Wikipedia:Consultas/semana 46 2016

Añadir enlaces
De Wikipedia, la enciclopedia libre

ascender de puesto[editar]

hola a todos me gustaria saber que tengo que hacer para ser un usuario confirmado gracias un saludo --atte: Uvas magicas (discusión) 00:58 17 nov 2016 (UTC).[responder]

Revise el artículo Wikipedia:Confirmados por favor. Saludos --jrodriguez (discusión) 15:07 18 nov 2016 (UTC)[responder]

Quiero contribuir.[editar]

Hola, soy nueva en Wikipedia y me gustaría poder ayudar, pero no se como, y siendo sincera, me encuentro bastante perdida. --Kimmieh Jung (discusión) 06:50 17 nov 2016 (UTC)[responder]

puedes ayudar en muchas cosas en las siguientes maneras:


  • puedes acender a usuario autoconfirmado teniendo 50 ediciones y por lo menos tener 4 dias de antiguedad, las ediciones se ganan editando paginas existentes de wikipedia pero sin que traigan vandalismo, informacion de otras paginas web, etc, ser un usuario autoconfirmado te da ventajas como editar paginas semiprotegidas y renombrar paginas.



  • puedes ayudar con las plantillas, es decir explora todas las paginas de wikipedia y cuando veas plantillas que estan pegadas al inicio de los articulos que dice nesesita refeencias puedes pegar el siguiente aviso avisandole al autor principal, cuando veas una plantilla que diga eso hpuedes hacerlo, se hace copiando el enlace de la plantilla despues ve al historial y buscando al ultimo que edito la pagina que es el de arriba el primero le das clik en donde dice su nombre de usuario y te vas a donde dice discucion que se encuentra en la parte de izquierda arriba y aun lado de pagina del usuario y despues de estar en la discucion te vas a donde dice editar codigo, o editar que hay 2 tipos de editar edicion de codigo y edicion visual, despues de irte a la edicion codigo te vas a el cuadro blanco donde muestra la edicion de la pagina, y te vas al ultimo renglon y pegas el enlace y puedes echarle un vistazo a la pagina para ver como quedo, pero no se te olvide guardar tus cambios se hace iyendo a la edicion de codigo y iyendote asta abajo ala izquierda en donde dice guardar cambios y se guardaran tus cambios y al guardar tus cambios forma una edicion tuya, si logras hacr 50 ediciones minimo y estas en wikipedia por lo menos 4 dias asenderas a autoconfirmado.




espero que te sirva la informacion --atte: Uvas magicas (discusión) 00:42 18 nov 2016 (UTC)[responder]

como me comunico con un corrector?[editar]

Un usurario, ‪Alelapenya coloco un cartel plantilla de {{fuente primaria}}. Creo haber cambiando lo que estaba mal pero no se como comunicarme con este usuario para que quite la plantilla.

como reconocer un vernier original[editar]

hola a todos resulta que deseo comprar una herramienta de metro-logia y quise saber un poco para evitar estafas ¿ como reconozco un vernier mitutoyo japones original?--jcarlos (discusión) 16:22 19 nov 2016 (UTC)[responder]

Cristóbal Colón[editar]

¿Como añadir esta parte traducida en español en Cristóbal Colón?

Així mateix, hi ha un altre corrent d'autors força nombrós que sosté que Colom fou nat dins l'àmbit de la Corona d'Aragó, concretament a Catalunya o a les Illes Balears.[1] Aquest corrent assigna a Colom, segons les diferents versions de la hipòtesi, distints llocs de naixença, ja sigui dins del territori català actual (bé a l'Empordà, Girona, Tarroja de Segarra, Sant Boi de Llobregat, Barcelona, Tortosa, Lleida), o a les Illes Balears (Eivissa, Felanitx), o bé a Gènova o a Sardenya, però de família originària catalana, o bé fent-lo fill del príncep Carles de Viana.[2] L'anomenada hipòtesi catalana se sustenta en un seguit de proves relacionades amb els usos i costums de l'època, anàlisis paleogràfiques i lingüístiques, així com les diferents incoherències que presenta la hipòtesi genovesa. Amb tot, aquesta hipòtesi és poc sustentada en documents que reforcin la seva argumentació, en contraposició a la hipòtesi genovesa.

Entre els arguments en què se sustenta la hipòtesi, un és que el cognom Colom és l'emprat en vida de l'almirall[3] i que no s'empra Colombo, mentre que la forma Colón apareix amb posterioritat.

A inicis del segle XX diversos historiadors, com el peruà Luis Ulloa[4][5] o Ricard Carreras,[6] cohesionaren i donaren forma a la hipòtesi, la qual, en diferents versions, ha estat ampliada i recollida per altres historiadors i investigadors colombins en el transcurs dels anys (com ara Caius Parellada,[7] Pere Català i Roca, Francesc Albardaner, Nito Verdera[8] o Charles J. Merrill,[9] a tall d'exemple). A final de segle XX i al XXI, destaca -entre d'altres-, per diversos llibres seus argumentatius i divulgatius, molt controvertits però, Jordi Bilbeny.

