants amb deficiència.
RECLUCIÓ DE LA DISCAPACITAT[editar]
Entre el s. XVI i XVII s’imposà novament la vió naturalista de la discapacitat, atès que les persones que ho patien eren apartades de la societat i tancades en orfenats, manicomis o presons.
Es comença a produir algunes iniciatives que suposaven canvis en el reconeixement i l’atenció de la discapacitat.
APORTACIÓ EN EL RENAIXEMENT[editar]
Al final del segle XVI i principi del segle XVII es crea manicomis, on es comencen a dur a terme petits tractaments i atenció, i s’eliminen els abusos físics. Pel que fa al tracte a les persones amb discapacitat, s’origina la preocupació pel seu tractament.
S.XVII I XVIII, GRAN TANCAMENT[editar]
Es va produir una segregació indiscriminada i s’internen a les persones amb discapacitat.
La discapacitat va continuar sent considerada com permanent i immodificable, i això va comportar actituds de rebuig i ignorància.
En aquesta època va ser el naixement de l’educació especial.
MODEL ASSISTENCIAL I REHABILITACIÓ[editar]
El segle XIX i la primera meitat del XX , les institucions eren purament assistencials.
Les persones amb discapacitat son tractades com a pacients en una institució en la que l’atenció combina el tractament mèdic i assistencial.
S. XIX, UN SEGLE AMB MOLTES APORTACIONS[editar]
L’educació especial es va desenvolupar durant aquest període: introducció individualitzada, entrenament de destreses funcionals, adquisició del llenguatge, etc., per tant molt més educatiu.
PATERNALISME PROTECTOR[editar]
La discapacitat assumeix la categoria de problema social i a conseqüència requereix mesures legals i institucionals per part de l’Estat per atendre les persones amb discapacitades.
NORMALIZACIÓ DE LA DISCAPACITAT[editar]
Les dècades entre 1960 i 1980 suposen un avanç en el tractament de la discapacitat, i deixa de ser tractada com un problema social i passa a ser considerada com una diferència, que requereix una atenció especial.
El 1968 s’introdueix el terme normalització, i es defineix com la possibilitat de que la persona amb discapacitat desenvolupi una vida tan normal com sigui possible i que li permeti tenir una feina en la societat.
LA DISCAPACITAT EN LES DONES[editar]
IMATGE SOCIAL DE LA DISCAPACITAT[editar]
Les dones amb discapacitat, sovint, són vistes de manera parcial, sense tenir en compte els aspectes i capacitats individuals, sinó com si la identitat particular es construís al voltant de la discapacitat en sí.
Els mitjans de comunicació col·laboren i propicien la creació d’imatges estereotipades com a: "versions romàntiques de la discapacitat" o "dones en situació crítiques"....
Aquestes imatges influeixen en l'entorn.
L’escriptora Rosa Beltran, te molt clar com s’ha de transmetre a través de la comunicació, a les dones en general i a les discapacitats en particular. Textualment diu: “Deben verlas como individuos, no como categories”
LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES AMB DISCAPACITAT[editar]
La violència i els maltractaments psíquics consisteixen a humiliar, amenaçar, insultar, exigir obediència, culpabilitzar a la dona davant qualsevol problema, ridiculitzar i desqualificar les seves opinions; controlar la seva vida social i les seves relacions, impedir o posar dificultats perquè vegi als seus familiars, amigues o amics, dir-li on pot anar o no, intervenir el correu, controlar les trucades telefòniques, etc.
La violència contra les dones discapacitades es produeix en tots els països, classes socials i en tots els àmbits (carrer, treball, família....). És una expressió de la relació de desigualtat entre homes i dones, i una manera de conservar la posició de domini, superioritat i control sobre les dones.
Les dones amb discapacitat estan exposades a un major risc de sofrir violència en les relacions de parella i en alguns casos, en l'àmbit de la família, o per part de les persones que les cuiden, en els centres de rehabilitacions, educatius, personal sanitari, etc.
Generalment es representa a una dona maltractada com aquella que rep cops, pallisses, però atès a les seves condicions de discapacitat, costa identificar violències menys visibles, que perjudiquen en un grau més elevat la seva salut física i mental.
QUINA ES LA DISCAPACITAT QUE ES DÓNA MÉS EN LES DONES[editar]
Una de les fonts teòriques consultades per a la realització d’aquest apartat, ha estat el “model social de discapacitat” (Estratègia metropolitana per al desenvolupament del model social de la discapacitat)
La població de dones amb discapacitat ha crescut, des del 2003 fins el 2008.
Un dels estudis determina que l’increment més acusat en les dones s’ha produït en el cas de la discapacitat auditiva, seguida de la malaltia mental.
Per altra banda, aquelles que han experimentat un menor increment, són la discapacitat psíquica i la física no motòrica, seguida de la discapacitat visual.
