Antoni Dalmau i Ribalta

De Wikipedia, la enciclopedia libre
Antoni Dalmau i Ribalta


Presidente de la Diputación Provincial de Barcelona
1982-1987
Predecesor Francesc Martí i Jusmet
Sucesor Manuel Royes

Información personal
Nacimiento 13 de marzo de 1951 Ver y modificar los datos en Wikidata
Igualada (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Fallecimiento 5 de enero de 2022 Ver y modificar los datos en Wikidata (70 años)
Igualada (España) Ver y modificar los datos en Wikidata
Causa de muerte Accidente doméstico Ver y modificar los datos en Wikidata
Residencia Igualada Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidad Española
Familia
Padre Antoni Dalmau i Jover Ver y modificar los datos en Wikidata
Educación
Educado en Universidad de Barcelona (Lic. en Derecho; hasta 1973) Ver y modificar los datos en Wikidata
Información profesional
Ocupación Escritor, político, historiador, profesor de catalán, traductor y abogado (hasta 1982) Ver y modificar los datos en Wikidata
Área Política, historia y escritor Ver y modificar los datos en Wikidata
Empleador Universidad Ramon Llull Ver y modificar los datos en Wikidata
Género Ensayo y novela Ver y modificar los datos en Wikidata
Partido político
Miembro de Convergencia Socialista de Cataluña (1975-1976) Ver y modificar los datos en Wikidata
Distinciones

Antoni Dalmau i Ribalta (Igualada, Provincia de Barcelona, 13 de marzo de 1951-ibídem, 5 de enero de 2022)[1]​ fue un escritor y político socialista español. Militó en el PSC hasta 2013 y en los últimos años se había acercado a ERC.

Fue presidente de la Diputación Provincial de Barcelona (1982-1987) y vicepresidente del Parlamento de Cataluña (1988-1995). Presidió la Fundación Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona, fue profesor de la facultad de Ciencias de la Comunicación (Blanquerna) de la Universidad Ramon Llull, además de ser traductor y colaborador regular de diversos medios de comunicación, director de la Revista d'Igualada y autor de más de 20 libros, entre los cuales siete novelas.[2]​ Afiliado al PSC, en agosto de 2013 abandonó la militancia.[3]

Trayectoria personal y política[editar]

Nacido en Igualada, España, es uno de los ocho hijos del político y escritor Antoni Dalmau i Jover. Fue miembro del escultismo.[4]​ Licenciado en Derecho por la Universidad de Barcelona[5]​ en 1972, profesor de catalán y abogado en ejercicio hasta 1982.[5]​ Afiliado a Convergència Socialista de Catalunya en 1975, perteneció 14 años a la comisión ejecutiva nacional del PSC (1978-1992). Fue concejal del Ayuntamiento de Igualada (1979-1983 y 1987-1991) y concejal del Ayuntamiento de Barcelona (1983-1987).[5]​ Fue elegido diputado de la Diputación Provincial de Barcelona a las Elecciones al Parlamento de Cataluña de 1980 por el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) en el partido judicial de Igualada, y renovó el cargo en las elecciones de 1983.

En 1982 sucedió a Francesc Martí i Jusmet como presidente de la Diputación de Barcelona, hasta 1987, cuando le sucedió Manuel Royes.[6]​ Fue diputado al Parlamento de Cataluña (1988-1999), vicepresidente de esa cámara (1988-1995) y presidente de la Comisión de Política Cultural (1995-1999).

En su faceta de escritor, publicó diversas novelas y ensayos políticos y destacó como especialista en la historia del catarismo, en el estudio del obrerismo y la violencia social en el cambio de siglo XIX-XX y también de la Guerra Civil Española. También tradujo numerosos libros, utilizando en algunos casos el pseudónimo Albert Vilardell.[7]

Colaboró habitualmente en diversos medios de comunicación (El Punt Avui, El Periódico de Catalunya, Regió 7, Catalunya Ràdio, Anoiadiari.cat, RAC1 y TV3). Fue fundador y director de la Revista d'Igualada y profesor de la facultad de Ciencias de la Comunicación, Blanquerna, de la Universidad Ramon Llull.