Entre els diferents arguments emprats per a sustentar aquesta hipòtesi cal destacar els diferents estudis lingüístics i paleogràfics realitzats a diversos documents autògrafs de Colom. Diferents autors sostenen que si bé, per una banda, Colom escriu majoritàriament en castellà, no sembla conèixer l'italià de l'època. Tot un seguit d'anàlisis lingüístiques que indiquen que les interferències fonològiques en els escrits autògrafs de Colom corresponen a les d'un parlant del català oriental central[10] i estudis paleogràfics segons els quals la cal·ligrafia de Colom és d'una persona culta que utilitzava la lletra gòtica cursiva catalana amb una gran precisió[11] reafirmarien el fet que el substrat cultural de Colom era català.

Així mateix, les diferents llacunes de la hipòtesi genovesa, entre aquestes el fet que Colom es casés amb una noble portuguesa, Filipa Moniz Perestrello (fet força improbable si Colom hagués estat un plebeu d'origen estranger), o que diferents fonts coincideixin en el fet que Colom va morir sent força gran. Les anàlisis paleontològiques del professor Miguel Botella (Universitat de Granada) de les restes de Cristòfor Colom revelen que són les d'una persona que va morir als 50/70 anys; i les del seu germà Diego Colón certifiquen que al moment de la mort tenia 54/64 anys (i no 48, com hauria tingut el Giacomo Colombo genovès).[12][13]

Paral·lelament, diversos autors (com Cristòfor Despuig, el 1557,[14] o Jerónimo Zurita, el 1579,[15] com també els Fueros de Aragón de 1585,[16] entre d'altres, i per citar-ne només les primeres referències) han sostingut la catalanitat de la descoberta enfront de la tradicional genovesitat.

Estelle Irizarry, professora emèrita de literatura hispànica a la Universitat de Georgetown, Washington D. C., autora de 40 llibres i més de 150 articles en revistes internacionals, ha estat dels primers historiadors a tractar d'aportar proves objectives basades en criteris i metodologies científiques per resoldre els misteris que envolten l'origen i identitat de Cristòfol Colom.

L'any 2009, presentà a Madrid el llibre El ADN de los escritos de Cristóbal Colón.[17] En el llibre, es compara el sistema d'escriptura del navegant amb manuscrits de Portugal, Itàlia, Castella, Aragó, entre d'altres, i destaca que algunes cartes estan puntuades amb barres i punts [/.] [/] [//], estil de puntuació que no es feia servir mai a la corona de Castella i, per contra, era comú a les terres de l'antiga corona d'Aragó. Analitzant el llenguatge, assenyala la profusió de catalanismes i aragonesismes, així com influència del jueu espanyol o "ladino". Remarca que el seu castellà és el propi d'una persona que no el té per parla materna sinó que aprengué la llengua ja de gran. Totes aquestes consideracions i d'altres relatives a la religió li porten a concloure que Colom procedia d'algun dels territoris de parla catalana de la corona d'Aragó i era d'origen jueu.

El Colom jueu

Detall d'una carta de Colom al seu fill Diego, amb les lletres hebrees bet i he al cantó superior esquerre Hi ha igualment diferències de parer sobre l'adscripció religiosa de Colom. Diversos estudiosos han indicat el possible origen sefardita (jueu) de Colom. El primer a indicar aquest tret de Colom fou Salvador de Madariaga[18] (Colom, de família catalana fugida a Gènova, a causa dels problemes que hi va haver al final del segle XIV a Catalunya als calls jueus). Simon Wiesenthal, en el seu llibre Segel der Hoffnung,[19] afirma que l'expedició de Colom pretenia donar sortida als jueus de la península.

Aquest vessant del Colom jueu es basa en els següents fets i hipòtesis: moltes de les personalitats que donen suport a Colom davant els reis són d'origen jueu, com Lluís de Santàngel (família Ginillo), Alfons de la Cavalleria (família Ben Labí), Luis i Juana de la Torre, Isaac Abravanel o Abraham Zacuto; i també són descendents de jueus Luis de la Cerda, Pedro González de Mendoza, Juan Cabrero, Diego de Deza, Gabriel Sanxís i Joan de Coloma.

No sé quién escribió este post ya que no dejó la firma y no supe encontrarlo en el Historial pero si pasas el traductor del Google, las traducciones del catalán al castellano suelen ser muy fidedignas. Si quieres, tras haberle pasado el traductor avísame en mi página de discusión y te diré si es buena o no. Soy catalanoparlante. Un saludo, Graph+sas | Dímelon... 20:00 2 dic 2016 (UTC)[responder]

Discogs.com[editar]

Buenas noches a tod@s wikipedistas, vengo a este lugar a preguntar si el web Discogs.com, base de datos de música con más de 3.5 millones de discos, 2.4 millones de artistas y 170 280 sellos discográficos es considerado una fuente fiable para es:wiki. Muchísimas gracias. Atentamente, Graph+sas | Dímelon... 23:08 29 nov 2016 (UTC)[responder]

Obtenido de «https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Wikipedia:Consultas/semana_46_2016&oldid=95521770»