REFERENTS DE DONES AMB DISCAPACITAT[editar]
HELEN HELLER[editar]
Helen Keller va néixer en el 1880 en Tuscumbia (Estats Units). Filla del capità Arturo Henley i Kate Adams Keller.
Va ser escriptora nord-americana, invident i sordmuda i es va especialitzar en educació especial per a discapacitats. A causa d'una greu malaltia que la va contreure als dinou mesos d'edat, Keller va perdre la vista i l'oïda, la qual cosa li va impedir desenvolupar la parla. Els seus pares van contractar a una institutriu, Anne Sullivan, qui li va ensenyar el llenguatge dels sordmuts i que marcaria un gir radical en la seva vida.
Posteriorment i juntament amb la seva institutriu, va continuar els seus estudis especials en la institució Horace Man School per a sords (Boston) i en la Wright-Humason Oral School (Nova York). Allí no sols va aprendre a parlar, llegir i escriure, sinó que es va capacitar per a cursar estudis superiors. Sempre acompanyada per Anne Sullivan, des de 1900 fins a 1904 va completar la seva formació en el Radcliffe College, on es va graduar amb l'esment "cum laude".
Helen morir en 1968 i les seves cendres van ser col·locades en la Catedral Nacional de Washington al costat de les d'Anne Sullivan.
ANNE SULLIVAN[editar]
Anne Sullivan va néixer el 14 d'abril de 1866 en una família pobra en Feeding Hills, en l'estat de Massachusetts. La seva mare patia de tuberculosi i va morir quan Anne tenia vuit anys.
Només comptava amb un germà, Jimmie. Quan la seva mare va morir el seu germà va anar a viure amb altres parents i Anne va romandre en la llar per a cuidar al seu pare. Després d'un temps, els dos nens vans ser enviats a la casa de “els nens pobres del comtat en Tewksbury”, Massachusetts. Allí va morir Jimmie afectat per una tuberculosi de maluc i Sulliva va contraure una malaltia anomenada tracoma, la qual va deteriorar la seva visió. Va ser a l'Escola de Perkins per als Cecs a Boston, on se li van fer moltes operacions per tractar la seva malaltia. La seva vista va millorar i va arribar a ser una estudiant exemplar, graduant-se amb honors.
Anne Sullivan va ser una dona que va aconseguir molt, especialment com a mestra excepcional d'Helen Keller. Per a poder ajudar a altres nens cecs, Anne va aprendre l'alfabet manual i va treballar amb una noia cega i sorda anomenada Helen Keller, mencionada anteriorment. Aquest fet va ser reconegut mundialment com un miracle.
En el 20 d'octubre de 1936, als 70 anys, Sullivan va morir en Forest Hills, Nova York, amb Helen al seu costat.
En 1959 es va estrenar l'obra de teatre “El miracle d'Ana Sullivan”, i dos anys després la pel·lícula del mateix títol, guanyadora de dues oscars, basades totes dues en la història d'Helen Keller.
Sullivan posteriorment va rebre el reconeixement per les seves habilitats com a professora, i en 1993 una escriptora anomenada Nella Braddy va publicar una biografia anomenada Anne Sullivan Macy: “La Història Darrere d'Helen Keller”
FRIDA KAHLO[editar]
Kahlo va néixer el 1907 a Mèxic i va ser la tercera filla de la unió entre el fotògraf alemany Guillermo Kahlo i Matilde Calderón.
Des de ben petit Kahlo va haver de suportar el sofriment físic a causa de diverses malalties que va patir.
En 1913 va contraure poliomielitis, aquesta malaltia la va fer romandre nou mesos al llit, i li va deixar una seqüela en què la cama dreta era molt més prima que la cama esquerra.
El 1925 Frida va sofrir un accident mentre tornava de l'escola, perquè l'autobús en el qual ella anava es va accidentar amb un tramvia. La seva columna va quedar fracturada en tres parts, sofrint amb més fractures en el cos però el més dur va ser quan un passamà la va travessar des del maluc esquerre fins a sortir per la vagina. A causa de les fractures va ser operada moltíssimes vegades i va haver de viure amb cotilles.
El 1929 Frida i Diego Rivera van contraure matrimoni.
Frida va quedar embarassada en vàries vegades, però a conseqüència de les diferents malalties i de l’accident no va ser possible mai, que pugues tenir cap fill.
Va ser un temps d'ànim depressiu tant físic com psicològic.
El 1954 va morir Frida Kahlo i va ser vetllada en el Palau de Belles arts de la Ciutat de Mèxic, el seu cos va ser cremat en el Crematori Civil de Dolores i les seves cendres es guarden a la "Casa Azul" de Coyoacán, actual museu de Frida Kahlo.