Presidió la Fundación Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona, durante 25 años (1988-2013), y perteneció a las juntas de diversas entidades culturales (Orfeón Catalán, Fundació Centre Internacional de Música Antiga, Fundación Pau Casals, Sociedad Catalana de Estudios Históricos, filial del Instituto de Estudios Catalanes).

Premios y reconocimientos[editar]

Obras publicadas[editar]

Novelas[editar]

  • El testament de l'últim càtar. Columna, 2006
  • Primavera d'hivern, Premi Fiter i Rossell 2004. Columna, 2005
  • L'amor de lluny. Columna, 2001
  • Naufragis quotidians, Conjuntamente con Anna Vila i Badia. Columna, 1999
  • Terra d'oblit. El vell camí dels càtars. I Premio Nèstor Luján de novela histórica. Columna, 1997 (14 ediciones).
  • Capsa de records. Columna, 1995
  • El cor de l'espiral. Diari íntim d'un conseller d'Agricultura. Columna, 1994

Ensayos políticos[editar]

  • Cartes a un jove polític. Què pots fer pel teu país. Columna, 2000
  • Materials d'obra. Edicions 62, 1987

Estudios históricos[editar]

  • El anarquismo en Barcelona : en el umbral del siglo XX. Ajuntament de Barcelona, Editorial Base, 2022.
  • Pecats capitals de la història de Catalunya. Avarícia. Columna, 2015.
  • Pecats capitals de la història de Catalunya. Luxúria. Columna, 2015.
  • Per la causa dels humils. Una biografia de Tarrida del Mármol (1861-1915). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015.
  • La Guerra Civil i el primer franquisme a l'Anoia. Els protagonistes. Premio Gumersind Bisbal i Gutsems 2013. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, 2014.
  • El procés de Montjuïc. Barcelona al final del siglo. (s. XIX). Premi Agustí Duran i Sanpere d'història de Barcelona, 2010. Ajuntament / Ed. Base, 2010.
  • Set dies de fúria. Barcelona i la Setmana Tràgica (juliol de 1909). Columna - Destino, 2009.
  • El cas Rull. Viure del terror a la Ciutat de les Bombes (1901-1908). Columna, 2008.
  • Petita història d'Enric Prat de la Riba. Ilustraciones de Pilarín Bayés, Mediterrània, 2007.
  • Els càtars. UOC, 2005.
  • Una escapada al país dels càtars. Guia de viatge. Columna, 2002.
  • Pels camins de la història d'Igualada. Ilustraciones de Carme Solé i Vendrell. Premio Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil. Abadia de Montserrat, 1985.

Tradiciones y costumbres[editar]

  • Jocs, cançons i costums que no hem de perdre. Ilustraciones de Núria Giralt. Columna, 2008.
  • Les festes tradicionals que no hem de perdre Ilustraciones de Núria Giralt. Columna, 2005.

Participación en obras colectivas[editar]

  • Per què els catalans diem no a la guerra. No en el nostre nom (artículo: “Contra (el germen de) la guerra”). Columna, 2003.
  • Mudances / Mudanzas (conte titulat: “Una casa austera i senzilla”). Columna / Bronce, 1999.

Traducciones[editar]

Traductor de diversos autores: Marcel Durliat, Christian Jacq, Henri Troyat, Amélie Nothomb, Zoé Oldenbourg, Alice Ferney, Pierrette Fleutiaux, Bénédicte et Patrice des Mazery, Stieg Larsson, Stephen W. Hawking, la serie de Els Barrufets…).

Referencias[editar]

  1. País, El (5 de enero de 2022). «Fallece el escritor y político Antoni Dalmau». El País. Consultado el 7 de enero de 2022. 
  2. Antoni Dalmau a escriptors.com
  3. Vilaweb, 28.08.2013, L'històric Antoni Dalmau estripa el carnet del PSC
  4. Joan Costa i Riera annex del llibre "Dels moviments d'església a la militància política" Ed. Mediterrània Barcelona 1997
  5. a b c "Qui escriu a l'Anoia". 1994. Sònia Magallón i Teresa Mas. Editat pel Consell Comarcal de l'Anoia.
  6. Presidentes de la Diputación de Barcelona
  7. «Traducciones realizadas po Antoni Dalmau». Archivado desde el original el 6 de agosto de 2010. Consultado el 7 de enero de 2022. 

Enlaces externos[editar]