JACQUELINE DU PRÉ[editar]
Artista britànica, una de les més prestigioses violoncel·listes del segle XX. Esposa i companya del músic pianista Daniel Barenboim.
Va néixer a Oxford (Anglaterra) el 1945.
Als quatre anys va començar a rebre classes de música d'instrument per la seva mare.
Durant tota la seva carrera, Jacqueline du Pré va tocar juntament amb orquestres i solistes prestigiosos: Zubin Mehta, Itzhak Perlman, Punxes Zukerman i Daniel Barenboim.
El cim del seu triomf musical la va llançar quan tenia 20 anys, en 1965.
En 1971, Jacqueline du Pré va començar a perdre la sensibilitat i mobilitat dels seus dits, afectada per esclerosi múltiple.
La deterioració física va anar en augment i en 1973 Jacqueline du Pré va haver de retirar-se de els activitats musicals, quan recentment havia complert 28 anys.
BLIOGRAFIES[editar]
http://www.xtec.cat/dnee/angels/02.htm
https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/2959/APB_TESI.pdf?sequence=1&isAllowed=y
https://recercat.cat/bitstream/id/121636/VidalTatjerMariaTFG1516.pdf
https://rebelion.org/docs/192745.pdf
https://books.google.es/books?id=ybEP118YlhYC&pg=PA13&lpg=PA13&dq=fierro+y+edgerton&source=bl&ots=ej45sg0HV0&sig=ACfU3U2IMJ9eP3TbdHcBLCTTzabpAajwYw&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwiL3eCgkZPpAhWo3eAKHfpACWcQ6AEwAXoECAYQAQ#v=onepage&q=fierro%20y%20edgerton&f=false
http://www.ararteko.net/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_401_1.pdf
https://ria.asturias.es/RIA/bitstream/123456789/4485/1/Archivo.pdf
https://www.fundaciononce.es/sites/default/files/docs/Mujer%2520Discapacidad%2520y%2520Violencia_2.pdf
http://www.redemdisc.es/descargas/Material%20didactico%20genero%20y%20discapacidad.pdf
http://amisol.cat/wp-content/uploads/2019/11/Dona-i-discapacitat.-Doble-discriminaci%C3%B3-Mujer-i-discapacidad.-Doble-discriminaci%C3%B3n_compressed.pdf
https://www.un.org/development/desa/disabilities-es/las-mujeres-y-las-ninas-con-discapacidad.html
http://www.repositoriocdpd.net:8080/bitstream/handle/123456789/611/Pon_GonzalezRamsP_MujeresDiscapacidadDesigualdades_2010.pdf?sequence=1
https://www.discapnet.es/areas-tematicas/turismo-y-cultura/recreacion-y-entrevistas/ranking-mujeres-destacadas-de-la-historia
http://www.inmujer.gob.es/areasTematicas/estudios/serieEstudios/docs/discapacidadViolencia.pdf
https://sid.usal.es/idocs/F8/FDO26208/Mujeres_con_discapacidad_en_la_historia.pdf
http://www.lecturalia.com/libro/85026/el-cuerpo-expuesto
https://www.biografiasyvidas.com/biografia/k/kahlo.htm
https://culturafotografica.es/frida-kahlo-historia-artista/
https://historia.nationalgeographic.com.es/a/nacimiento-frida-kahlo-mito-siglo-xx_14468
https://historia-biografia.com/frida-kahlo
https://www.buscabiografias.com/biografia/verDetalle/3494/Frida%20Kahlo
https://www.incluyeme.com/biografia-de-un-ejemplo-maravilloso-helen-keller/
https://www.mujeresnotables.com/2018/07/14/biografia-de-helen-keller-solidaria-americana/
https://www.revistavanityfair.es/sociedad/celebrities/articulos/helen-keller-anne-sullivan-sordomuda-ciega-milagro-anne-bancroft-patty-duke/31436
https://www.mundoprimaria.com/blog/hellen-keller.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Helen_Keller
https://ca.wikipedia.org/wiki/Anne_Sullivan
https://www.biography.com/activist/anne-sullivan
https://es.aleteia.org/2017/08/23/anne-sullivan-una-maestra-milagrosa/
https://mujeresquehacenlahistoria.blogspot.com/2009/04/siglo-xix-annie-sullivan.html
https://es.historia.com/magazine/anne-sullivan-la-perseverancia-lo-puede/
http://www.heroinas.net/2012/01/anne-mansfield-sullivan.html
https://www.perkins.org/history/people/anne-sullivan
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jacqueline_du_Pr%C3%A9
https://www.zendalibros.com/jacqueline-du-pre-los-incendios-las-tormentas-verano/
https://www.clarin.com/musica/la-prodigiosa-vida-breve-de-jacqueline-du-pre_0_SJbVG43D7g.html
https://elcultural.com/Jacqueline-du-Pre-historia-de-un-talento-cercenado